Els costos del canvi climàtic

Són xifres d’un informe en el que ha participat Oxfam Intermón i que explica també, que el 79% de les morts provocades pels fenòmens metereològics extrems es produeixen en els països en desenvolupament. The Cost of Delay és l’informe elaborat per Loss and Damage Collaboration, un grup de més de 100 investigadores i investigadors, activistes i responsables de polítiques procedents de tot el planeta. Destaca com els països més rics han anat posposant repetidament els esforços per proporcionar als països en desenvolupament finançament específic per suportar els costos d'una crisi climàtica de la qual no en són responsables. I és que el continent africà produeix menys del 4% de les emissions totals. En canvi, perd entre el 5% i el 15% de creixement del PIB a causa del canvi climàtic.

L'informe revela que les pèrdues econòmiques provocades pel canvi climàtic que han patit 55 dels països més vulnerables durant els primers vint anys d'aquest segle pugen ni més ni menys que a més de 500.000 milions de dòlars, i mentrestant els beneficis dels combustibles fòssils s’han disparat, deixant que les comunitats dels llocs més pobres del món paguin el compte. A més, l’estudi posa de manifest que amb els mega beneficis del sector dels combustibles fòssils entre el 2000 i el 2019 es podria cobrir seixanta vegades el cost de les pèrdues provocades pel canvi climàtic a 55 dels països més vulnerables.

El finançament per a les "Pèrdues i Danys" —expressió usada per referir-se als efectes catastròfics del canvi climàtic que no aconsegueix evitar la mitigació i adaptació— es planteja com la qüestió central de la COP27, les converses sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides que se celebraran a Sharm El-Sheikh aquest mes de novembre, mentre els països en desenvolupament criden a l'acció després de dècades de demora.

L'any passat, a la COP26, els països en desenvolupament es van unir per reclamar la creació d'un Servei de Finançament de Pèrdues i Danys, per assegurar un enfocament integral als efectes del canvi climàtic, però els països desenvolupats el van desestimar, preferint apostar per un diàleg de tres anys –el Diàleg de Glasgow– sense exigència de resultats.