La reinvenció de les ONGs (juny 2020)

Des de l’inici de la crisi, la Coordinadora d’ONG Solidàries ha doblat la participació a l’assemblea mensual. Des de feia molt temps, les entitats de fora de Girona demanaven una nova manera de celebrar la reunió mensual per facilitar que tothom hi pogués participar. S’havia apuntat a la rotació territorial de les assemblees, com als inicis de l’entitat, o a l’ús de les noves tecnologies per escurçar distàncies. Però no ha estat fins l’arribada de la COVID-19 que la demanda, llargament ajornada, s’ha resolt amb trobades virtuals al jitsi -una plataforma de videoconferències com el zoom o el hangouts- que probablement es mantindran en un futur, encara que sigui de manera híbrida, barrejant-ne de presencials i de virtuals. En les darreres assemblees hi ha hagut representants d’entitats de Blanes, Lladó, Llagostera, Vilobí, Vidreres, Banyoles, Bonmatí, Oix i, fins i tot, algun que estava a Barcelona, a més de les més habituals de Salt i Girona.

La crisi de la COVID-19 ha obligat, a més, l’equip tècnic de la Coordinadora a plantejar-se la primera formació en línia per a entitats, dues sessions sobre la presentació i justificació de projectes a convocatòries de subvencions. S’ha obert un món de noves possibilitats de participació en espais fins ara impossibles d’abastar per la distància física. En aquest sentit, les sessions virtuals poden ser una eina molt útil per reduir els tics centralistes en alguns àmbits de decisió i, de retruc, reforçar la representativitat del sector solidari gironí en l’espai català.

Durant el confinament, les experiències de sensibilització han viscut una eclosió de creativitat dins les entitats solidàries. I Azahara ONG, una de de les entitats més joves de la Coordinadora, tant per l’edat de les persones que la integren com pels només dos anys que fa que en formen part, ha estat una de les més innovadores. Per primera vegada s’ha dut a terme el Ramadà a casa. “Volíem sensibilitzar sobre la importància de no trencar el confinament tot i el Ramadà i, alhora, obrir una finestra a practicants i no practicants, que mostrés com es viu el Ramadà”, diu Mohamed El-Amrani, president d’Azahara.Una experiència que es va anar dinamitzant amb insta lives (directes a instagram), en els quals van participar nutricionistes, teòlegs i poetes, i que va acabar amb un Iftar (el sopar de trencament del dejuni) col·lectiu i virtual, amb més de 80 persones connectades i compartint l’àpat darrera les respectives pantalles.

El cas d’Azahara és tan peculiar que fins i tot compta amb una comissió de joves especialitzada en tecnologies, que ha estat la impulsora del Ramadà a casa, entre d’altres iniciatives, o de la prova pilot que estan fent actualment amb un gestor de voluntariat en línia, i que permet que joves migrants sense referents interactuin de manera telemàtica amb d’altres joves que els fan de mentors. La comissió també és darrera d’una exitosa taula rodona virtual que es va fer entre l’activista Ousman Umar i el reconegut periodista, Xavier Aldekoa, sobre l’afectació de la COVID a l’Àfrica. Literalment, ho van petar.

Aquest format torna a trencar barreres i possibilita que persones a qui l’agenda o la distància els fa difícil desplaçar-se fins a qualsevol municipi de les comarques gironines, ara puguin arribar a un nombrós públic, des de casa. I l'Associació ECCITn’ha pres nota ràpidament. Aquest mes de juny l’entitat ha superat els 800 participants en la formació en línia adreçada a mestres marroquins sobre gestió d’emocions i sentiments en temps de COVID. La nombrosa i sorprenent participació en aquests dos mòduls inicials, ha animat l’entitat a continuar impulsant més formacions en línia, de la mà de Codenaf i de la contrapart marroquina d’ECCIT, Moubadarate, i han preparat un nou seminari sobre l’aplicació de l’eina digital Trello al projecte pedagògic, amb un seguiment també massiu.

En l’àmbit formatiu, les TICs fa més temps que s’utilitzen. A la Fundació SER.GI, per exemple, ja havien posat en marxa una formació amb la plataforma Moodle sobre resolució de conflictes a l’aula, abans del confinament. Des de l’entitat, Lluís Puigdemont explica que la formació amb moodle va funcionar prou bé “però el treball era més aviat individual i la interactuació, tot i haver-hi algun xat, limitada.”. En temps de confinament, SER.GI ha posat en marxa un cicle de càpsules webinar d’una hora sobre l’acció comunitària i el distanciament social que precisa la COVID. “El mateix dia que vam obrir la convocatòria vam haver de tancar les inscripcions perquè vam arribar a 30 persones i ens semblava que era el nombre òptim per interactuar i gestionar la plantilla d’assistents.” Des de l’entitat, ho valoren positivament i es plantegen donar-hi continuïtat: “Permet que vingui gent de diferents llocs de manera sostenible i hi ha estalvi de temps i diners” .

L’Olga Grueso, de Dagua ONG d’Ajuda a Colòmbia, valora també molt positivament l’experiència de sensibilització amb les TICs. A principis de juny van fer un directe des de Facebook que va aplegar, ni més ni menys, que 1.100 visites. La proposta era un taller creatiu i de sensibilització sobre el racisme, a partir de la reflexió sobre el color que utilitza la mainada per pintar el color de la pell. Per a Grueso, poder comptar de manera presencial amb la reconeguda escriptora colombiana Daniela Violi com a formadora “hagués estat impossible pel cost del viatge, l’allotjament, etc.”. L’èxit de la convocatòria ha animat l’entitat a estrenar al youtube el tràiler d’un documental sobre el procés de pau a Colòmbia que properament es podrà visionar sencer. “Cent cinquanta persones ja han vist el tràiler i les tenim expectants, pendents de poder-lo veure quan estigui enllestit” diu Grueso.

NouSol també ha apostat per la sensibilització en línia durant el confinament. “Hem fet tres estrenes de documentals (dos de propis i un tercer sobre Renda Bàsica Universal) i d’exposicions fotogràfiques, per les xarxes socials.” diu Joel López. Les estrenes han tingut una bona participació però com diuen des de l’entitat “tot el que té a veure amb xarxes socials porta molta feina perquè no és només penjar-ho i ja està. Cal difondre-ho, pensar quina hora és la millor, quins hashtags s’han d’utilitzar...però està clar que aquesta manera de sensibilitzar i difondre ha vingut per quedar-se.”.

Malgrat tots els avantatges de les TICs, les entitats de la Coordinadora són molt conscients de la importància de continuar treballant presencialment, tan aviat com es pugui. Precisament, un dels hàndicaps més grans de les TICs i les seves potencialitats, és la bretxa digital detectada durant la crisi de la COVID 19. “No tothom té els dispositius necessaris ni les possibilitats. Hi ha gent que en queda al marge”, apunten des de Fundació SER.GI. Tot i tenir-ne constància abans de la crisi, ha sorprès la profunditat d’aquest desnivell tecnològic i preocupen les afectacions que podria tenir, si no es prenen mesures aviat per pal·liar l’escassetat d’habilitats digitals, d’una banda, i la manca d’accés a internet i les noves tecnologies, per una altra, d’una part important de la ciutadania. Una desigualtat més, que podria eixamplar la bretxa que separa la societat entre població amb i sense drets.