Modernitzen l'arsenal nuclear

Es calcula que, a l’inici del 2020, els nou països amb armament nuclear —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i la República Democràtica Popular de Corea (Corea del Nord)— tenien conjuntament unes 13.400 armes nuclears. Aquesta xifra representa una disminució respecte de les 13.865 que el SIPRI va calcular que tenien al començament del 2019. Al voltant de 3.720 d’aquestes armes estan desplegades en forces operatives i gairebé 1.800 estan en un estat d’alerta operativa elevat.

La disminució de la quantitat general d’armes nuclears el 2019 es va deure principalment al desmantellament d’armes retirades per part de Rússia i els EUA —que junts encara comptabilitzen més del 90% del total d’armes nuclears del món. Les reduccions de les forces nuclears estratègiques d’aquests dos països, estipulades pel Tractat sobre Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives (Nou START) del 2010, es van completar el 2018 i, el 2019, les forces russes i estatunidenques es van mantenir per sota dels límits especificats pel tractat.

El Nou START expirarà el febrer del 2021, a no ser que els dos països acordin prolongar-lo. No obstant, el 2019, les converses per ampliar el tractat o per negociar-ne un de nou no van avançar gens. Això es va deure, en part, a la insistència per part de l’administració estatunidenca en que la Xina se sumés a totes les converses futures sobre la reducció de les armes nuclears —una proposta que la Xina ha rebutjat categòricament.

‘El punt mort en què es troba el Nou START i el fracàs, el 2019, del Tractat sobre l’Eliminació de Míssils de Curt i Mitjà Abast (Tractat INF) establert el 1987 entre l’antiga Unió Soviètica i els EUA, apunta que l’era dels acords bilaterals sobre control d’armes nuclears entre Rússia i els EUA podria estar arribant a la seva fi’, afirma Shannon Kile, director del Programa de Desarmament Nuclear, Control d’Armes i No-proliferació del SIPRI. ‘La pèrdua de canals de comunicació cabdals entre Rússia i els EUA, destinats a promoure la transparència i a prevenir equívocs sobre les respectives postures i capacitats de les seves forces nuclears, podrien conduir a una nova cursa d’armament nuclear.’

La pròxima generació de sistemes d’armes nuclears, en desenvolupament

Tant Rússia com els EUA tenen en marxa programes amplis i cars per reemplaçar i modernitzar les seves ogives nuclears, els míssils, els sistemes de llançament aeris i les instal·lacions de producció d’aquestes armes. Ambdós països també han atribuït a les armes nuclears rols nou o més amplis en els seus plans i doctrines militars, fet que marca un canvi significatiu en la tendència de la post-guerra freda d’avançar cap a la gradual marginació de les armes nuclears.

Els arsenals nuclears dels altres països amb aquest armament són considerablement menors però tots ells estan o bé desenvolupant o bé desplegant nous sistemes armamentístics, o han anunciat la seva intenció de fer-ho. La Xina està immersa en una important modernització del seu arsenal nuclear. Està desenvolupant per primera vegada una anomenada tríada nuclear, que consisteix en nous míssils terrestres i marítims, i aeronaus amb capacitat nuclear. Per la seva banda, l’Índia i el Pakistan estan incrementant poc a poc la mida i la diversitat de les seves forces nuclears, mentre que Corea del Nord continua prioritzant el programa militar nuclear com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. Tot i que el 2019 Corea del Nord es va adherir a la seva autodeclarada moratòria sobre les proves d’armament nuclear i míssils balístics de llarg abast, durant l’any va dur a terme nombroses proves de vol de míssils de curt abast, inclosos diversos nous tipus de sistema.

Manca de transparència en la informació sobre la capacitat de les armes nuclears

La disponibilitat d’informació fiable sobre l’estat dels arsenals nuclears i la capacitat dels països que tenen aquest armament varia considerablement. ‘Els EUA han divulgat informació important sobre les seves reserves i capacitat nuclear però el 2019 l’administració estatunidenca va posar fi a la pràctica de fer públic el volum de les seves existències,’ afirma Hans M. Kristensen, membre associat del Programa de Desarmament Nuclear, Control d’Armes i No-proliferació del SIPRI i director del Projecte d’Informació Nuclear a la Federació de Científics Americans (FAS). El Regne Unit i França també fan pública alguna informació. Rússia no difon un desglossament detallat de les seves forces comptabilitzades en el Nou START, malgrat que comparteix aquesta informació amb els EUA.

Els governs de l’Índia i del Pakistan declaren alguna de les seves proves amb míssils però faciliten poca informació sobre l’estat o la mida dels seus arsenals. Corea del Nord ha reconegut que ha dut a terme proves amb armes nuclears i míssils però no aporta informació sobre la seva capacitat nuclear. Israel manté una arrelada política de no informar sobre el seu arsenal nuclear.

La 51a edició de l’anuari del SIPRI revela un deteriorament continuat de les condicions per a l’estabilitat internacional. Aquesta tendència queda reflectida en, entre d’altres aspectes, el desencadenament de la crisi en el control de les armes nuclears que el 2019 va patir més revessos. ‘En aquesta època de tensions geopolítiques cada vegada més grans, la manca de mesures adequades per supervisar els arsenals nuclears i prevenir la proliferació de materials i armes nuclears és una tendència especialment preocupant,’ afegeix Kile.

(Traducció nota de premsa: FundiPau)