Menys armes nuclears, però més modernes
L’Stockholm International Peace Research Institute acaba de fer públic el seu anuari SIPRI Yearbook 2019, on analitza la situació actual en matèria d’armament, desarmament i seguretat internacional. Segons aquest informe, continua la modernització de les forces nuclears mundials malgrat el descens global del nombre d’ogives.
Segons Jan Eliasson, antic Secretari General Adjunt de les Nacions Unides i membre del SIPRI: ‘Una dada clau és que, tot i un descens general en el nombre de caps nuclears el 2018, tots els estats que tenen aquest armament continuen modernitzant els seus arsenals’.
A principis del 2019, nou estats —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i la República Democràtica de Corea (Corea del Nord)— tenien aproximadament 13.865 armes nuclears. Aquesta xifra va marcar un descens en relació amb les aproximadament 14.465 que el SIPRI estimava que aquests països tenien a principis del 2018 (vegeu taula 1, a l'esquerra).
D’aquestes 13.865 armes nuclears, 3.750 estan desplegades en forces operatives i prop de 2.000 es mantenen en estat d’alta alerta militar.
El descens del nombre global d’armes nuclears al món es deu principalment a que Rússia i els EUA —conjuntament encara comptabilitzen més del 90% de totes les armes nuclears—, han reduït les seves forces nuclears estratègiques seguint la implementació del Tractat sobre les Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Ofensives Estratègiques del 2010 (Nou START), alhora que han fet reduccions de forma unilateral. El 2018, Rússia i els EUA van anunciar que havien assolit els límits finals de reducció de forces del Nou START en la data especificada.
El tractat Nou START expirarà el 2021 a no ser que ambdues parts acordin ampliar-lo. Actualment no hi ha converses respecte l’extensió del Nou START ni negociacions per un tractat de seguiment. ‘La perspectiva d’una reducció negociada i continuada de les forces nuclears russes i estatunidenques són cada cop més improbables donades les diferències polítiques i militars entre els dos països’, afirma Shannon Kile, director del Programa de Desarmament Nuclear, Control d’Armes i No-proliferació del SIPRI.
Tant Rússia com els EUA estan treballant en programes extensius i cars per substituir i modernitzar les seves ogives nuclears, míssils, sistemes aeris de llançament i instal·lacions de producció d’armes nuclears. El 2018, el Departament de Defensa dels EUA va establir plans per desenvolupar noves armes nuclears i per modificar-ne d’altres per tal de donar-los majors missions i rols militars.
Els arsenals nuclears dels altres països amb armes nuclears són considerablement menors, però tots estan o bé desenvolupant o bé desplegant nous sistemes armamentístics, o han anunciat la seva intenció de fer-ho. La Xina, l’Índia i el Pakistan estan augmentant la mida dels seus arsenals nuclears. ‘L’Índia i el Pakistan estan ampliant la seva capacitat de producció de material físsil militar en una escala que podria conduir a un augment significatiu del volum dels seus inventaris d’armes nuclears en la pròxima dècada’, afegeix Kile.
Corea del Nord continua prioritzant el seu programa militar nuclear com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional, tot i que el 2018 va anunciar una moratòria en les proves d’armes nuclears així com en sistemes de lliurament de míssils balístics de mig i llarg abast.
Falta de transparència en la informació sobre les capacitats de les armes nuclears
La disponibilitat d’informació fiable sobre la situació dels arsenals nuclears i les capacitats dels estats amb armament nuclear varia considerablement.
Els Estats Units i el Regne Unit han revelat informació rellevant sobre els seus estocs i capacitats nuclears, i França també ha facilitat certa informació. Rússia no fa públic el desglossament detallat de les seves forces comptabilitzades en el Nou START, tot i que comparteix aquesta informació amb els Estats Units.
Els governs de l’Índia i del Pakistan fan declaracions sobre algunes de les seves proves de míssils però faciliten poca informació sobre l’estat o la mida dels arsenals. Actualment, Corea del Nord ha reconegut que duu a terme proves d’armes nuclears i de míssils però no dona informació sobre les seves capacitats en termes d’armes nuclears. Israel ha tingut i segueix tenint una política de no comentar res sobre el seu arsenal nuclear.
Informació extreta del web de FundiPau
