Guia de llenguatge inclusiu: Immigració, racisme i xenofòbia IND

La societat catalana és avui molt més diversa del que ho era vint anys enrere. A Catalunya hi conviuen gairebé 200 nacionalitats diferents –de les quals la marroquina suposa gairebé una cinquena part de la població estrangera total–, amb una població important de nacionalitat romanesa, equatoriana i boliviana. De la mateixa manera, n’ha canviat el paisatge lingüístic: avui, la dinàmica del bilingüisme canvia pel fet que es parlen més de 200 llengües a Catalunya.

Els mitjans de comunicació haurien de contribuir a integrar aquesta diversitat en la construcció de la societat catalana i haurien d’emprar un llenguatge inclusiu, és a dir, un llenguatge que evités els estereotips i no suposés cap barrera o menysteniment per a les persones o els col·lectius. Procurar que els termes que s’empren tinguin en compte la manera com les persones volen ser anomenades, fugir de determinades paraules i expressions que estan connotades molt negativament i evitar certes associacions són un pas fonamental per recollir i reconèixer la diversitat. El rigor i la qualitat en la feina periodística i comunicativa passa també per l’ús del llenguatge inclusiu.