La COVID, en positiu

Per a Blanes Solidari, les setmanes de l’estat d’alarma i els dies posteriors van representar un repte per abordar problemàtiques a les que no estaven acostumats. Famílies i grups de persones que vivien en pisos en condicions molt precàries i que de sobte no tenien res: ni feina irregular ni cap tipus d'assistència ni ajut social. Des de l'entitat es va impulsar un Rebost Solidari per a situacions d’emergència que va obrir la porta a voluntariat, tant econòmic com de persones que ajudaven a repartir d’aliments. L'entitat va organitzar una oficina virtual de coordinació i un rebost permanent a casa d’un company de Blanes Solidari, des d'on -amb acord amb serveis socials i protecció civil- es van iniciar els lliuraments a domicili per a aquestes famílies fora dels circuits socials habituals. D'entre les coses positives de l'experiència,Tasio Pulido destaca "un coneixement més profund de la realitat dels sectors més vulnerables i la generació de confiança mútua." La coordinació amb altres entitats i serveis municipals també és ben valorada per Pulido i l'entitat, així com l'haver sumat alguns col·laboradors. I és que algunes de les persones que es van acostar a l'entitat "amb bona disposició i treball eficaç" per ajudar durant el primer confinament, han decidit continuar col·laborant-hi.

"A Justícia i Pau Girona feia força temps que teníem pendent de tractar el tema de la presó. Considerem que es tracta d'una institució molt ignorada a nivell social, obsoleta i injusta. Que nega a moltes dones i homes molts més drets que el de la llibertat. I que no serveix pel seu objectiu teòric: la rehabilitació social.", explica Pilar Vivet. Des d'aquesta entitat, havien programat un petit acte en un espai tancat al voltant de "Dones i Presó", que la COVID va impedir per problemes d'aforament i de seguretat. "Això ens va dur a fer-lo a la plaça del Vi de Girona", explica Vivet, i "va tenir molt ressò, amb més de 100 assistents i la presència de diversos mitjans de comunicació." Simultàniament, s'ha publicat el llibre" Sortir de la presó: una aventura incerta" de l'editorial Icària, realitzat per voluntaris/es de la presó que també són membres de Justícia i Pau de Catalunya. "Tot plegat ha ajudat a visibilitzar aquesta dura problemàtica i a donar-li un impuls que mirarem d'aprofundir." diu Vivet.

Des de l'Agenda Llatinoamericana ho tenen clar: "la campanya d'aquest 2021 ha aprofitat els efectes positius de l'evolució tecnològica que ja advertíem a l’agenda 2020." Així, el confinament va permetre l'acceleració del teletreball global i "això va facilitar el connectar amb totes les persones que treballem", diuen Jordi Pujades i Elizabeth Fuentes. D’altra banda, expliquen, les noves circumstàncies "han obligat els propis redactors i editors de l'Agenda a comunicar-se digitalment per les plataformes i a mantenir reunions de caràcter nacional i internacional de cares a l’edició de l’agenda 2021, que encara es mantenen com una nova eina de treball ja del tot introduïda". Una mica com el que ha passat a Banyoles Solidàries que ha intensificat més les relacions personals per mitjà de whats i correus, "especialment per preguntar com estan les comunitats germanes respecte la COVID", explica Carme Gubert que assegura: "però el més destacable ha estat aprendre, cadascun de nosaltres, a fer anar més l'ordinador i plataformes com zoom i altres semblants.

Cooperació connectada

Com ha passat a moltes altres entitats, la pandèmia ha impedit que el voluntariat de Munduko Lagunak es desplacés fins a localitat boliviana de San Borja. "Sabíem que ara més que mai necessitaven del nostre suport, per la qual cosa vam decidir invertir 4.000 euros en la compra de material sanitari per al seu petit hospital" diu Adrián Rekalde. L'entitat, a més, ha distribuït unes guies de prevenció davant el virus i ha facilitat un sistema de comunicació telemàtica entre els professionals d'ambdós països. "La resposta des de Bolívia ha estat increïble" i ens hem adonat de la importància de continuar donant-nos suport, per salvar la distància. 

A Children of Africa tampoc s'han pogut dur a terme els viatges previstos de voluntariat. De fet, Susanna Gómez explica que s'han hagut d'aturar tots els projectes i que, com a conseqüència d'això, molta gent que es beneficiava d’aquest suport, en especial mestres, grups de dones i estudiants, han quedat greument afectats. "Em costa, ara mateix, pensar en alguna cosa positiva perquè els efectes han estat devastadors", diu Gómez. Tot i així, després de pensar-hi una estona n'ha reconegut un: "la constatació de la gran capacitat d’unió, flexibilitat i mobilització que tenen les comunitats rurals kenianes a les que estem donant suport actualment", diu Gómez. "A l’inici de la pandèmia, vam unir forces amb un parell dels centres mèdics amb el que cooperem a Tsunza i Lutsangani, que van rebre informació sobre les mesures preventives a través nostre, molt abans que el govern del país es mobilitzés." assegura Gómez, que també destaca el fort lligam que es va crear amb altres cooperants que resideixen al país, amb qui van acabar desenvolupant tot un projecte de creació i distribució gratuïta de mascaretes. 

A Fundació Amandla, també han intentat donar-li la volta a alguns dels inconvenients de la pandèmia. "D'alguna manera, "gràcies" a la COVID, s'ha intensificat el contacte internacional amb la gent que està a Sud-Àfrica i Xile. Vam crear un fons de diners perquè diferents mares del poble poguessin tenir whatsapp i així poder intensificar la comunicació per saber com estaven tant els nens i nenes com les famílies." explica Elisabet Padrosa. D'altra banda, a causa de les despeses, s'ha fet una campanya de venda de mascaretes solidàries que els ha ajudat a pagar unes costes notarials que tenien pendents. Un altre efecte inesperat i positiu de la COVID.