Dones empoderades en drets
És difícil quantificar l’abast de la mutilació genital femenina (MGF) a les comarques gironines. Si tenim en compte les dades de la policia a la demarcació de Girona, en els darrers 14 anys s’hauria intervingut en més de 150 casos.
La presidenta de Legki Yakaru, Dialla Diarra, que treballa per a l’erradicació d’aquesta pràctica al territori, fent porta a porta i en dies festius si cal, ho consulta a la pediatra Imma Sau. En l’àudio que li envia la metgessa, assegura que, segons dades estimades, el 70% de les dones adultes que provenen d’entorns i països on es practica la MGF estan mutilades. Ho són també un 10% de les nenes que, puntualitza Sau, són nascudes allà i arriben a Catalunya per reagrupament familiar. “Hi ha molta feina a fer encara” assegura Dialla Diarra.
Amb motiu del Dia Mundial de Tolerància Zero amb la MGF, diverses entitats que treballen en la prevenció d’aquesta pràctica, organitzen la jornada catalana “Dones Empoderades” (dissabte 4 de febrer al centre cívic de Santa Eugènia de Girona de 10 a 19h) i una jornada estatal en format en línia (dilluns 6 de febrer de 10 a 14h).
“A les comarques gironines devem ser unes quatre o cinc associacions que treballem la MGF” diu Diarra. “Ànima Mater a Figueres, nosaltres a Banyoles, Jokkere Endam a Salt i Girona, i hi ha d’altres entitats més petites”, diu la presidenta de Legki Yakaru, malienca, arribada a Banyoles fa uns 16 anys. El problema, assegura, és que moltes de les organitzacions que neixen per fer front a aquesta pràctica, acaben tirant la tovallola perquè és una feina -la d’informar, sensibilitzar i prevenir-, que es fa majoritàriament de manera voluntària, no remunerada." Per a Diarra, és l’administració qui té les eines per reactivar algunes d’aquestes entitats que tot i estar registrades com a associacions que treballen contra la MGF no ho estan fent actualment, per manca de suport tècnic i econòmic.
“Un dels nostres reptes és capacitar persones de les mateixes comunitats en la prevenció i aconseguir recursos perquè s’hi puguin dedicar professionalment”, diu Diarra. Segons ella, “Les persones que tenim el coneixements perquè ho hem viscut en primera persona, sovint no se’ns valora prou. O sigui que potser no sabem ni llegir ni escriure però coneixem la llengua cultural que no té el tècnic de l’administració i tenim la confiança de la pròpia comunitat.” Es queixa també, d’haver de sobreviure d’unes subvencions que ofeguen les entitats perquè els diners acaben arribant a finals d’any i mentrestant, toca endeutar-se per fer front a la seguretat social del poc personal contractat. “Cal dedicar més recursos a lluitar contra la MGF”, continua, “cada any es destinen diners del pressupost a lluitar contra la violència de gènere però no se’ns té en compte: es paga els tècnics de l’administració cada mes, però nosaltres depenem de subvencions que no garanteixen un treball comunitari bàsic”.
Un dels temes que posaran sobre la taula aquest dissabte, en la Jornada “Dones Empoderades”, és el paper dels homes en l’eliminació de la MGF. “No és que no vulguin implicar-s’hi”, assegura Diarra. El que passa, segons ella, és que hi ha un gran desconeixement sobre aquest tema, fins al punt que les mateixes mutilades a vegades no tenen prou informació de les conseqüències en la salut que pot implicar una ablació. “Cal conscienciar els homes, donar-los tota la informació, abans que facin un viatge l’Àfrica amb les seves filles. No n’hi ha prou de fer-los firmar un paper de compromís conforme no es farà. Allà la paraula de les dones grans, de les àvies de la família, té un gran valor i ningú s’oposarà al que decideixin elles.”, remarca Diarra. “Cap pare ni cap mare vol fer mal a les seves filles. I mai pensem que les nostres mares o sogres faran res dolent amb elles. La sensibilització sobre aquest tema ha d’arribar a tothom perquè acabin decidint posar fi a aquesta pràctica, sabent tot el que implica a nivell de salut de la dona. Cal enfocar-ho com un tema de salut de la família.”, conclou.
Sobre l’actuació de l’administració quan hi ha un risc de mutilació, l’afrobanyolina considera que és necessari actuar des de la igualtat. Caldria doncs, pensar en com és la comunitat, en quina és la millor manera d’adreçar-s’hi, en si hi ha persones referents que puguin suavitzar l’acostament a la família afectada... “A vegades se’ns té en compte si es parla de deures, però en canvi en l’àmbit de drets, no.” critica Diarra.
En els darrers anys, la prevenció de la MGF a casa nostra ha aconseguit la implicació de múltiples actors: tant des de l’àmbit sanitari i mèdic, com des del polític, social o policial. “És molt important el treball en xarxa”, diu Diarra, que agraeix la col·laboració que reben d’altres entitats com Oxfam, Justícia i Pau, Metges del Món o la mateixa Coordinadora d’ONG Solidàries. Per a Diarra, també és important treballar la MGF amb projectes al país d’origen i no només aquí.
L'Associació de Dones Subsasaharianes de Banyoles, Legki Yakaru, estrena web. Es tracta d'una entitat sociocultural de dones africanes, amb més de 10 anys d'experiència en la defensa dels Drets Humans i en l'apoderament de les nenes i dones banyolines d’origen africà.
És la presidenta de Legki Yakaru, que significa “dones d’avui” en idioma sarankule. Nascuda a Mali, l’any 1993 es va traslladar a Catalunya. La mort sobtada del seu home li va fer evident que calia sortir de casa, empoderar-se i acostumar-se a prendre les seves pròpies decisions. Un aprenentatge que amb molta determinació i coratge ha deixat petja a la seva entitat.
Avui, 6 de febrer, es commemora el Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF). Es calcula que al món hi ha un mínim de 200 milions de nenes i dones que n'han estat víctimes, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut. Somàlia, Guinea, Djiboutu i Egipte són els països amb la prevalència més alta entre les nenes i dones de 15 a 49 anys.
