L'habitatge, motor d'exclusió social
El 97% de les persones que atenen les entitats socials tenen problemes d'habitatge. Per aquest motiu, les entitats socials reclamen augmentar el parc d'habitatge accessible, i millorar la regulació i protecció dels col·lectius més vulnerables.
L'informe INSOCAT 14 'Habitatge i exclusió residencial' elaborat per l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, recull que la pràctica totalitat de les persones que atenen les entitats socials (el 97%) tenen problemes d'habitatge.
D'una banda, el treball mostra que hi ha 1,3 milions de persones que viuen en un habitatge inadequat -infrahabitatges, ocupacions, en amuntegament o en estructures temporals-, i de l'altra, que gairebé un milió ho fa en habitatges insegurs. Però a més, hi hauria 18.000 persones vivint en situació de sense llar i sense sostre. "L’habitatge és avui un motor d’exclusió social de primer ordre. Garantir el dret a l’habitatge, reconegut però vulnerat, és imprescindible. No existeix cap política efectiva de lluita contra la pobresa si no va acompanyada d’una política d’habitatge que en garanteixi l’accés i el manteniment", ha denunciat Míriam Feu, responsable de l'informe d'ECAS.
Per col·lectius, els més afectats per aquestes situacions són les persones migrades, les famílies amb infants i adolescents, les llars monoparentals i les persones joves soles. Per problemàtiques, les principals són el lloguer i relloguer d'habitacions, el fet d'haver de compartir habitatge de manera forçosa, l'amenaça dels desnonaments, així com noves formes de desnonament invisible, l'assetjament immobiliari latent, les ocupacions estigmatitzades, el racisme immobiliari i el fet d'haver de viure al carrer de manera crònica o intermitent.
Malgrat les restriccions i dificultats que va comportar la covid-19, el 2020 un 54,5% de les entitats van atendre més persones que el 2019. Les entitats consideren que les problemàtiques que més afecten i més s'han agreujat arran de la pandèmia són els desnonaments del lloguer i el relloguer d'habitacions, tot i que també s'han agreujat els casos de situació de carrer intermitent.
Les entitats socials reclamen augmentar el parc d'habitatge accessible incrementant l'habitatge protegit, destinant l'1% del PIB a polítiques d'habitatge, comprant i captant habitatge privat, dotant de més recursos la Mesa d'Emergència i atorgant ajuts al lloguer. Paral·lelament, demanen millores en la regulació: sancions als grans tenidors que no compleixin amb les seves obligacions en relació a contractes de lloguer social, un reforç del paraigua jurídic per preservar la funció social de l'habitatge, l'abordatge del sensellarisme a través de l'estratègia aprovada per al 2021-2024, l'aplicació sense restriccions de l'empadronament, i instruments i incentius fiscals
L'informe també recull propostes concretes per a la protecció de col·lectius en situació de vulnerabilitat com les persones migrades -a qui cal garantir l'acompanyament mentre no es derogui la llei d'estrangeria-, la gent gran i la joventut -a qui cal oferir habitatges d'ús social lligats a moments evolutius clau-, les famílies monoparentals i infants -a qui cal garantir habitatges d'emergència en condicions adequades-, i les persones amb problemes de salut mental i discapacitat -per qui cal reservar parc públic, suport i assessorament per prevenir abusos i discriminacions.
Coincidint amb el 73è aniversari dels Drets Humans, les entitats de la Coordinadora d'ONG Solidàries estenem una manta per curar, per abrigar els més vulnerables de les desigualtats, per combatre la fragilitat i la vulnerabilitat social, d'aquelles que no tenen ni un sostre on refugiar-se. #MANTAlitzemnos!
Llibres, pel·lícules i documentals, informes, contes infantils i jocs de rol. Materials tots ells per a sensibilitzar i aprofundir sobre la crisi del sistema i sobre l'emergència social de l'accés a l'habitatge.
Divendres passat, 10 de desembre, i amb motiu del 73è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Justícia i Pau Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries, vam organitzar una taula rodona sobre la vulneració del dret a l'habitatge que, tal com s'ha constatat a les assemblees mensuals de la Coordinadora, és una de les principals preocupacions de les entitats.
