Exigim un pressupost per la Pau

I és que ho podem dir ben alt: els 1,98 bilions de dòlars gastats en militarització del 2020 no han servit per proporcionar una veritable seguretat. Ben al contrari, aquests pressupostos inflats per la compra d'armes i manteniments de guerres, l'únic que fan és enfonsar-nos, cada cop més, en espirals inacabables de violència. Aquest mes d'abril ja han començat els Dies d'Acció Global sobre la Despesa Militar que motivaran accions arreu del món per reclamar que s'inverteixi en preparar la pau i no la guerra. Aquest període especial d’accions forma part de la campanya GCOMS (Campanya d’Acció Global sobre la Despesa Militar) de l' International Peace Bureau (IPB), que a Catalunya coordina el Centre Delàs i que té per objectiu demanar grans reduccions de la despesa militar mundial i la redirecció d’aquests fons públics a atendre les veritables necessitats humanes. 

Des de la campanya asseguren que la invasió militar russa d'Ucraïna ha posat de manifest els defectes d'un enfocament militarista dels afers internacionals i de la seguretat. Tot i l'evidència, els polítics continuen apostant per solucions centrades en la projecció i la dissuasió del poder militar. I això, inevitablement, vol dir pressupostos militars encara més elevats. «Però si la despesa militar realment ens pogués proporcionar seguretat, no ho hauríem aconseguit ja? Les capacitats militars creixents i les polítiques i els discursos militaristes només ens han portat més devastació humana i ecològica. Més del mateix no canviarà la situació.» asseguren des de la GCOMS. I ho il·lustren amb aquest exemple: " La despesa militar col·lectiva dels membres de l'OTAN, que és 18 vegades la de Rússia, no va impedir que el president Putin envaís Ucraïna. Tot i així, els seus estats membres s'han compromès a dedicar un 2% del seu PIB a la despesa militar en resposta a la guerra d'agressió de Rússia." Per als impulsors d'aquesta campanya ll'estratègia militarista actual "no ha funcionat en el passat i mai ho farà.»

Des del GCOMS avisen, també, que els costos del militarisme global no afecta només la política exterior sinó que impedeix, de manera clara, abordar crisis urgents com la climàtica, les pandèmies globals i el benestar de la humanitat. Per tot plegat, s'exigeix als governs, la reducció de la seva despesa militar i el compromís amb la seguretat comuna i humana, que tingui present les necessitats reals de la gent i del planeta. Cal, diuen, donar un pressupost a la pau. 

Més despesa militar arreu

Precisament, amb motiu de Dia d'Acció Global sobre la Despesa Militar, el Centre Delàs i l'IPB van presentar ahir les dades de l'informe SIPRI actualitzades i van denunciar que “l’augment de la despesa militar de l’Estat espanyol anunciat per Sánchez suposaria un increment d’entre 13 i 15 mil milions d’euros per a 2023, en plena escalada armamentista internacional”.

Les noves dades sobre la despesa militar global de l’any 2021 no deixen cap dubte:  creix per setè any consecutiu fins a arribar als 2,11 bilions de dòlars, 132.000 milions més que l’any anterior. Aquest augment del 0,7% en termes reals és reflex dels increments en els pressupostos militars aprovats per molts governs al llarg de tot el primer any de la pandèmia de la Covid-19.

Pel que fa a cada país, els Estats Units continuen encapçalant el rànquing de despesa militar mundial i segueixen representant el 38% del total mundial. Els segueixen en la llista, la Xina (14% de la despesa militar global i que va augmentar un 4,7 per cent la seva despesa militar respecte a l’any anterior); l’Índia (+0,9 per cent), Regne Unit (+3 per cent), Rússia (+2,9 per cent), França (+1,5 per cent), Alemania (-1,4 per cent), l’Aràbia Saudita (-17 per cent), el Japó (+7,3%) i Corea del Sud (+4,7%). La suma de les despeses militars dels deu països que encapçalen la llista, va representar tres quartes parts de la despesa militar mundial.

Si sumem les despeses dels estats membre de la Unió Europea, arriben a conformar la tercera despesa més elevada del món, després dels Estats Units i la Xina. Aquesta xifra se sumarà als ja creixents pressupostos de defensa de cada Estat membre. Pel que fa a la despesa militar acumulada dels països membres de l’OTAN, torna a superar el bilió de dòlars i representa el 55% del total mundial. Gairebé tots els països membre de l’OTAN van augmentar els seus pressupostos militars l’any 2021, 9 dels quals han destinat un 2% o més del seu PIB a despesa militar. 

Les noves dades posen de manifest com la majoria dels governs van decidir augmentar la seva despesa militar, malgrat trobar-se en plena emergència sanitària provocada per la Covid-19 que, quan es van elaborar la major part d’aquests pressupostos, ja portava molts mesos causant estralls. Això demostraria, en paraules de la presidenta del Centre Delàs, Nora Miralles, que "la prioritat en polítiques públiques un cop més, no seran les cures, no seran les polítiques socials”. 

Pel que fa a l’àmbit espanyol, les noves dades del SIPRI mostren que l’Estat espanyol s'ha situat en el 16è país que més va gastar en exèrcit i armaments del món, amb una xifra de 18.079 milions d’€. Segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau la xifra és encara superior i arriba als 21.766 milions d’euros, l’equivalent a 59,6 milions d’euros diaris, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 10.199.000€, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s’inclouen en els crèdits de Defensa (cosa que aconsella l’OTAN als països membres), i el pressupost finalment executat, superior a l’inicial.