Empadronar, una obligació
"El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi." diuen des de la pàgina oficial de la Generalitat de Catalunya. Diverses entitats -Girona Acull a través de la Coordinadora Obrim Fronteres n'és una d'elles- han iniciat una campanya per denunciar els ajuntaments que posin traves a l'empadronament d'immigrants extracomunitaris o persones que comparteixen habitatge.
Cap municipi es pot negar a empadronar ningú que cumpleixi l'únic requisit imprescindibile: viure al municipi. En aquells casos en que es resideix a més d'un muncipi, el padró es farà on es resideixi més temps. I l'administració local ho ha de fer obligatòriament, independentment de la situació administrativa en la que es trobi la persona interessada, i sempre i quan la persona demostri que viu allà, amb domicili fix o no. És a dir, en aquells casos en què la persona "ocupa" una vivenda perquè no pot accedir a un habitatge en condicions normals o viu en una habitació rellogada, la normativa ja preveu inspeccions municipals per verificar el domicili i fins i tot alguns municipis com Barcelona disposen d'una "adreça fictícia" que permeti fer-ho (empadronen persones en instal·lacions municipals com el mateix ajuntament o d'altres instal·lacions municipals).
Per contra, en els empodraments sense domicili fix, la persona que es vol empadronar no haurà d'aportar cap paper relatiu a l'habitatge, ni haurà de demostrar cap vinculació als serveis socials del municipi, com ha passat en alguns casos en què s'ha denunciat la constant obstaculització i traves per no fer l'empadronament, que és condició sine qua non per accedir al sistema sanitari.
Darrerament el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, ha condemnat l'Ajuntament de Calonge per no empadronar un ciutadà (Sentència 133/2020). La sentència diu ben clar que i de manera explícita que "la manca de títol d'ocupació o les condicions d'habitabilitat de l'immoble no poden obstaculitzar la inscripció al padró."
"El padró municipal no és només un Registe, sinó que és la porta d’accés a uns drets bàsics i fonamentals de la ciutadania." exposa Karim Sabni, de Girona Acull. "Dificultar l’accés al padró es un vulneració greu de drets a part dels nostres veïns i veïnes, una vulneració que es pot agreujar encara més en temps de crisi com els que estem vivin ara mateix.", assenyala Sabni.
Davant una situació que es repeteix, la Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació Ficat animen a les organitzacions, col·lectius i persones sensibilitzades a sumar-se a la campanya #PadróXTotes, amb l’objectiu de garantir l’accés a l’empadronament.Girona Acull fa 4 anys que treballa en aquest tema, des de la COF, perquè l'impacte es faci extensiu a tot el territori. La campanya vol oferir acompanyament i suport jurídic per aquelles veïns i veïnes que necessitin inscriure's al padró municipal. Es farà, també, un treball de denúncia de totes les actuacions contràries a la normativa, en tant que és una forma clara de racisme institucional.
El proper dilluns Fundació Ficat ofereix una formació gratuïta adreçada a a entitats que ja estan acompanyant. Si us interessa, heu d'omplir aquest formulari online >>
Tots els partits polítics amb representació parlamentària, les associacions de municipis, el Síndic de Greuges, una cinquantena d'entitats socials, i el Govern –amb el president, Quim Torra, i el conseller Chakir el Homrani al capdavant–, han firmat l'"Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia", pel qual es comprometen a no utilitzar la immigració com a arma electoral. Un important acord que arriba de manera oportuna davant les convocatòries electorals del 28 d’abril (generals) i del 26 de maig (municipals i europees).
L’informe (in)Visibles, l’estat del racisme a Catalunya, arriba enguany a la seva 11a edició. El Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme ha identificat un total de 188 situacions de racisme el 2019, de les quals un 32% no han estat denunciades.
La mort del ciutadà afroamericà George Floyd a mans d’un policia de Minneapolis, és una nova víctima del racisme que se suma a una llarga llista en la que hi trobem, també, morts més properes com la d'Idrissa Diallo qui moria al 2012 CIE de la Zona Franca o les 15 persones assassinades a la platja de Tarajal, dos anys més tard, en una acció liderada per la Guàrdia Civil. Davant aquests fets, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries manifestem: