Anna Bonmatí, d’Àfrica Viva: "Cal treballar per millorar la salut, on aquest dret està menys garantit"

La verola del mico en humans va ser diagnosticada per primera vegada l’any 1970 a la República Democràtica del Congo (RDC). En comparació amb les últimes tres dècades del segle XX, els brots a partir del l'any 2000 van ser més importants, pel que fa al nombre total de casos. Per països, la RDC és el país més afectat per aquest virus, i de fet, cap altre país ha tingut casos de verola del mico de manera continuada, durant les últimes cinc dècades. Malauradament, entre gener i setembre del 2020, es van reportar uns 4.500 nous casos a la RDC. I des de fa algunes setmanes, s’han diagnosticat prop d'un centenar de casos a diversos països de la Unió Europea. En parlem amb l’Anna Bonmatí, professora d'Infermeria de la UdG i membre d’Àfrica Viva, una entitat que desenvolupa, entre d’altres, projectes de salut a Burkina Faso.

-Un metge cooperant, l’Iñaki Alegría, deia en un tuit que els científics de la RDC, davant l’augment de casos de la verola del mico, ja advertien que fins que una persona blanca no es contaminés amb el virus, no se li donaria la importància que té...

Anna Bonmatí: Això és evident. És una de les tantes malalties tropicals oblidades, com el PIAN en la què treballa l’Oriol Mitjà. Aquest fet serà cada vegada més habitual. Hem d'entendre que el món és un de sol i que no vivim en un continent o en un país- bombolla sinó que qualsevol acció a un punt del món, acaba afectant, d'alguna manera, a d'altres punts del planeta. Ara es parla de one health, una salut, en la que la salut humana interacciona amb la salut dels animals i la salut de l’entorn proper, amb la d' arreu del món. La verola del mico és una malaltia on el reservori sembla que és el mico i que ha passat als humans. I per què? Molts científics estan alertant que la desforestació i el canvi climàtic fa que els animals migrin cap a d'altres zones i això fa que tinguin molta més interacció amb els humans, i per tant, que hi hagi més risc que les seves malalties ens siguin transmeses.

-Quina prevalença hi ha d’aquesta malaltia a Burkina Faso, on treballa la teva entitat, Àfrica Viva?

AB: No es pot descartar mai que hi hagi alguna persona afectada a Burkina. Però en tot cas, no està recollit. A molts països, no hi ha els mitjans econòmics suficients per poder-los dedicar al diagnòstic ni al tractament de moltes malalties. En aquests casos, sempre cal pensar que les dades epidemiològiques que es recullen són la punta de l’iceberg de la realitat qüotidiana. Moltes persones a Burkina no poden arribar a saber mai de què s’han mort la majoria dels seus familiars, només pensen en com poden continuar sobrevivint aquell dia.

-I què en sabem de l’afectació al continent africà

AB: On hi ha més casos és a la RDC on s'han registrat 57 morts, des de principis d'aquest any. Són dades molt similars a les de l’any passat, amb 1.376 casos sospitosos, i 41 morts i que no varen alertar ningú. Ara, això sí, en el moment en què la malaltia de la verola del mico ha arribat a Europa, on la situació de la salut és ben diferent, correm-hi tots!

Però el que ens hauria de preocupar són les altres dades de la mateixa RDC: aquest país ha de fer front simultàniament al virus de la verola del mico des de inicis d’any,  a uns 1.500 casos de meningitis confirmats dels quals n’han mort 118 persones, als 47.514 casos sospitosos de xarrampió amb prop de 700 morts, o a les més de 600.000 persones afectades de febre tifoidea. I ja no parlem de les malalties endèmiques del país com la malària, que al 2020 va provocar 18.600 morts o les 50.000 morts anuals per tuberculosi o les aproximadament 500.000 persones que conviuen amb el VIH. Amb aquestes dades s’entén llavors la rellevància de la verola del mico en aquest país en comparació a la resta de malalties i la diferència de com ho vivim els europeus, mirant-nos el melic.

-En el cas del coronavirus, els països occidentals s’han apressat a posar-se tres i fins a quatre dosis de la vacuna, deixant de banda la importància d’una vacunació global.  Què passa quan no es posa atenció a la salut d’Àfrica?

AB: Cal entendre que la salut és global i que cal mirar el món i millorar la salut d’allà on aquest dret està menys garantit i on hi ha menys salut i menys recursos. Cal veure també, què és el que els preocupa -de la seva salut- als africans i no tenir una visió eurocèntrica i deixar de focalitzar-nos en aquelles malalties que preocupen els europeus. Potser caldria una vacunació global..però per combatre d’altres malalties com el xarrampió o la meningitis, que parlàvem abans. Són vacunes incloses al nostre calendari vacunal i per tant gratuïtes; potser ara no té sentit la vacunació global enfront el coronavirus. Però insisteixo, fora bo començar a deixar decidir els africans sobre quines són les seves prioritats en salut i com volen invertir els recursos.