Educación Tóxica. El imperio de las pantallas y la música dominante en niños y adolescentes IND

Com es pot avançar en igualtat quan el teu cantant de moda presumeix de riquesa o emmordassa a la seva ex-xicota en el maleter d'un cotxe en videoclips vists per milions d'adolescents? Com conscienciar als menors del perill de les drogues quan moltes cançons fan apologia d'elles? Com valorar la cultura i l'educació si no fa falta estudiar per a "triomfar" i els famosos fan gala de no haver-se llegit un llibre en la seva vida? Com fomentar el respecte, la pau i la convivència cívica si es difon l'ordinari, el lladrocini, l'explotació, el narcotràfic, l'agressivitat i la violència?

Cada vegada més, infants i adolescents s'eduquen davant de les pantalles i menys amb les seves famílies i professors. Jon E. lllescas, docent i autor del celebrat La Dictadura del Videoclip, analitza com el que els joves aprenen a través de les pantalles, sovint és contrari a una educació respectuosa amb els drets humans. Amb especial èmfasi en la música dominant, però atesos altres productes culturals, en aquest sorprenent i il·lustratiu treball es mostren les raons per les quals la cultura popular està repleta de toxicitat pedagògica.

A qui interessa que aquesta situació continuï? Qui decideixen quins rostres i continguts es posaran de moda entre els menors? Quin paper jugarà el sistema educatiu en això? Aquestes i altres preguntes són respostes sense pal·liatius amb profusió de dades, rigorositat científica i molt sentit de l'humor en un treball definitiu que sens dubte animarà a tots aquells que, des del pensament crític, creguin que una altra educació no sols és possible... sinó urgentment necessària!