No es país para coños
Des que Eva es va menjar la poma prohibida fins que va començar a passejar-se en pilotes pels programes de televisió han passat mil·lennis, però la igualtat efectiva entre homes i dones segueix sent una utopia.
Malgrat que el moviment feminista ha aconseguit avenços fonamentals per al desenvolupament d'una societat justa, a Espanya la legislació no protegeix prou a les dones i moltes lleis es construeixen sobre la llarga ombra del patriarcat. El cos femení se segueix sexualizant, cossificant i utilitzant com a reclam publicitari. L'amor romàntic apareix dibuixat, en llibres i pel·lícules, com la màxima aspiració vital per a la dona, aquella que donarà sentit a la seva vida. Mentre, els governs de dretes tracten de penalitzar l'avortament i en la intimitat de la llar persisteixen el maltractament i els assassinats.
Internet s'ha convertit en brou de cultiu de la misogínia i la tan publicitada «guerra de sexes» es juga ara entre conceptes tan creatius com el de les «boges del cony» i les «feminazis». Temorosos de perdre la supremacia masculina, famosos, polítics i capdavanters de tot tipus llancen el missatge que el feminisme és perillós i adverteixen de l'arribada d'una espècie de dictadura de dones a la vora d'un atac de nervis.
La realitat que retrata Diana López Varela en aquest llibre deixa clar que una societat basada en el feminisme és més necessària que mai. Almenys si volem que algun dia aquest sigui de debò un país per conys.
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |