2008: Porqueres

Aquest dissabte 24 de maig la Coordinadora d'ONG Solidàries va celebrar la seva Jornada Anual. Una cita, que enguany ha servit per reflexionar entorn la necessària transparència i la importància de l'aplicació del Codi ètic en les tasques de les ONG.
La Jornada es va celebrar al Centre Cívic de Porqueres i va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones de diverses entitats.

La intervenció de Begoña Román, professora de Filosofia a la UB i membre de la Comissió de Seguiment del Codi Ètic de la Federació Catalana d'ONGD (FCONGD), va servir per reflexionar entorn la necessitat de dur a terme una pràctica transparent, que sigui coherent amb els principis recollits al Codi Ètic de la Coordinadora i que fomenti la confiança de la ciutadania i les administracions. Per a Román, la confiança que dipositen uns i altres en la tasca de les ONG implica l'assumpció d'una gran responsabilitat. És per això que cal fer més autocrítica i ser menys autocomplaents. Cal avaluar la tasca de les ONG i corregir allò que no funcioni. En la Jornada Anual, també es va remarcar que el codi ètic ha de servir com a full de ruta, per a gestionar els errors i les possibles contradiccions.

Rita Huybens, de la mateixa comissió de la FCONGD, va mostrar als assistents alguns exemples de males pràctiques a l'hora d'intentar captar més socis mitjançant la publicitat. Ja a la segona part, el veneçolà Alejandro Escarrà, expert en Dret Constitucional i Drets Humans, va fer una ponència de caràcter informatiu sobre l'Alternativa Bolivariana de las Amèricas (ALBA), un projecte cubà i veneçolà, al que s'han sumat Nicaragua i Bolívia i d'altres països llatinoamericans, per fer front a l'Àrea de Libre Comercio de las Amèricas (ALCA). Mentre que el segon és un gran mercat regit pels principis neoliberals, l'ALBA està fonamentada en la cooperació, la solidaritat, el desenvolupament social i en la defensa de les sobiranies.

La jornada va comptar amb l'exposició de tres bones pràctiques desenvolupades per entitats de la Coordinadora: un projecte de telemedicina de Desós, un projecte d'AEPFCA sobre salut i alfabetització a la zona nicaragüenca de l'Atlàntic Nord, afectada per l'huracà Fèlix, i, finalment, un projecte de codesenvolupament a Gàmbia de Llagostera Solidària. Finalment, les entitats van treballar tres eixos claus: la manipulació informativa, les bones pràctiques i el codi ètic.

Assitents a la Jornada Anual 2008: Jordi Fa i Rafel Villena (Llagostera Solidària); Aitana Valero (Desos-Opció Solidària); Sebas Parra i Joan Colomer (AEPFCA); Juli Suàrez i Dolors López (Imatges per la Solidaritat); Xavier Merino (Justícia i Pau); Marc Plana, Jordi Planas i Pura Chacón (Comissió de l'Agenda Llatinoamericana); Dolors Torrent i Carme Gubert (Banyoles Solidària); Gemma Valeri, Gemma Juncadella, Anna Nuño, Núria Cuadrat i Sònia Cervià (Equip tècnic de la Coordinadora d'ONG Solidàries); Marcel Bartumeus i Gemma(Òptics pel Món); Martí Batllori (Intermón-Oxfam) i Lluís Puigdemont (Càritas-Girona).

Convidats: Begoña Román, professora d'Ètica a la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Seguiment del Codi Ètic de la FCONGD. Rita Huybens, membre de la Comissió de Seguiment del Codi Ètic de la FCONGD. Alejandro Escarrà, expert en Dret Constitucional i Drets Humans.

TALLERS I CONCLUSIONS

Taller Desinformació-Manipulació informativa. (Participen: Jordi Planas, Pura Chacón, Sebas Parra, Joan Colomer, Alejandro Escarrá, Juli Suàrez, Marcel, i Sònia Cervià).

D'entrada es fa una distinció entre dues situacions: una de desinformació (en la que no hi ha informació), i una altra de manipulació informativa (en la que es té informació, però manipulada). S'apunten alguns factors: l'excés d'informació és directament proporcional a la desinformació, ja que impedeix arribar al fons de les qüestions; la manipulació informativa és fruit de la presa de decisions planetàries des de 3 grans organismes (Banc Mundial, OMC i ONU) i la seva vehiculació a través de les transnacionals i els grans grups mediàtics. Entre les eines apuntades per desarticular-ho: temps, mitjans de comunicació alternatius, i, sobretot, educació. S'apunta, però, que internet demana una actitut activa mentre que l'accés als mitjans de comunicació tradicionals, no vol tant d'esforç. D'altra banda, es remarca l'escassa incidència que encara tenen els mitjans digitals. L'educació, doncs, principal motor per véncer la manipulació i les noves tecnologies, també cal ternir-les en compte.

Conclusions:

• Cal potenciar la relació amb els mitjans de comunicació locals, de barri, per tal d'aconseguir una major descentralització informativa
• La Coordinadora ha de reforçar la Comissió de Comunicació per poder potenciar, així, la sensibilització a través dels mitjans de comunicació
• Cal estudiar l'assignatura "Educació per la Ciutadania" com una possible eina per a les ONG
• Cal potenciar-aprofitar el mateix capital que hi ha actualment a les entitats de la Coordinadora (es fa referència a Amigues de l'ALBA, i d'altres entitats com Imatges per la Solidaritat que tenen interès en el tema informatiu)
• Es demana més debat intern com el generat en aquesta Jornada
• Es proposa dedicar un monogràfic a la possible incidència de les entitats de la Coordinadora per contrarrestar la manipulació informativa.

 

Taller Bones Pràctiques. (Participen: Rita Huybens, Juli, Lluís Puigdemont, Gemma Valeri, Anna Nuño, Jordi Fa, Rafel Villena i Martí Batllori)

Es defineix bona pràctica com la resposta a la detecció d'una necessitat; resposta delimitada en el temps i en un àmbit concret, que necessita d'una avaluació constant, per a l'obtenció de bons resultats. Els elements que ha d'incloure serien: comportament ètic, respecte i adequació a la realitat. S'apunta l'Admistració com a generadora de males pràctiques en tant que a vegades, es dóna la subvenció quan s'ha acabat el projecte. Una bona pràctica no és mai un projecte imposat i que no escolti els destinataris.

Conclusions:

• Una bona pràctica és, obligatòriament, una aposta per la transparència
• Es proposa fer visible, periòdicament, exemples de bones pràctiques al web de la Coordinadora
• A banda del recull que es prepara sobre bones pràctiques de cares a la tardor, cal anar més enllà i fer-ne difusió. Sociabilitzar les bones pràctiques és, en sí, una bona pràctica, ja que contribueix a millorar la pràctica de la resta d'ONG
• Cal fomentar el treball en xarxa ja que entra de ple en el que s'entén com a bona pràctica
• El codi ètic és una bona eina per distingir les bones pràctiques de les que no funcionen

 

Taller Codi Ètic. (Participen: Marc Plana, Núria Cuadrat, Aitana Valero, Begoña Roman, Gemma Solanas, Gemma Juncadella i Dolors López)

• Cal buscar estratègies perquè el codi ètic reculli polítiques concretes d'actuació
• És necessari fer un pla estratègic en el que es defineixin un parell d'estratègies per any, així com els indicadors d'avaluació
• És necessari debatre el Codi Ètic en el sí de la Coordinadora per veure si tothom l'entén de la mateixa manera
• Es pot acordar un model de memòria i fer-lo circular entre la resta d'entitats de la Coordinadora, a més de donar-li visibilitat entre la resta de ciutadania
• Cal buscar indicadors d'efectivitat i democràcia, que han d'estar més relacionats amb valors que no pas amb qüestions numèriques xifres
• Seria aconsellable comptar amb la Universitat, per a la lectura de les memòries, com a avaluadors externs professionals, i evitar així, la autocomplaença.