Les dades de l’emergència habitacional a Girona (gener 2022)
L’amuntegament de famílies, l’ocupació, l’acollida temporal, l’infrahabitatge i el lloguer irregular, són algunes de les situacions que es troben les famílies ateses per Càritas Diocesana de Girona.
Són conclusions de l’informe “Exclusió residencial: Informe sobre l’impacte de les problemàtiques d’habitatge a les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona”, un treball fet en el marc de la col·lecció Informes d’Impacte, presentat la setmana passada i que analitza problemàtiques específiques de les persones ateses per l'entitat. En aquesta ocasió, l’informe s’ha centrat en les dificultats que es troben les famílies vulnerables (400 llars ateses per l’entitat a Girona) en l’exercici del Dret a un habitatge digne.
L’informe alerta que a la meitat de les llars ateses per Càritas no hi ha cap persona que treballi i que una de cada cinc llars no compta amb cap tipus d’ingrés econòmic ni mesura de protecció. Aquesta manca de recursos repercuteix directament amb l’accés al Dret a l’habitatge. Així, un 11,6% de les famílies viu en habitacions rellogades, un 10,2% en situacions temporals d’acollida, un 18% en habitatges ocupats i un 3,8% en espais cedits. A més, hi ha un 15% dels lloguers que no disposen de cap tipus de contracte. Un terç dels habitatges són compartits entre diverses famílies.
Aquestes situacions d’emergència habitacional afecten directament les condicions dels equipaments. Segons Càritas, un 15% de les llars acompanyades per l’entitat no disposa de subministrament d’aigua ni d’energia elèctrica, i en un 50% d’aquestes llars hi viuen menors.
De les que tenen accés a subministraments, 1 de cada 5 llars manifesten no poder fer front al pagament dels consums. Un 75% de les llars no té calefacció i un 97% no disposa d’aire condicionat. A més un 48% de les llars no disposa d’accés a Internet. L’estudi també destaca que l’emergència habitacional obliga les famílies traslladar-se de manera habitual: una de cada tres persones acompanyades per l’entitat han hagut de canviar d’habitatge en els darrers dos anys, una o més vegades.
El 70% de les llars acompanyades per Càritas destina més del 36% dels ingressos totals de la família a l’habitatge.
Per fer front a aquesta emergència habitacional, Càritas proposa diverses mesures. A nivell intern, proposaintensificar la coordinació per promoure accions d’incidència política en relació amb les causes de l’exclusió residencial; incentivar la participació per promoure l’habitatge digne i impulsar grups d’ajuda mútua i empoderament, promoure accions informatives, assessorament i mediació jurídica, i acompanyament en l’exercici dels drets.
Pel que fa les propostes de caràcter extern, l’entitat aposta per la creació de dispositius municipals, la creació de serveis especialitzats per persones sense llar i l’impuls de la declaració de municipi d’àrea de mercat tens.
Càrsitas Diocesana de Girona també té propostes a nivell autonòmic com la recuperació de la normativa suspesa, l’aprovació de la proposició de llei sobre sensellarisme i el lideratge d’un pla de xoc. Finalment, a nivell estatal: l’aprovació del projecte de llei del dret a l’habitatge amb les modificacions necessàries; establiment de mesures per evitar desnonaments i garantir que el mercat del lloguer sigui més estable.
Aquesta setmana Càritas Diocesana de Girona, el Centre d’Acollida i S erveis Socials “La Sopa” i l’associació Traçant Camins, organitzen diverses accions en el marc de la Campanya de Persones Sense Llar.
Llibres, pel·lícules i documentals, informes, contes infantils i jocs de rol. Materials tots ells per a sensibilitzar i aprofundir sobre la crisi del sistema i sobre l'emergència social de l'accés a l'habitatge.
Divendres passat, 10 de desembre, i amb motiu del 73è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Justícia i Pau Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries, vam organitzar una taula rodona sobre la vulneració del dret a l'habitatge que, tal com s'ha constatat a les assemblees mensuals de la Coordinadora, és una de les principals preocupacions de les entitats.
