L’empremta del coronavirus als projectes solidaris

És el cas dels camps de refugiats a Tindouf, a Algèria, on en un context de dependència total de l’ajuda internacional, cada dia que passa la situació és més crítica. Comença a faltar l’aigua, alguns aliments… i ja s’han donat sis casos de persones infectades pel COVID-19 sense que, de moment, es tinguin dades sobre morts.

Per a ACAPS Girona, una de les conseqüències més tristes d’aquesta crisi és la suspensió del projecte Vacances en Pau, que aquest estiu deixarà una cinquantena d’infants sahrauís sense poder retrobar les famílies acollidores de les comarques gironines. I pel que fa als projectes adreçats a garantir l'accés a la salut i l’educació, durant els primers mesos de l'any s'han estat desenvolupant i ara es troben en aturats per la impossibilitat d’executar-los.

A nivell internacional s’ha iniciat una campanya demanant al Marroc l’alliberament dels presos i preses polítics sahrauís, a la qual ACAPS Girona també s’hi ha sumat. Però des dels territoris ocupats asseguren que no s’ha alliberat ningú.

A Guatemala, on el GERD col·labora en diversos projectes de cooperació al desenvolupament, la problemàtica més urgent i directa és la fam. El preu de la farina de blat de moro -l'aliment bàsic de la població- s'ha triplicat i moltes famílies no s’ho poden permetre. Aconseguir farina de blat de moro s’ha convertit, doncs, en una prioritat.

Des d’aquí es manté contacte diari amb Guatemala perquè en Tano, membre històric de l’entitat, es troba sobre terreny. “En alguns projectes hem hagut de parar l'activitat en sec, com en el cas de la construcció de la Nova Escola d'Educació Especial.” explica en Jan Millastre, un altre dels membres de GERD. També s'han hagut d’aturar les classes que es feien a l’actual Escola d'Educació Especial. Segons l’entitat, intentar fer algun tipus de formació als nens i nenes de l’escola, mitjançant teletreball o per telèfon, com es fa a Catalunya, topa amb una realitat completament diferent. “Tot i així, ho estem intentant”, asseguren. Pel que fa a projectes com el de formació i inserció laboral, l’han reconvertit i en el taller de costura i artesania, ara s’hi fan mascaretes per al Centre de Salut i per a la població d’Aguacatán.

No massa lluny, a Colòmbia, el coronavirus ja ha fet acte de presència però encara no ha impactat en la població de Buenaventura, amb més de 400 mil habitants. Igualment, l'alerta és màxima ja que la ciutat té un sistema sanitari molt deficitari (el principal hospital va tancar portes ara fa 4 anys) i les greus restriccions que es pateixen en el servei d'abastament d'aigua, impossibilitaria dur a terme les mesures de prevenció d'higiene necessàries. Dagua, l’ONG que treballa en aquesta ciutat colombiana, està molt preocupada per la situació de desamparament en què es troben les famílies que ja vivien en una situació de pobresa extrema i que ara, amb el confinament, “no poden ni sortir a buscar-se la vida per garantir l'àpat del dia.”

Una situació de desamparament tan crua com la que descriuen des de l'associació Nou Sol per als infants de carrer de Burkina Faso: “Hem hagut de tancar el centre de dia i d'urgència de nens i joves sense sostre.” que ara es troben sense cap lloc on acudir a curar-se -molts pateixen diverses patologies-, ni a netejar-se. Amb l’inici de la crisi, van repatriar una voluntària, però hi queda una cooperant gironina que intenta fer el seguiment dels usuaris i potenciar la seva higiene.

La situació del projecte Baan Saan Rak, que Nou Sol desenvolupa a Tailàndia, és ben diferent. La casa d'acollida i orfenat segueix funcionant al 100%, amb els 25 usuaris que s’hi allotgen. A Tailàndia, per sort, s’ha aconseguit frenar mol ràpidament els contagis. Pel que fa al projecte Guelmim, al Marroc, la contrapart de Nou Sol segueix treballant sobre terreny i impulsant accions de cares al Covid-19.

En el cas d’Azahara ONG, amb projectes al Marroc però també a Catalunya i Espanya, ha hagut d’anul·lar tots els projectes de cooperació, “tots aquells que requereixen viatjar o proximitat social”, i han posat l’accent en una de les seves fortaleses: l’activitat telemàtica. Aquest mateix divendres han programat una interessant xerrada sobre la situació del COVID-19 a l’Àfrica. I amb el Ramadà que comença aquest divendres, treballen a contracorrent per posar en marxa una plataforma virtual que es dirà «Ramadà des de casa». «Son moments que moltes persones viuen amb intensitat i ara toca renunciar a valors com son la comunitat i el compartir.», diu des de l’entitat, Mohamed El Amrani. Amb aquesta iniciativa recolliran tota l'activitat cultural que es produeixi a les llars, però sobretot crearan un programa d'activitats i xerrades obertes a tothom. «Practicants i no practicants. Volem aprofitar aquesta situació per generar espais de diàleg i reflexió», diu El Amrani. 

Pel que fa a d’altres projectes de sensibilització que duien a terme la majoria d’entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries, l’aturada és quasi total. No es farà la Trailwalker d’Oxfam Intermón, ni tampoc l’intercanvi de professors de Xauen iGirona que impulsava l'associació Èccit; s’ha suspès una trobada colombiana que s’havia de celebrar a Girona, s’han anul·lat inauguracions i xerrades...És el cas també de Justícia i Pau Girona que a finals de maig havia d’acollir la celebració de la Jornada Catalana de Justícia i Pau sobre Desobediència civil i no-violència en la lluita pels drets humans i que ja tenien enllestida. L’entitat ha hagut d’ajornar aquesta i totes les activitats previstes per al tercer trimestre. «El 7 de maig teníem previst un acte sobre la presó i les condicions que s’hi donen, especialment dures per a les dones empresonades», diu l’Albert Quintana que, amb la resta de de l’equip, han començat a valorar les noves oportunitats i inquietuds que genera aquesta crisi. En aquest sentit, JiP Girona reenfocarà la Jornada -que podria celebrar-se al juliol o a la tardor- als drets i les conseqüències socials que tindrà la pandèmia.

I és que la crisi del COVID-19 també ha posat al descobert situacions de gran vulnerabilitat que quedaven més o menys amagades a casa nostra: veïns i veïnes sobrevivint amb feines precàries, amb o sense contracte, que ara es troben amb zero recursos i que si a més no estan regularitzats, no tenen cap opció per sortir-se’n sense ajuda externa. Ho expliquen, amb certa desesperació, des d’ ASOCOLGI, una de les entitats més noves de la Coordinadora: famílies de tres persones que viuen en una sola habitació, sense llum natural i sense els medicaments per a la diabetis que necessiten; infants que no poden fer els deures perquè no disposen d’ordinadors ni de mòbils amb saldo; joves i avis que viuen sols i amb la incertesa de no saber fins quan tindran lloc on dormir...el catàleg de vulnerabilitats és molt ampli. «El risc de pobresa ha crescut. En tots els casos parlem de famílies en situació irregular o que vivien al dia de les vendes de menjar a domicili o buscant-se la vida de qualsevol manera». L’entitat gironina-colombiana ha acudit a Càritas i al Banc d’aliments per poder proveir aquestes persones d’aliments bàsics i articles de primera necessitat. L’entitat ha cancel·lat les activitats de sensibilització i ha fet un gir cap a la feina d’acompanyament i suport, que ja feien, però en menor mesura.

Les entitats de la Coordinadora demanen que es posi en valor la seva tasca. En molts casos, els seus serveis i la seva expertesa està aixoplugant una part importantíssima de la societat, invisible i maltractada per un sistema socioeconòmic desigual que vulnera impunement els seus drets. El dret a l’educació, el dret a l’alimentació, el dret a l’accés a la salut i a una vida digna... Ara més que mai, la solidaritat i la cooperació són valors a l’alça que cal reivindicar amb el cap ben alt.