ATLES DE L’ANTICOOPERACIÓ ESPANYOLA ALS PAÏSOS DEL SUD
En les últimes dècades, amb el reconeixement dels límits físics i biològics del planeta, ha anat creixent la consciència sobre la incompatibilitat entre desenvolupament entès com a creixement exclusivament econòmic i preservació del medi ambient a llarg termini. Les pretensions dels majors defensors i agents d'aquest model de desenvolupament, assentats en el Nord Global, contrasten amb la imatge que es desprèn de la realitat de les societats del Sud Global.
En quina mesura i de quina manera són afectades la biodiversitat global i les poblacions dels països empobrits, en el que se'ns pretén vendre com a “globalització feliç”?
La destrucció massiva de recursos naturals, la contaminació de l’aigua i de l’aire, així com una àmplia gamma d’impactes socials i violacions dels Drets Humans, causats per agents del Nord als països Perifèrics, són exemples de globalismes localitzats. Aquests impactes representen les interferències transnacionals o transfrontereres. De manera general, aquests es defineixen com aquells factors impulsats des d’un Estat que afecten temporalment, directa o indirectament, la dinàmica interna d’un determinat grup social - sigui aquest un grup de persones estructurat en una comunitat local, un segment de la població o un país – fora de les seves fronteres.
El concepte d’anticooperació es refereix al conjunt d’aquestes interferències negatives; és a dir, aquells processos i mecanismes transnacionals impulsats, en el marc de les relacions internacionals, des dels països del Nord sobre els pobles del Sud
