Armes sota control demana aturar la venda d'armament als països que violen els drets humans 2020

Les organitzacions que formen la campanya Armes Sota Control (Oxfam Intermón, Greenpeace, FundiPau i Amnistia Internacional), després d’analitzar la informació sobre exportacions d’armes de 2018 i 2019, demanen al Govern que suspengui de manera immediata les exportacions d’armament a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Israel, per ser una violació de la legislació vigent i exposar-se a ser còmplice de la comissió de crims de dret internacional en els Territoris Palestins Ocupats (en el cas d’Israel), el Iemen, Síria o Líbia, on operen grups armats secundats pels saudites i EAU.

La compareixença del Govern en aquesta Comissió és especialment important, pel fet que no se celebrava des del 2018, tot i que el sector armamentístic opera sota una capa de secretisme intolerable. També ho és perquè l’Executiu haurà de retre comptes per un volum rècord d’autoritzacions que entre 2018 i 2019 van arribar als 21.825 milions d’euros, dels quals ja se n’han exportat 7.880 milions. Això fa preveure que, tret que es revoquin algunes autoritzacions, continuarà l’augment de les exportacions iniciada amb les mesures de suport a l’exportació d’armes adoptades pel Govern de Mariano Rajoy durant la crisi de 2008. Tant és així que en el període 2015-2019 es van autoritzar exportacions per valor de 58.806 milions i que s’han materialitzat en unes vendes de 4.000 milions anuals de mitjana.

Preocupa especialment que, com a resposta a la crisi econòmica provocada per la COVID-19, s'avantposin uns suposats beneficis econòmics a curt termini al respecte a la legislació que prohibeix vendre armes per a cometre atrocitats. En aquest sentit, les ONG recomanen avançar progressivament cap a l’establiment d’un model de control parlamentari previ per a exportacions sensibles, com passa en altres països exportadors com ara els EUA.

Armes Sota Control alerta l’Executiu de l’historial de desviament d’armes no espanyoles exportades a l’Iraq, Egipte i Turquia que van ser desviades per a cometre atrocitats al Iemen, Líbia o Síria. En alguns d’aquests casos s’han documentat armes estatunidenques, belgues, suïsses, alemanyes i britàniques que van acabar en mans de milícies al Iemen, incloses algunes vinculades a l’Estat Islàmic i Al-Qaeda. Davant aquesta situació, les ONG reclamen mesures de control per a evitar possibles desviaments, inclosa la denegació de les autoritzacions d’exportació d’armes a l’Iraq, Egipte i Turquia, davant el risc evident de desviament per a cometre violacions de drets humans.

Secretisme injustificat

L’augment de vendes el 2018 i 2019 no es va acompanyar de més control ni més transparència. Un dels aspectes més preocupants en el comerç d’armes continua sent l’opacitat, ja que les resolucions de l’organisme interministerial que autoritza les exportacions (JIMDDU) opera amb un secretisme total a l’empara de l’Acord del Consell de Ministres de març de 1987 que cataloga sistemàticament com a “reservades” totes les seves actes. Aquest acord s’ha de reformar amb caràcter immediat per a millorar el control per part del Parlament i la ciutadania.

Els grups parlamentaris han d’impulsar la tramitació amb urgència de la reforma de la llei franquista de Secrets Oficials de 1968 per a adequar-la a les normes internacionals de drets humans. Aquesta reforma ha de garantir el principi general de transparència i assegurar que la nova norma no limita l’accés a informació per a prevenir, reduir o mitigar abusos i violacions de drets humans en el comerç d’armes i la rendició de comptes del Govern. També ha de permetre que les autoritzacions siguin públiques i recurribles davant la justícia; establir l’obligatorietat de motivar la classificació de matèria “secreta” i excloure d’aquesta classificació les matèries que afecten els drets humans.

Algunes llums en les ombres de les vendes d’armes

Després d’assumir el poder l’estiu del 2018, el Govern del PSOE va denegar una exportació de bombes als Emirats Àrabs Units que, juntament amb l’Aràbia Saudita, ha dut a terme més de 21.000 bombardejos al Iemen des del març del 2015. Aquests atacs aeris han causat prop de 19.000 víctimes civils que, juntament amb el còlera i la COVID-19, han provocat la major catàstrofe humanitària actual, segons l’ONU.

En el segon semestre de 2018 el Govern no va aprovar cap autorització a l’Aràbia Saudita ni va signar nous acords amb aquest país, una suspensió de facto similar a la de diversos països europeus. Això es reflecteix en un descens de les exportacions el 2019 a aquest país fins als 35 milions d’euros. No obstant això, l’augment exponencial de les autoritzacions el 2019 podria significar una pujada rellevant de les exportacions el 2020.

L’aprovació per part del Govern a l’abril d’un Protocol de Verificació i un nou Certificat d’Última Destinació com a resposta a les demandes socials, es va veure com un avanç encara que, lamentablement, es desconeix com s’aplicarà, per la qual cosa pot convertir-se en una “mesura ornamental” si no inclou garanties legalment vinculants que garanteixin que les armes exportades no s’empraran contra la població civil.

Info extreta de Fundipau