Viejas y nuevas guerras : asimetría y privatización de la violencia
La guerra ja no és monopoli dels Estats i és evident que l'era de les guerres interestatals toca a la seva fi. Però els conflictes no han desaparegut, només han canviat de forma fenomènica. Les noves guerres proliferen en tots els racons del planeta.
Herfried Münkler analitza les seves característiques. Els senyors de la guerra, els mercenaris i els terroristes exerceixen ara el paper principal que abans corresponia a l'Estat. La violència s'ha privatitzat i s'ha convertit en un negoci rendible. La desaparició de les batalles clàssiques i de les línies de front ha desdibuixat el límit entre la guerra i la pau. Els tractats de pau entre Estats, han estat substituïts per lents, ardus i perllongats processos de pau extremadament fràgils. Münkler subratlla en la seva obra que, malgrat el seu nom, les noves guerres no són un nou fenomen, sinó una volta enrere a l'època anterior a la Pau de Westfàlia, a l'època en la qual a Europa la guerra no era monopoli de l'Estat i havia de ser conduïda d'acord a altres regles. En aquesta nova era, inaugurada l'11 de setembre de 2001, la definició de la guerra ha deixat de ser un problema acadèmic, per convertir-se en un tema d'importància geopolítica.
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |