Drets Humans confinats en temps de pandèmia

En la taula hi van participar Viqui Molins, religiosa impulsora de l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, a Barcelona, i una fila zero composta per Jessenia Lagos (Dones Endavant), Karim Sabni (Social Project 4.0 i Girona Acull), Flora Ridaura (Càritas Girona), Mònica Gibanel (Casal dels Infants) i Carme de Castro, metgessa del CAP Montilivi. En la taula rodona es va constatar:

-Partint d’una situació prèvia a la pandèmia de fortes mancances i desigualtats socials,  l’Estat de Benestar encara ha minvat més amb la crisi sanitària i social, i els Drets Humans han patit un clar retrocés.

-La precarietat laboral que es viu a casa nostra ha posat en evidència la fragilitat de les condicions de vida en què viuen milers de persones de l’economia submergida. Ens cal urgentment tenir cura dels treballadors i treballadores, més que no del treball. Calen remuneracions dignes que assegurin drets bàsics com l’alimentació, la roba o la vivenda. Alhora és també necessari incentivar el cooperativisme i l’economia social.

-El dret a la mort digna, a la vida familiar o a tenir vida privada han estat alguns dels drets conculcats a les residències de gent gran. Cal una revisió de la gestió d’aquests centres residencials que garanteixi els drets de la nostra gent gran. Alhora els efectes de la pandèmia han posat en qüestió el dret a l’accés a l’atenció sanitària especialment a les persones més vulnerables i més necessitades d’un tractament personalitzat, provocant un agreujament en determinades malalties.

 - La bretxa digital afecta directament la població en risc d’exclusió que no té ni les habilitats digitals ni l’accés a les eines necessàries, per adreçar-se a una administració digitalitzada en temps de pandèmia, o per garantir el dret a l’educació de la mainada i joves. Cal un apoderament digital de tota la ciutadania, especialment aquella en risc d’exclusió, perquè ningú quedi enrere.

 -L’habitatge és un dels focus de desigualtat més gran. No només per tenir o no tenir sostre on poder respectar el toc de queda o el confinament imposat per frenar els contagis, sinó per les condicions d’aquesta vivenda: no és el mateix confinar-se en una habitació compartida i sense llum natural, que en una casa amb jardí. És urgent que s’aturin els desnonaments (les comarques gironines han multiplicat per quatre els desnonaments des de la desescalada), regular el preu del lloguer i que s’engeguin polítiques fermes d’habitatge social.

-Les condicions per tenir accés a l’educació en igualtat d’oportunitats no existeixen i cal garantir-les. Però no parlem només de “recursos materials” sinó de competències formatives i digitals que permetin seguir els estudis. L’acompanyament educatiu ha quedat pràcticament en mans de les famílies durant el confinament. En aquest sentit, l’educació no formal no en pot quedar exclosa ja que molts infants i adolescents han perdut el suport que rebien fora de l’escola i es posa en risc el seu dret al desenvolupament de la personalitat. Cal donar veu a aquestes mancances. És una responsabilitat col·lectiva.

-El racisme està relacionat de manera transversal amb tots els àmbits de la nostra vida: amb l’explotació laboral, l’exclusió social, els tràmits administratius o la bretxa digital, que sempre acaba afectant la població migrant. Cal combatre el racisme des de la política (dret a vot, regularització extraordinària d’immigrants) però també des de la ciutadania.

Justícia i Pau i Coordinadora d’ONG Solidàries constatem que és urgent rebel·lar-nos contra aquestes vulneracions de drets. Els Drets Humans no són béns regalats ni els tenim per sempre, com ara ha quedat demostrat amb la pandèmia. Cal lluitar-los i reivindicar-los tots, per a tothom i a tot arreu.

Podeu recuperar la taula rodona aquí: