Digue'm a quin barri vius...
A Girona hi ha ciutadanes de primera i ciutadanes de segona. Ho posa de manifest el projecte “Observatori dels Drets Humans als barris de Girona” que ha volgut fer més visible aquesta vulneració dels drets humans. FOTO: Observatori DH
I han posat en marxa un projecte amb la implicació d’estudiants del Grau de Comunicació Cultural de la UdG i de diversos col·lectius veïnals, socials i pedagògics. En total, l'estudi inclou 10 barris de la ciutat de Girona: Font de la Pólvora, Pont Major, Germans Sàbat, Montjuïc, Santa Eugènia, Can Gibert del Pla, Sant Narcís, Torre Gironella, Les Pedreres i Vila-roja. Els estudiants del projecte s'han fixat sobretot, en els col·lectius vulnerabilitzats: dones, immigrants, famílies, infants, joves, col·lectiu LGTBI, persones amb capacitats diverses. I respecte a les problemàtiques, es posa més atenció en l' atur, l'educació, l'habitatge, la salut, la cultura, la pobresa, la democràcia i participació, i la discriminació.
Es constata com "existeixen veritables fronteres naturals (invisibles) entre barris" que acaben sent un mirall de "la divisió de la societat en classes socials". En aquest sentit, la immigració i la seva integració cultural i social segueix sent una assignatura pendent i no resolta, especialment en grans centres urbans. "La desintegració territorial de Girona és evident" diu l'estudi que, tot i destacar que la gent se sent seu el barri, no sempre s'acaba sentint ciutadà o ciutadana de Girona, entès com un nucli integrat i equilibrat. De fet, l'Observatori recull força crítiques ciutadanes cap a l'Ajuntament de la ciutat, del qual diuen sentir-se abandonades.
Tot i la constació que la pandèmia ha fet més visibles algunes vulneracions de drets, prèvies ja a la crisi del 2008, l'estudi destaca que no existeix una cultura de drets humans: "la gent no associa una injustícia social amb la vulneració d'un dret". La manca d'educació democràtica i en valors i drets humans, i l’estigmatització que alimenta el racisme i la xenofòbia, són alguns dels aspectes enquistats a la nostra societat que ha detectat l'estudi.
Una altra de les constatacions preocupants del projecte és veure com en alguns barris hi ha molt poca interacció entre persones (veïns i veïnes del propi barri o entre barris) i poca participació en les Associacions de Veïns.
La manca de llum a Font de la Pólvora, les discriminacions de tot tipus que pateixen les persones del Pont Major, la pobresa energètica i la vulneració en habitatge a Santa Eugènia o la concentració clara de tot tipus de vulneracions a Vila-roja, en contrast amb la tranquil·litat que es viu al barri de Les Pedreres, són algunes de les fotos fixes d'aquest estudi de la UdG. Podeu consultar més conclusions de l'estudi, barri a barri, en aquest web>>
El risc de pobresa de la població migrada és molt superior al de les persones nascudes a l’Estat espanyol. Així ho demostra el darrer informe d'Indicadors Socials a Catalunya elaborat per la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Migracions i vulnerabilitat. De fet, gairebé el 40% de les persones procedents de fora de la UE són pobres, encara que treballin. Quatre vegades més que en el cas de la població nascuda a l’Estat espanyol.
Amb motiu del 72è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Justícia i Pau Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries, amb el suport tècnic d'Azahara ONG vam celebrar, dijous passat 10 de desembre, una taula rodona en línia entorn l'increment de la vulneració de drets en àmbits ben diversos de la nostra vida com l'educatiu, el sanitari, el laboral o el d'habitatge.
Davant la greu situació de vulneració dels Drets Humans a milers de persones acorralades a la frontera entre Bielorússia i Polònia, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries exigim protecció internacional i el compliment urgent d'aquests drets. Podeu llegir el comunicat que hem emès avui.
