El fin del "homo sovieticus" IND

Amb la sola ajuda d'una gravadora i una ploma, Svetlana Aleksiévich s'obstina a mantenir viva la memòria de la tragèdia que va ser l''URSS, a narrar les microhistòries d'una gran utopia. «El comunisme es va proposar la insensatesa de transformar a l'home “antic”, al vell Adán. I ho va aconseguir.

En setanta i pocs anys, el laboratori del marxisme-leninisme va crear un singular tipus d'home: l' "Homo sovieticus",  condemnat a desaparèixer amb la implosió de l'URSS. En aquest magnífic rèquiem, l'autora reinventa una forma literària polifònica molt singular que li permet donar veu a centenars de damnificats: als humiliats i als ofesos, a mares deportades amb els seus fills, malgrat el Gulag, a entusiastes de la perestroika aclaparats davant el triomf del capitalisme, a ciutadans que planten cara a la instauració de noves dictadures… La fi del «Homo sovieticus» és un text extraordinari per la seva senzillesa, que descriu d'una manera commovedora la colpidora condició humana.