Esclavitud contemporània a casa nostra: el tràfic de persones
Quan sentim la paraula esclavatge, a tots ens vénen al cap imatges de la compra i venda de persones en mercats polsegosos i el seu transport en condicions infrahumanes d’un continent a un altre, multituds d’esclaus desnodrits i cremats pel sol construint piràmides per als faraons egipcis, remant a ritme de tambor en les naus romanes, o forçats a treballar sense descans en les plantacions de cotó d’Amèrica... Es tracta sens dubte d’imatges cruels d’un temps remot, records heretats d’una pràctica que avui totes les nacions condemnen i que és recordada com una de les parts més fosques de la història.
Però no ens enganyem. L’esclavitud, tot i haver sigut abolida des de ja fa temps en la majoria de països, no ha acabat de desaparèixer. Al contrari, segueix sent la realitat quotidiana de centenars de milers de persones –homes, dones, nens i nenes– d’arreu del món que es veuen forçades a viure en condicions d’explotació. Una explotació que, pel que fa a la majoria de persones afectades, ha variat en les seves formes i dimensions, però que manté el mateix caràcter cruel, inhumà i degradant.
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |