2016: Llagostera

El passat dissabte 28 de maig, les ONG vam celebrar a Llagostera la nostra Jornada Anual, posant sobre la taula el rol que tenim les entitats en les emergències humanitàries i el cas concret de la crisi actual que es viu a Europa amb les persones sirianes que fugen de la guerra.

El paper de les ONG a les emergències humanitàries. La crisi de les persones refugiades.

 

Per abordar aquest tema es va comptar amb la presència de Xavier Punset, president de Salut Empordà Cooperació, infermer i exmembre de Metges Sense Fronteres (MSF), que va exposar com s'organitza l'ajuda humanitària en diferents contextos. Per al cas més concret de la crisi de persones refugiades a Europa, vam comptar amb Yago Abad, de l'ASL-EREC (Acció Solidària i Logística / Equip de Rescat en Emergències de Catalunya), l'ONG dels bombers. Abad es va centrar més en la seva experiència al recentment desmantellat camp de refugiats d'Idomeni.

A partir de la seva experiència a MSF, Punset  va plantejar algunes preguntes, de cares a valorar si realment cal intervenir en el lloc afectat.

• Per què? I per a què hem d'intervenir?
• És pertinent i cal que intervinguem ?
• Per quins motius i què és el que volem aconseguir?
• En quin context estem? Desastre natural, conflicte armat, crisi alimentària?

Punset va afegir que també cal tenir en compte si ja hi ha algú altre fent la tasca que la nostra organització hi anirà a fer. I sobretot, coordinar-se amb les autoritats locals i amb altres entitats que hi estiguin treballant (encara que sigui des d’àmbits diferents al de la nostra entitat). És imprescindible conèixer les característiques i els interlocutors de cada lloc, i els líders locals.

De cares a l’eficiència i l’eficàcia cal elaborar un pla de treball diari i anar-lo revisant diàriament anotant-hi què s’ha pogut realitzar i en quina mesura, i què no. També és molt important disposar d’un bon registre i saber controlar les multituds, de cares a tractaments mèdics (cures, vacunacions, etc.) i a repartiment de materials o aliments.

Per il·lustrar-ho, Punset va explicar quatre experiències diferents viscudes amb MSF: en un desastre natural a El Salvador (octubre 2009), en un conflicte armat a l'Afganistan (2002), en resposta als desplaçaments derivats de desastres naturals i humans a Colòmbia 2009-2010, i en una crisi humanitària pel col·lapse sanitari, a Libèria (2005)

Per la seva banda, Yago Abad va començar explicant que l’EREC és una branca d’Acció Solidària i Logística formada majoritàriament per professionals del món de les emergències que va néixer amb la voluntat de donar resposta a grans catàstrofes, especialment terratrèmols, tant a nivell nacional com internacional. En el cas de Grècia, la seva entitat fa  vigilància i rescat al far de Korakas, a l'illa de Lesbos. Es tracta d'una zona de penya-segats i cales plenes de roques amagades, que fan de la zona una trampa mortal. Detecten les embarcacions de refugiats i es coordinen amb les ONG que tenen embarcacions de rescat i les guien perquè les interceptin i les duguin a platges segures (o les desviïn de la zona de roques submergides). En cas d’accident, rescaten les víctimes.  

 L'EREC però, també ha donat ajuda humanitària al camp d'Idomeni, a la frontera de Grècia amb Macedònia. Segons Abad, hi ha 14.000 persones atrapades entre els camps de Eko, BP, Hara i Idomeni (el 40% de les quals són infants). Abada assegura que no hi ha grans ONG (a Idomeni, a part d’EREC, n’hi ha 2 de gregues i MSF). La seva entitat col·labora amb les que ja hi ha i amb els voluntaris i voluntàries independents. Per exemple, reparteixen uns 1.500 Kg de fruites i verdures comprats al mercat principal de Salònica, lots tenda a tenda, de menjar per a nens i nenes, i gestionen el magatzem de la ONG grega Ekopolis.

Tant l’un com l’altre van remarcar que cal anar aprenent dels errors que es cometen. Desaconsellen, per ineficients, les campanyes de recollida de materials; en el seu lloc reivindiquen comprar allò necessari en el país on s’està actuant per diversos motius: es coneix les necessitats que cal cobrir i el perfil dels beneficiaris (nombre d'infants, d’afectats per tal malaltia, etc.), s’ajuda a dinamitzar l’economia local amb l’entrada de diners forans en uns contextos de fragilitat econòmica i, en definitiva, els recursos es gestionen molt millor (moltes vegades els materials enviats acaben amuntegats sense repartir o bé, com ha estat el cas d’Idomeni, la roba d’hivern arriba el mes de maig).

Bones praxis en les emergències humanitàries

Després de les dues ponències es va dur a terme un taller en què es va debatre sobre quines havien de ser les bones praxis en l’ajuda humanitària. Es va començar recordant que ja fa anys que des de la Coordinadora es desaconsellen les campanyes de recollida de materials i no es participa en cap. Pel que fa a la situació actual als campaments de refugiats de Grècia, la Dolors Serra que hi ha estat com a voluntària fa pocs dies, explica que hi havia una nau industrial plena de roba per classificar (sexe, edat, talles, temporada, etc.) i que no hi ha prou voluntariat per poder dur a terme aquesta tasca, ja que hi ha altres prioritats més urgents.

Algunes de les conclusions del debat són:

• Abans de comprar materials de cap mena cal veure quines necessitats hi ha en el lloc on s’actua
• La compra de material s'ha de fer en els mercats locals per tant, es desaconsella les campanyes de recollida de materials aquí, per enviar als punts d'emergència
• S’ha de realitzar un registre de les persones tan acurat com sigui possible
• S'ha de fer pedagogia i explicar que la solidaritat no només és material
• Cal aprofitar les situacions d’emergències humanitàries per fer pedagogia de les causes de fons de la situació.

 

Representació de Suplicant, un altre cop

Previ a la representació es va presentar la Plataforma Llagostera Acull i les properes accions de l'entitat. Està formada per diverses entitats del poble i algunes accions es faran faran conjuntament amb la Plataforma de Cassà de la Selva.

El Grup Jove Molière de l’escola de teatre El Galliner va presentar el seu treball de final de curs. Es tracta d’una adaptació de l’obra del dramaturg grec Èsquil, Les suplicants, escrita fa 2.500 anys. L’argument de l’obra es basa en unes dones que fugen d’Egipte per no ser esclavitzades pel faraó, arriben al petit regne grec d’Argos demanant asil, la població les acull bé i el rei, davant la seva petició, diu que primer ha de consultar el poble. La consulta és favorable a l’acolliment i el rei els en dóna tot i córrer el risc de generar un conflicte amb un regne tan poderós com Egipte.

En la representació es barregen imatges del que està passant actualment a les costes gregues i convida a reflexionar. Va estar molt ben rebuda i es va valorar de poder-la representar en altres llocs.  

Assistents: Enric Ramionet, Pau Lanao, Rafel Villena, Dolors Serra, Núria Massegú, Flora Ridaura, Raquel Sabater, Lluís Puigdemont, Montse Fiol, Samba Djuma, Mamadou Faye, Abel Riu, Florencio de la Torre, Toni Massaguer, Francesc Sureda, Núria Palomar, Jordi Fa, Nuri Font, Carme Gubert, Janot Carbonell, Yago Abad, Xavier Punset, Cheickh Omar, Cristina Càceres, Teresa Pòrtulas, Pere Pons, Clara Wendenburg, Eduard Comas, Guiomar Moll, Carles Serra, Montse Masdevall, Júlia Turon, Rosa

Excusats: Sofia Pascual, Imma Parada, Ingrid Danckaerts, Olga Grueso, Estefania Yus, Sònia Cervià, Núria Cuadrat, Jordi Planas, Florencio de la Torre

 

ÀLBUM DE LA JORNADA