L'ajuda a l'Àfrica occidental per fer front al canvi climàtic és insuficient
Els països rics i els donants multilaterals han mobilitzat fins ara només el 7% dels 198.880 milions de dòlars que s’estima que necessitaran els països de l'Àfrica Occidental l'any 2030 per fer front a la crisi climàtica. Foto: Oxfam
Segons un nou estudi d’Oxfam presentat avui, Climate Finance in West Africa, el 62% dels 11.700 milions de dòlars declarats pels donants entre 2013 i 2019 ha estat majoritàriament en forma de préstecs, que s'hauran de reemborsar, molts d’ells amb interessos, agreujant la crisi del deute en la majoria dels països de l'Àfrica Occidental.
El finançament de la lluita contra el canvi climàtic amenaça l'èxit de les converses sobre el clima de la UNFCCC que se celebraran a Egipte aquest novembre. A Oxfam i a un centenar d'organitzacions de la societat civil africana els preocupa que els països africans arribin a la cimera amb poca confiança que els donants compleixin les seves reiterades promeses de mobilitzar 100.000 milions l'any per a l'acció climàtica als països pobres (un objectiu que el 2020 s'ha quedat curt per 16.700 milions de dòlars).
Aquestes organitzacions demanen als països rics, històricament responsables del canvi climàtic, que assumeixin la part que els pertoca per ajudar la regió a fer front a la creixent crisi climàtica que afecta el continent africà.
L’informe adverteix que els països rics cada cop utilitzen més els préstecs per ajudar els països de l’Àfrica Occidental a fer front al canvi climàtic. Entre el 2013 i el 2019, els préstecs han augmentat un 610%, passant de 243 milions de dòlars a 1.740 milions de dòlars. Les ajudes, en canvi, només han pujat un 79%. Entre els donants que més han fet servir els préstecs com a part del seu finançament total pel clima es troben el Banc Mundial (94%), França (94%), Japó (84%), el Banc Africà de Desenvolupament (BAfD) (83%) i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) (79%).
Oxfam creu que el finançament a l’Àfrica Occidental s’hauria de centrar en mesures d’adaptació, més que no pas de mitigació, atès que la regió contribueix molt poc a les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, hi ha una bretxa del 82% entre el finançament d’adaptació reportat el 2019 i les necessitats expressades pels països de l’Àfrica Occidental.
El Txad, el país més vulnerable i menys preparat del món per al canvi climàtic, té la bretxa de finançament més gran per a l'adaptació, amb el 95% de les seves necessitats financeres sense cobrir (1.490 milions de dòlars de 1.570 milions de dòlars per dia) per al 2030.
L'informe es publica abans de les caravanes ciutadanes organitzades per unes 100 organitzacions de la societat civil africana, inclosa Oxfam, que viatjaran a Egipte passant per 23 països del continent. Les caravanes mobilitzaran les comunitats i els responsables polítics al llarg del camí per denunciar el dany que el canvi climàtic està causant a Àfrica i exigir més justícia en el finançament del clima.
L'Ester Sayó i en Josep Maria Bonet són la veu del Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat en aquesta entrevista que fem coincidint amb el 25è aniversari de l'entitat i en un moment delicat per al col·lectiu altempordanès, que ha iniciat un període de reflexió per saber si continúa o es planta. Són molts anys de lluita a Figueres i territori, de burxar les administracions perquè es comprometin amb la solidaritat, molts anys de projectes de cooperació i sensibilització per deixar, si més no, un Empordà i un món millor.
Tot just estem normalitzant la convivència amb la COVID-19, que apareix la verola del mico al nostre horitzó sanitari. Un cop més, una malaltia importada d’un país empobrit, pren relleu en trepitjar territori europeu.
Els 10 països més afectats pel canvi climàtic han patit un increment del 123% de fam extrema en els últims 6 anys. Així ho exposa l'informe publicat per Oxfam Intermón, Hambre y calentamiento global. Foto: Pablo Tosco /Oxfam Intermón
