Invisibilització del racisme

La desconfiança en el sistema i el context de vulnerabilitat en què es troben les persones que denuncien el racisme explicarien aquesta infradenúncia, que acaba invisibilitzant el racisme. En els casos vinculats als cossos de seguretat pública, la contra-denúncia policial, la desconfiança en la imparcialitat del sistema judicial, la manca d’un reconeixement institucional del racisme i la situació d’indefensió dels col·lectius vulnerabilitzats eleven la no-denúncia al 36% dels casos.La connivència entre l’administració de justícia i la policia reforça la impunitat dels agents i fa molt difícil denunciar el racisme als jutjats. Tot i això, enguany hi hagut una sentència condemnatòria, si bé es tracta d’un cas del 2009 i, per tant, d’un procés judicial que ha durat 10 anys. El decret de l’estat d’alarma, si bé suposa una limitació en la llibertat de circulació, el dret de reunió, dret a la propietat i el dret al treball, en cap cas hauria de justificar una suspensió dels drets fonamentals. Per contra, veiem com el racisme no es confina i com les persones migrants i racialitzades no-blanques pateixen discriminació tant per part de les institucions i els respectius cossos de seguretat, com per part dels seus veïns i veïnes.

Si en situació de normalitat la Llei de Seguretat Ciutadana (o Llei Mordassa) ja suposa, pel seu marge de discrecionalitat, una font per la justificació d’abusos policials a l'hora de determinar l’incompliment de la norma i la seva sanció, en una situació d’emergència la discrecionalitat i la impunitat són encara més grans, per la manca de testimonis al carrer, per la ampliació de criteris i per la manca habitual de mecanismes de control intern de la tasca. Tot plegat, agreuja les vulneracions de drets per part dels cossos policials cap a les persones racialitzades i migrants, moltes d’elles, amb més presencialitat als carrers pel fet que desenvolupen feines essencials i es veuen obligades a desplaçar-se al seu lloc de treball.

Les escales de veïns i veïnes també s’han convertit aquests dies en un focus de racisme entre particulars. La major convivència fa aflorar actituds racistes que es tradueixen en greus vulneracions de drets. Des de SOS Racisme alerten que no hi ha normes per protegir el dret a la dignitat de la persona en un dels espais més privats i íntims com és la llar. I les possibles vies, com la mediació, no incorporen en la seva intervenció el racisme com un motiu que pot generar conflictes en aquest espais. La via penal tampoc no és una solució real per aquests casos.

La crisi del coronavirus s’afegeix a les anteriors, com la terrorista, l’econòmica i la climàtica.  Són crisis que augmenten les desigualtats i allunyen als grups humans en la seva relació amb les expectatives i els futurs compartits. És fàcil que cadascú es protegeixi darrera dels seus privilegis i percebi als altres com una amenaça. Vincular el control social a la seguretat és una lògica perillosa. Per assolir una vertadera seguretat cal assegurar la igualtat de drets. Per això, entre d’altres mesures, SOS Racisme exigeix la regularització per totes. És precisament en situacions de tensió, conflictivitat i excepcionalitat quan els drets han d’estar garantits i més protegits que mai.