La vulneració del Dret a l'Habitatge
Divendres passat, 10 de desembre, i amb motiu del 73è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Justícia i Pau Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries, vam organitzar una taula rodona sobre la vulneració del dret a l'habitatge que, tal com s'ha constatat a les assemblees mensuals de la Coordinadora, és una de les principals preocupacions de les entitats.
En la taula hi van participar Lucía Delgado, activista de la PAH i tècnica d'habitatge de l'Observatori DESC, Flora Ridaura, de Càritas Salt, Joan Rius, de Blanes Solidari, Aliou Diaou, del Sindicat de Llogateres i Lluís Puigdemont, de Fundació SER.Gi.
En iniciar l'acte, l’Albert Quintana, de Justícia i Pau Girona, va recordar el 73 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i que en el dia de la seva efemèride, cal reivindicar-los més que mai així com afegir-ne de socials i col·lectius. Sobre el dret a l’habitatge va remarcar que tot i estar reconegut a la Constitució Espanyola i a l’Estatut de Catalunya, això no significa que no es vulneri.
La Lucía Delgado va ser l'encarregada de contextualitzar la situació del dret a l'habitatge i les seves vulneracions a casa nostra. Així, va exposar que per abordar el dret a l’habitatge cal conèixer quin model hi ha en el territori i que aquest depèn de diferents variables: el model polític-econòmic, el marc legal, les polítiques públiques, la forma d’accés, la percepció de la necessitat que en té la població i les lluites per aquest dret. A Catalunya l’habitatge està vehiculat pel mercat immobiliari la qual cosa provoca desigualtat i segregació. Com a dada, va informar que a Catalunya el 70% dels desnonaments són per impagament de lloguer.
Com a marc legal, Delgado va contraposar lleis com la hipotecària estatal -anomalia a nivell europeu que et treu l’habitatge però et manté el deute- o les successives reformes regressives a la llei d’arrendaments amb la Llei 24/2015 contra els desnonaments i els talls de subministraments. En aquest cas, es tracta d’una llei aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya a partir d’una ILP impulsada per la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. Remarca que es van reunir el triple del mínim de firmes necessàries i que això va ser conseqüència d’haver fet arribar el problema a la gent. Cal tenir en compte, tanmateix, que els grans propietaris han sabut trobar les escletxes de la llei de les que en poden treure profit. Actualment s’està tramitant una ampliació de la llei.
Això no obstant, va dir Delgado, ens trobem amb unes males polítiques públiques sense planificació que no saben aprofitar les possibilitats (no s’hi destina pressupost, no es crea habitatge social, hi ha un parc immobiliari en desús que no es reforma). A tall d'exemple, a Catalunya no s’ha aprovat mai cap pla sectorial, tot i que hi ha 4.000 famílies esperant que s’aprovi la llei de lloguer social per accedir a un habitatge.
Com a cloenda a la seva intervenció, que va servir per contextualitzar les pràctiques exposades per la resta d'entitats, Delgado va remarcar que l’habitatge és un problema global, que ens hi juguem el futur, que cal una acció integral i estructural, canvis legals i polítiques d’habitatge a curt, mitjà i llarg termini amb un pressupost assignat. I, és clar, que en tot plegat la societat civil hi té un paper clau.
Tant Càritas Salt, com el Sindicat de Llogateres, Blanes Solidari i la Fundació SER.Gi van ser les entitats encarregades de compartir experiències en positiu que s'han dut a terme al territori. Així, la Flora Ridaura, de Càritas Salt, va explicar que fa un any van començar a reunir-se un col·lectiu de persones afectades per la vulneració del dret a l’habitatge per abordar-ho de manera col·lectiva. Van constituir-se com a Grup de drets i actualment ja en formen part més de 30 famílies. S’han acompanyat, han compartit vivències, cercat solucions i col·laborat amb altres entitats i col·lectius saltencs que afronten el mateix problema (PAH, Sindicat d’habitatge). Al llarg d’aquest any s’han reunit amb representants dels diferents grups polítics municipals per explicar-los la situació i amb presidents/es de comunitats de veïns on hi ha habitatges ocupats. També se’ls ha entrevistat a la revista local, La Farga, la qual cosa ha servit per desfer estigmes. Des de fa poc, i a través de la UdG, estan participant en l’Observatori de l’Aigua al qual traslladen els problemes d’accés al subministrament d’aigua de molts veïns i veïnes de Salt.
En Joan Rius, de Blanes Solidari, va explicar com l’estiu del 2018 un grup de persones migrants van ocupar la parròquia de Blanes per reclamar papers. Al febrer de 2019 en van sortir i van ocupar el local abandonat de Modes Àfrica. Era un local en males condicions i, a la Taula Municipal de Benestar, es va plantejar de buscar-hi solucions. Com que els Serveis Socials de l’ajuntament no es veien en cor de tirar un projecte endavant van entomar-ho des de Blanes Solidari. Van rebre una subvenció de Dipsalut i van poder llogar 3 pisos en els quals viuen 18 persones no regularitzades. La idea és que siguin pisos rotatius i que a mesura que les persones puguin regularitzar la seva situació i cercar un habitatge, en vagin entrant d’altres. Rius va remarcar que si s’involucrés més gent es podrien fer més coses.
En Lluís Puigdemont, de la Fundació SER.GI, va exposar que fa 20 anys ja van començar a treballar per l’accés de les persones migrants a l’habitatge. Han creat una borsa d’habitatges de lloguer en la qual la fundació fa de receptora (garanteix als propietaris el cobrar cada mes, el retorn del pis en les mateixes condicions, etc.). Aquest primer projecte els va dur a d’altres per donar una continuïtat en el suport habitacional a col·lectius com les dones víctimes de violència de gènere o els joves que han estat en CRAEs que poden trobar-se amb què l’ajuda pública se’ls acabi abans d’haver-se pogut estabilitzar. També estan duent a terme projectes de masoveria urbana i de rehabilitació d’habitatges a través d’un lloguer. Remarca que cal que hi hagi un bon parc de lloguer social a preus assequibles.
L’Aliou Diao, del Sindicat de Llogateres, va explicar treballen en quatre eixos: l’acompanyament de casos, la relació amb altres entitats i amb institucions, la coordinació amb sindicats d’altres poblacions, i la formació i empoderament. Es reuneixen en assemblea cada 15 dies al centre cívic Pla de Palau i aborden els casos de manera col·lectiva. Recalca que no són advocats i que acompanyen a les persones afectades per temes de lloguer, si les assessoressin esdevindrien simples usuàries i així, en canvi, s’impliquen i s’empoderen per poder acompanyar-ne d’altres en un futur.
RECUPEREU LA TAULA RODONA AQUÍ. VEURE VÍDEO >>
La Fundació SER.GI va presentar la setmana passada la memòria 2017 en què es fa balanç dels projectes d’acció social en què intervenen al territori gironí, i que els permet radiografiar la realitat local en els camps de l’habitatge social, de les famílies i joves, i de la ciutadania i desenvolupament comunitari.
Coincidint amb el 73è aniversari dels Drets Humans, les entitats de la Coordinadora d'ONG Solidàries estenem una manta per curar, per abrigar els més vulnerables de les desigualtats, per combatre la fragilitat i la vulnerabilitat social, d'aquelles que no tenen ni un sostre on refugiar-se. #MANTAlitzemnos!
Llibres, pel·lícules i documentals, informes, contes infantils i jocs de rol. Materials tots ells per a sensibilitzar i aprofundir sobre la crisi del sistema i sobre l'emergència social de l'accés a l'habitatge.
