2006: Figueres

Jaume Soler, Gabriela Serra i Pep Frigola, ponents del passat 10 de juny de la Jornada anual de la Coordinadora d'ONGs solidàries de comarques gironines i l'Alt Maresme que en aquesta edició tractava sobre la professionalització o la continuïtat de les petites ONGs.

Fins a quaranta persones, membres de diferents entitats de la Coordinadora van citar-se a l'Espai Joaquim Xirau de Figueres per tal de debatre i analitzar les noves polítiques de cooperació i els canvis que han d'afrontar les petites ONGs, amb personalitats com Jaume Soler, membre de Soarpal i de la Fundació Comaposada; Gabriela Serra, d'Àgora Nord-Sud; i Pep Frigola, missioner al Níger. Després de la xerrada que van oferir els tres ponents a la jornada els participants van realitzar tres dinàmiques de treball en equip per tal de d'arribar a un concens a l'hora de determinar les conclusions de la Jornada.

A continuació us oferim una mostra del què es va despendre de la Jornada, així com el vídeo de les tres ponències i les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació.

Les noves polítiques de cooperació provoquen un punt d'inflexió que fa que les ONGs hagin de decidir si es professionalitzen o segueixen amb el voluntariat

En la ponència "Noves polítiques de cooperació, canvis que han d'afrontar les petites ONGs", Jaume Soler va destacar que el món de la cooperació i de les petites ONGs necessiten un "debat permanent conceptual" per marcar les seves estratègies. És molt important que es clarifiquin els conceptes, que aquells qui treballin en la cooperació sàpiguen exactament què tenen entre mans, ja que en cooperació el pensament i la praxis han d'anar unides i no deixar que la contradicció se'ns mengi. Soler també va remarcar la importància d'invertir l'ordre de les prioritats de les petites ONG, d'aquesta manera, la prioritat principal hauria de ser "el contacte i l'intercanvi amb el Sud", per sobre de la cerca de recursos. Entre les moltes reflexions i que va deixar sobre la taula Jaume Soler, destaca el fet que les petites ONGs comencin a treballar en xarxa, agrupant microprojectes i augmentant la formació interna. Acabant, Soler va valorar: "Les línies estratègiques de l'acció solidària han d'incidir més en les causes que generen les desigualtats Nord-Sud".

Pep Frigola, missioner al Níger des de fa vint anys, va oferir La visió de la cooperació des del sud. Així, va explicar de manera detallada el tipus d'organitzacions que treballen al Níger fent cooperació, valorant-ne tant les bones polítiques com les malintencionades o poc fructuoses. Després del relat detallat d'organitzacions, Frigola va valorar positivament la feina que s'està duent a terme i va lamentar: "La manca de competències i la poca coordinació entre els diferents estaments i institucions (tant locals com forànies) per unir esforços per aconseguir més estabilitat".

Gabriela Serra, d'Àgora Nord-Sud, va iniciar la seva ponència anunciant que "les valoracions entre els donants i els receptors de la cooperació sovint són molt poc coincidents" i esbossant pinzellades sobre la nostra relació històrica amb la cooperació. Així, Serra va explicar: "Encara som molt analfabets en temes de cooperació perquè vam iniciar-la als anys noranta. Tot i així, el camí recorregut durant els darrers vint anys ha estat molt accelerat i els dubtes s'han començat a plantejar a partir del moment en què la cooperació s'ha organitzat legislativament." Un dels problemes que va analitzar a fons la Gabriela Serra, va ser la dependència econòmica de les ONG amb l'estat pel finançament de projectes. Pel que fa al debat entre la professionalització i el manteniment del voluntariat, Serra va aconsellar mantenir l'essència de les petites ONGs, és a dir, el voluntariat, i valer-se de professionals en moments puntuals. En aquest sentit, Serra va puntualitzar: "Cal saber què som capaços de fer per fer la feina ben feta, i allà on nosaltres o els nostres coneixements no arribin, podem contractar un professional".

Conclusions

• Fa tant sols vint anys que fem cooperació, això vol dir que encara som molt joves. La cooperació es va iniciar des de les ONGs i posteriorment s'ha ordenat políticament. Aquesta ordenació ha fet que les ONGs s'hagin d'adaptar a canvis (sobretot burocràtics) i això provoca un cert desconcert.
• La direcció que s'ha anat prenent a causa de la politització dels recursos i de les polítiques de cooperació ha fet que les institucions puguin arribar a incidir i decidir on s'ha de realitzar la cooperació i en quins sectors.
• Cal aclarir conceptes clau del nostre treball i continuar amb el debat i la reflexió per tal que el pensament i la praxis de la cooperació vagin coordinades. Cal reinvertir el temps que es dedica a la recerca de recursos i al funcionament administratiu intern, en coordinar projectes, en aprofundir en l'intercanvi amb el sud i en les accions realment transformadores.
• Les petites ONGs estan del tot capacitades per fer una bona feina, i, de fet, el voluntariat n'és la seva essència així com un tret molt positiu per la sensibilització, participació i per la pròpia motivació, però el pas a la professionalització s'hauria de fer en tasques concretes a les quals no pot arribar el voluntariat.
• D'aquesta manera, cada ONG ha d'avaluar el seu cas i decidir si professionalitzar-se o seguir amb una base de voluntariat al nucli dur de l'entitat i fer servir els serveis de professionals en moments puntuals.