Demanen al Govern espanyol la reorientació de la despesa militar a inversió ecosocial

L’arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha provocat una greu crisi que afecta tots els àmbits de la vida de les persones i, per extensió, també els pressupostos de les diferents administracions de l’Estat i l’economia del país.

En aquest marc de crisi generalitzada el Govern té previst posar en marxa nous programes especials d’armaments que assoleixen l’elevada xifra de 13.356 milions d’euros (M€), que hauran de desenvolupar-se entre 2020 i 2032. Entre ells destaquen 248 blindats 8×8 Dragón, per un cost de 2.100 M€; actualització de l’avió de combat F-2000, per 906 M€; suplementació del submarí S-80, 1.172 M€; 1.381 M€ per als nous helicòpters militars NH-90; 819 M€ per modernitzar els helicòpters Chinook; 1.617 M€ en dos satèl·lits Spainsat de comunicació militar; i cinc fragates F-110 per un import de 4.325 M€. S’inclou, a més, el compromís de col·laborar en un nou avió de combat europeu a desenvolupar entre Alemanya, França i Espanya, el FCAS, amb una aportació inicial de 110 M€; comptant amb què el seu cost final superarà els 10.000 M€ només per a Espanya

Per fer front a aquesta enorme despesa, l’actual pressupost del Ministeri de Defensa de 2020, tot i ser prorrogat des de 2018, té una partida per a inversions en armaments de 3.059 M€, als quals se sumen 678 M€ en R+D militar per al desenvolupament de noves armes. Aquest moment, en què el Govern espanyol presentarà al Parlament espanyol una nova proposta de Pressupostos Generals de l’Estat i s’inicia el procés per a la seva aprovació, comptant amb un context d’ajudes europees a Espanya com a resposta a l’emergència de la pandèmia de la Covid-19, és clau per negociar i aprovar una reorientació de despeses militars a inversió eco-social i amb perspectiva de gènere, especialment en favor de les persones i poblacions en situació de major vulnerabilitat.

Des d'AIPAZ veuen amb preocupació aquesta enorme despesa en armaments, en un moment de profunda crisi econòmica i social. Precisament ara, quan la pandèmia ha posat en evidència les mancances de la sanitat pública espanyola i el sistema educatiu, víctimes, al costat de molts altres serveis públics que sostenen l’Estat de benestar a Espanya, de les retallades a les quals van ser sotmesos després de la crisi de 2008. "Ara, associada a la pandèmia, estem immersos en una crisi d’enorme magnitud que fa necessari mobilitzar quantiosos recursos públics per abordar els canvis profunds que el nostre país necessita perquè la població pugui cobrir les seves necessitats bàsiques, superar la pèrdua d’ocupació i reactivar l’economia productiva garantint drets laborals.", diuen en la petició. 

La pandèmia, exposen des d'AIPAZ,  també ha amplificat desigualtats de gènere i incrementat els nivells de violència masclista contra les dones a tot el món, exposant en l’Estat espanyol les mancances estructurals, polítiques i institucionals per fer front a aquestes violències. Al mateix temps, la Covid-19 ha evidenciat la crisi de cures a nivell global i els límits de les aproximacions a la seguretat des de visions hegemòniques, militaristes i patriarcals.

La crisi de la Covid-19 també ha visibilitzat les desigualtats de la política migratòria actual i la Llei d’Estrangeria, que deixa a un elevat sector de la població de l’Estat espanyol sense plena ciutadania i en situació de gran desprotecció i, amb freqüència, explotació. Si ja abans de la pandèmia urgia garantir drets i recursos enfront de la desigualtat racialitzada, "ara ja no pot esperar més", asseguren des d'AIPAZ.

L'entitat considera del tot inapropiat la despesa militar existent avui a Espanya, que ronda ja els 20.000 M€ anuals (10.199 M€ directes per al Ministeri de Defensa i altres 9.800 restants repartits en diversos ministeris), així com el pla per finançar els nous programes d’armament ja esmentats.

Des de l’inici d’aquest segle s’ha produït una enorme transformació geopolítica i geoestratègia mundial que determina que els exèrcits extensius (Espanya té unes forces armades de 120.000 militars) no tenen cap sentit, i que la guerra entre Estats, especialment a Europa, s’ha fet encara més improbable. Per tant, "és el moment de revisar el model de defensa a Espanya, incloent els ambiciosos programes d’adquisició d’armaments, reorientant el paper dels exèrcits a mantenir el seu paper de dissuasió enfront de tercers i ressituant-se en un nou escenari de seguretat compartida, especialment en el marc de l’Organització de les Nacions Unides i de la Unió Europea." diu AIPAZ.  

Per a l`'entitat, l’actual pandèmia ha demostrat que "els reptes d’abast global no poden ser abordats estrictament des d’una lògica nacional o estatal, sinó que es requereixen marcs de concertació que se sustentin en conceptes com la solidaritat internacional o la justícia global." Des d’una mirada holística de la seguretat i la defensa, i un compromís ferm amb els ODS i l’Agenda 2030, l’enfortiment de les estructures i mecanismes de protecció social a Espanya hauria de ser plenament compatible amb una aposta decidida per les polítiques de cooperació al desenvolupament i la resolució de conflictes, així com per a la preservació i, fins i tot, l’increment dels nivells d’Ajuda Oficial al Desenvolupament.

"La seguretat que més necessita la ciutadania és la que proporcionen les polítiques públiques en sanitat, educació, protecció de l’ocupació, accés a l’estatus de ciutadania plena, prevenció de violència de gènere, justícia amb perspectiva feminista, accés a l’habitatge i altres serveis socials i protecció i promoció de la biodiversitat.", insisteixen des d'AIPAZ.  En aquest sentit, la pandèmia és una oportunitat per a posar en el centre les polítiques de seguretat des de la perspectiva de les necessitats de la població.

És per tot això que, les organitzacions que donen suport a la petitció d'AIPAZ, sol·liciten al Govern espanyol que prengui accions decidides i adequades a la situació de crisi nacional i global que estem vivint i, en conseqüència, aprovi una reorientació de les despeses militars, dels futurs Pressupostos Generals de l’Estat, a la inversió eco-social feminista i amb perspectiva de gènere.

Igualment, demanen la paralització immediata dels grans projectes armamentístics en curs i que els seus imports es destinin, de manera prioritària, a potenciar polítiques públiques dirigides a les persones i grups en situació de vulnerabilitat.

Cap a on s'hauria de reorientar la despesa militar?

1.- Pal·liar les deficiències dels sistemes de salut a nivell nacional, autonòmic i local, destinades tant a prevenció i tractament, com a augment de material, personal mèdic i assistencial i recerca mèdica, en sinèrgia amb els programes europeus i internacionals orientats a donar solucions a la pandèmia de la Covid-19.

2.- Millorar l’educació a tots els nivells, contribuint a reduir les altes taxes de fracàs i abandonament escolar i a erradicar la segregació, així com a neutralitzar la bretxa digital de l’alumnat en situació de vulnerabilitat. Així mateix, s’ha de propiciar la integració de continguts d’educació per a la igualtat, incloent la igualtat de gènere, la Ciutadania Global i la Cultura de la Pau, la mediació i la resolució pacífica de conflictes, tal com s’estableix en la “Declaració i Programa d’Acció sobre una Cultura de Pau”, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en 1999.

3.- Aconseguir la descentralització dels serveis socials més pròxims a la ciutadania, tant autonòmics i provincials com a locals, per a realitzar accions centrades en el benser i benestar social, garantint la implementació de la Llei de Dependència i la creació d’un sistema públic integral de cures.

4. Reconèixer els impactes específics de la pandèmia des d’una perspectiva de gènere i garantir la posada en marxa de polítiques que garanteixin els drets de les dones enfront de les violències múltiples i multidimensionals que afronten, exacerbades en el context de Covid-19. Dotar de recursos suficients les polítiques per a l’eradicació de la violència masclista (justícia, acompanyament integral, educació, entre altres).

5. Impulsar i garantir els drets de ciutadania a tota la població de l’Estat espanyol, aprovant, per a això, la regularització urgent, permanent i sense condicions de totes les persones migrants que resideixen a l’Estat espanyol i altres mesures per a una política migratòria, recollides en la Proposició no de Llei presentada a la mesa del Congrés el 2020 i promoguda per entitats i organitzacions socials. Dotar de recursos adequats una política migratòria i d’asil basada en els drets humans.

6.- Donar suport a les persones treballadores, els autònoms, la producció alimentària, el comerç de proximitat i a tots aquells sectors productius que s’estan veient més afectats per la pandèmia de la Covid-19, incloent, per a això, recursos per a sistemes efectius d’inspeccions laborals i la ratificació del Conveni 189 de la OIT sobre treball decent per a les treballadores i treballadors domèstics.

7.- Potenciar els recursos humans i econòmics per a la reconversió industrial de la indústria armamentística nacional en sectors productius civils d’interès nacional i europeu.

8.- Incrementar els recursos humans i econòmics en recerca i posada en marxa efectiva de projectes nacionals i internacionals per a dur a terme la transició ecològica i aconseguir la transformació estructural en energies renovables i en favor de la recuperació dels ecosistemes, la fauna, la flora i les comunitats humanes sostenibles, des d’una perspectiva compromesa amb la justícia climàtica.

D'entre les organitzacions signants destaquem el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Oxfam Intermón,  l'Escola de Cultura de Pau de l'UAB, FundiPau, NOVACT, Fundació Carta de la Pau dirigida a l'IONU, o Ladefe.cat

Informació extreta del web del Centre Delàs