Les persones extracomunitàries, les més pobres
El risc de pobresa de la població migrada és molt superior al de les persones nascudes a l’Estat espanyol. Així ho demostra el darrer informe d'Indicadors Socials a Catalunya elaborat per la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Migracions i vulnerabilitat. De fet, gairebé el 40% de les persones procedents de fora de la UE són pobres, encara que treballin. Quatre vegades més que en el cas de la població nascuda a l’Estat espanyol.
L’estudi, que es basa en dades oficials i en l’indicador AROPE, mostra que el 54% de les persones migrades procedents de països extracomunitaris està en risc de pobresa o exclusió a l'Estat espanyol. Una xifra molt per sobre, tant de la població nascuda a l'Estat espanyol (18%), com de la provinent d'altres països de la Unió Europea (19%).
L'estudi elaborat per l'ECAS posa de manifest la vulnerabilitat que generen el procés migratori, la Llei d'estrangeria i certes polítiques públiques i assenyala l'àmbit laboral com l'un dels que genera més discriminacions a la població estrangera. Un exemple: la taxa d'atur de les persones extracomunitàries (20,7%) duplica la de les persones amb nacionalitat espanyola (9,5%).
Pel que fa a la taxa de pobresa en el treball, el 39,7% dels treballadors i treballadores de països extracomunitaris són pobres malgrat tenir feina. I és que més de la meitat de la població nascuda fora de la UE guanya menys de 1.000 euros i al voltant d'un 30% cobra menys de 500 euros bruts al mes. Això implica que el 21,8% de la població migrada d'origen extracomunitari pateixi privació material severa, quan per a la resta de la població (nascuda aquí o a països de la Unió Europea) és de poc més d'un 3%. A les llars d’origen extracomunitari els béns de primera necessitat representen gairebé el 60% de les despeses (el 54,9% per a les llars amb nacionalitat espanyola, dades 2018).
