Albert Quintana: «La lluita pacifista, l'ecologista i la dels drets socials bàsics, han d’anar juntes»

De cares a la celebració dels 50 anys, heu intentat resumir la vostra trajectòria en nou paraules. Quines són?

En intentar condensar quina seria la trajectòria de Justícia i Pau de Girona, ens hem adonat que tot aquest camí s’ha anat conformant en funció de les circumstàncies de cada moment històric, i de com la pròpia gent de JiP interpretava el seu compromís. Al principi de tot, la primera paraula va ser, sobretot, Drets Humans. Érem al tardofranquisme i la ciutadania estava molt centrada a construir la democràcia, sobretot a partir de la base de les llibertats, els drets d'expressió, el dret de reunió, i també, contra de la pena de mort, que potser va ser la primera gran campanya de sensibilització que es va fer des de JiP.

La segona paraula seria Cooperació, que a la següent dècada va aparèixer amb força. I amb molta sensibilitat per tot el tema de la cooperació internacional, amb molts vincles amb l’Àfrica, Centreamèrica i Amèrica del Sud... 

Aquí vau fer vostra la reivindicació del 0,7% per a la cooperació, i seríeu entitat impulsora del Fons Català…

Sí, sí. En el cas de la constitució del Fons Català, amb molta significació de de dues figures que han marcat molt Justícia i Pau, com són Joaquim Vallmajó i Joan Alsina, que van tenir aquesta mirada de justícia envers altres continents, que va impactar fort a JiP i altres entitats. Amb el tombant de segle, i lligat a la Guerra dels Balcans, va aparèixer amb força el tema de la Pau. Va ser un moment important de reflexió de com s’ha de respondre davant una agressió: s’hi ha de respondre violentament? no violentament? Veníem, a més, de la campanya contra l’entrada a l’OTAN. I per tant, tornem a tenir un moment de construcció de relat que arribarà, com a mínim, fins a totes les grans mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq. Va ser un altre moment clau, de tornar a posar en valor el pacifisme. 

Llavors, arriba la nova migració, amb molta gent nouvinguda, i d’aquí en sortiria la següent paraula: Diàleg. I comencem a plantejar-nos que l’acollida no vol dir només acollir sinó establir un diàleg de tu a tu, en el que hi conflueixen tots els elements d’interculturalitat, fins i tot d’interreligiositat. Parlem doncs, d’obrir noves vies de diàleg, d’obrir mentalitats i mirades, per acollir com a persones, aquesta gent nouvinguda. 

I arriba la crisi econòmica...

Sí, amb la crisi ecòmica dels anys 2008, 2009, 2010, apareixeria una altra paraula d’aquesta trajectòria:  l'Economia Solidària. Neix de la preocupació de buscar alternatives econòmiques a aquesta crisi, que ens fa mirar cap a les finances ètiques… En aquests temps ens vam vincular molt amb FIARE... Més recentment, també hi hauria tot el tema de la Justícia Social que el vinculem a la crisi de l'habitatge, dels subministraments energètics... tots aquests temes que des de JIP ja hem contemplat com a drets humans, però que no treballem explícitament. Amb la crisi, ho incorporem per aportar alternatives i sensibilitzar la ciutadania. 

Un altre dels temes de JiP és l’ecologia que ja hi era, però que reapareix amb força. Nosaltres parlem d’ Ecologia Integral, com a concepte. Perquè és la sostenibilitat de tot el planeta, és la relació amb la natura, el fet de concebre-la com la casa comuna. Aquí va haver-hi l’Encíclica del Papa Francesc de la "Laudato Sí"*, que també la va introduir, per fi, a l’Església...Per això en diem ecologia integral, perquè tot porta a l'economia, als drets humans, i a nivell d'ecologia, també. És a dir, no és només activisme, cal un canvi de mirada i això inclou el component social i polític. 

Hi hauria encara dues paraules més. Una seria el Decreixement, molt lligada a l’economia solidària i a l’ecologia integral, i al llegat d’un dels referents de JiP, l’Arcadi Oliveres. No és un concepte negatiu sinó que li donem un sentit positiu, perquè estem segurs que podem viure millor tots junts. És un concepte propositiu. Igual que la pau no ha de ser només l'absència de guerra, el decreixement ens albira una altra manera de ser i d’estar en el món. 

I l’última paraula?

Seria Espiritualitat.  A Justícia i Pau, com a cristians, tenim aquest component de reflexió sobre cadascú de nosaltres, a partir dels valors evangèlics, i de com els vivim; com facilitem que, a nivell de societat, es puguin viure aquests valors evangèlics. 

La veritat és que amb aquestes nou paraules ja has fet un bon balanç de l’entitat...

Sí, sí. És necessari fer aquest esforç, veure què ens identifica, recordar també els moments de crisi de l’entitat, que també n’hi hagut, aquells moments d'encís i desencís social, polític, que et fan plantejar si té sentit que l’entitat continuiï o no... Bé, hi ha moments d’alts i baixos, però  les crisis també són importants perquè t’obliguen a reflexionar sobre on és l’entitat, com volem ser, a pensar en els reptes, en els perquès...

Ara que parlàvem de fer balanç, 50 anys després del naixement de JiP, estem immerses en un procés d’afebliment progressiu dels valors democràtics i de retrocés dels drets humans. Com valoreu aquesta involució?

El resum potser seria el títol que hem posat a l’acte de celebració de l’aniversari, manllevant una expressió de l’Arcadi: «Estem obligats a no perdre l'esperança.» És fàcil caure en el pessimisme perquè quan repasses la trajectòria de l’entitat veus que JiP justament neix per la necessitat d'establir una societat democràtica i ara mateix, pots tenir la sensació d’estar en un bucle. També es veu amb els drets humans. Semblava que ja teníem uns nivells assolits i ens pensàvem que mai podrien recular… I a més de recular, tens la sensació que no hi ha contestació al carrer, que no hi ha una resposta ciutadana contundent a aquest anar enrere en els drets. Això fa pensar que els propòsits de JiP són més necessaris que mai, i que per tant, hi hem de ser. Una altra cosa és si Justícia i Pau, que en definitiva no deixa de ser una eina, segueix sent una eina útil o s'ha de transformar, treballant amb altra gent, amb altres claus... I també hi ha el tema de com s'ha de treballar amb  les generacions més joves.

Ara mateix potser estem una mica en xoc, veient què passa amb la ultradreta, i amb conflictes com el de Gaza o Ucraïna… Per això hem d’analitzar per què passa, de quina manera es pot canviar...No ens podem permetre perdre l'esperança. I aquesta esperança ha de ser activa, implicada. 

En aquest món de conflictes globals creixents, tocaria actualitzar el missatge del pacifisme?

Sí, sí, de fet, és el que ja ens estem plantejant a l’Eix de Pau i d’Educació de la Coordinadora, i el que ens plantegem com a JiP, a nivell de Catalunya. Hem de canviar el relat. Fa poc vam participar en una jornada sobre grups locals de pau i va sortir també aquesta necessitat d’actualitzar el relat del pacifisme. Però també ens hem de preguntar, com va fer l’ICIP, si hi ha moviment pacifista a Catalunya: hi és? Jo crec que hi ha iniciatives, petites mogudes, molta gent que intenta treballar la pau... però no hi ha un moviment català. O sigui, que primer hem de reforçar la xarxa.  

El moviment pacifista havia estat més fort i enxarxat, anys enrere?

Sí, especialment amb tot el moviment opositor a la Guerra de l’Iraq, a principis dels 2000. Ara mateix tothom funciona a partir de subvencions i ajudes. La gent va a la seva, i si s’acaba una subvenció no es continua...El treball de voluntariat costa més d’articular, amb més qüestions tècniques a tenir present...I també hi ha moltes més maneres de posicionar-se. Per exemple, diem no a la guerra de Gaza, no a la d'Ucraïna, però llavors, quina resposta hi donem? Hi ha d'haver una resposta armada violenta? Una resposta no violenta? Amb Gaza, queda molt clar que hi ha hagut un genocidi. Però com actues davant d'aquest genocidi? 

Hem de canviar el relat perquè la lluita pacifista, l'ecologista i la dels drets socials bàsics, han d’anar juntes. Però hem de trobar els espais per generar aquest debat i diàleg. Esperem que el Fòrum Català per la Pau serveixi per articular aquestes lluites i aquest debat! Si parlem de pau i seguretat, la gent s'ha de sentir segura a casa seva, al seu barri. Per tant, hem de fer projectes de convivència i alhora posar-hi  aquesta mirada de sostenibilitat, de futur del planeta. Són lluites que no poden anar separades, i tot i que no ho farem en un sol dia, tots hem de tenir clar que volem anar cap aquí. S’ha de trobar maneres de poder participar de la lluita ecologista, sense que la pacifista quedi eclipsada. I si es participa en un procés de desnonament, hi hem de poder lligar els temes de sostenibilitat i de no violència, encara que la prioritat sigui el sostre. Sense perdre el nostre ADN, però traduint el relat pacifista i de no violència, en coses concretes del dia a dia, dels conflictes més qüotidians, i no perdent de vista la dimensió global que representa.

Ara que enllaces lo local i lo global, algunes persones no s’acaben implicant en lo local perquè creuen que els centres de poders i decisió reals són en l’àmbit nacional o l’internacional. Com a entitat local que treballa sobretot a Girona ciutat, penses què és efectiva l’acció local?

Hi ha d'haver les dues dimensions. A més a més, totes les mirades són interessants i positives. No només n'hi ha una. Hem de trobar aquests consensos, aquests punts d'unió que ens permetin avançar junts. Perquè al final també veurem que jo puc modificar coses de la meva mirada, l'altre pot modificar coses, o que tan important és una estratègia a curt a termini com a mig o a llarg termini, perquè a les coses no les canviarem d'un dia per altre, no? 

Jo he de poder anar a una manifestació sobre Gaza, encara que no estigui d'acord amb els 10 punts que s’hi demanen. I la gent que ha redactat aquests 10 punts, ha de ser capaç d'anar a una concentració d'Aturem les Guerres, encara que no estigui d’acord amb tots els punts, o que hi falten coses. Hem de trobar punts comuns, perquè l'única manera de respondre als grans reptes que tenim, és trobar aquests punts d'unió.

En aquest nou encaix del pacifisme a l’actualitat, potser hi falten nous referents?

Sí, sí, òbviament... Però sobretot falten espais de trobada, d'interlocució. Per això jo valoro molt espais com  la Coordinadora d’ONG Solidàries, que potser no són prou àgils a l’hora de prendre decisions, perquè hi ha moltes mirades i sensibilitats, però són espais on debatre, reflexionar i aixecar una mica més la mirada. Les entitats hem de poder combinar el nostre dia a dia amb la reflexió. Necessitem aquests espais per compartir amb gent que prové d’altres àmbits, però amb qui podem sumar perquè compartim uns valors comuns. 

I és difícil tobar nous lideratges o referents  perquè la realitat també és molt complexa i s’ha de fer front a un  relat entrelligat. Bé, la trobada que volem fer a nivell català el mes d’abril, és per construir la pau entrelligant lluites. 

Aquesta cerca d’un nou relat forma part del present de JiP. Com serà la celebració del vostre 50è aniversari?  

Volem celebrar-nos com a entitat. Que una entitat faci 50 anys no és qualsevol cosa! Ens sembla prou rellevant. I per això ho volem fer de manera oberta i compartida, perquè en aquests 50 anys molta gent ha participat i col·laborat. Són moltes lluites compartides!

Volem que sigui també un acte de reconeixement a les moltes persones que han dedicat temps a fer possible aquesta trajectòria, a posar en valor aquest camí conjunt. I en un context com l’actual, és important que totes aquestes nou paraules que dèiem abans, tots aquests valors, els mirem de viure i compartir, perquè la taca d'oli s'estengui i arribi a molta altra gent. Justícia Pau és una entitat cristiana, i jo crec que el servei que ha fet és ser una eina per a molts cristians que es plantejaven el seu compromís social i polític, i necessitaven una plataforma des d'on plantejar-se aquest compromís i des d'on treballar.

I més que Justícia Pau en si mateixa, l'important era que això fos una plataforma, una eina, per poder-se comprometre socialment en aquest o altre àmbit, i poder reflexionar-hi des dels valors cristians o dels valors compartits amb altres entitats amb qui hem anat generant aliances: la mateixa Coordinadora, o entitats com Càritas Diocesana, la Pastoral Obrera, ara també Aturem les Guerres... 

I quins actes heu previst per a la celebració dels 50 anys?

Vam pensar els actes de celebració de Justícia i Pau al llarg de tot el curs. Vam iniciar-ho amb una activitat a sobre els drets humans que com sempre realitzem a l'entorn del 10 desembre. Enguany, hem dedicat un acte a un dret humà, que per a nosaltres és molt troncal:  el dret a la vida i a la seguretat, que ens lligava molt amb tot el tema de pau, i que podia ser com l'eix transversal de tota la celebració dels cinquanta anys. Per això, vam convidar en Jordi Armadans a desenvolupar aquesta idea de pau més oberta, amb un nou relat, parlant molt de la centralitat de la vida, de la pau i la seguretat. Finalment, ho vam fer conjuntament amb el grup de Girona d’Amnistia Internacional.

Després tenim aquest acte de celebració que fem divendres en un lloc obert com La Mercè, perquè vingui qui vulgui. I en el qual farem un recorregut per la nostra trajectòria, amb aquests nou flaixos de paraules, que dibuixen també un fil cronològic de l'entitat. En acabar, farem un petit mos i un brindis amb música, per donar un to més festiu. 

I el 5 d'abril, acollirem la Jornada Catalana de Justícia i Pau, per compartir la celebració amb les altres 8 o 9 comissions catalanes de l'entitat. L’eix de treball serà sobre el nou relat de la construcció de la pau mitjançant la vinculació de totes les lluites. Aquesta jornada tindrà una part de treball oberta a tothom, i després ja hi haurà un dinar més intern de totes les comissions participants. Encara no la tenim tancada però la idea és que hi hagi 4 tallers sobre pau, però d’àmbits diferents com l’ecologia o el dret a l’habitatge.

A més de construir un nou relat del pacifisme, quin és el repte de JiP per als propers anys?

Hi ha el repte generacional. Costa molt connectar amb les noves generacions. En els últims 10 anys, hem intentat fer diversos esforços, sobretot amb l'escoltisme, per intentar treballar aspectes conjuntament… perquè hi ha diferent llenguatge, diferent manera de treballar, altres interessos i dinàmiques… I això no passa només a la nostra entitat. En tot cas, sé que és un repte…i també ho parlàvem en el marc de l’Eix de Pau, de potser fer uns tallers per a gent jove per parlar de la pau o per parlar de la no violència, sense que siguin joves necessàriament vinculats a JiP.

Des de fa temps, Jip i Oxfam impulseu a Girona les concentracions d’Aturem les Guerres (cada dimecres a les 7 a la plaça del Vi de Girona), per reclamar la fi de totes les guerres. Què li diríeu als que no creuen en aquest tipus d’accions perquè pensen que és una gota d’aigua enmig de l’oceà?

Inicialment  va ser com una reacció molt primària. Vèiem que estaven passant moltes coses i que no podíem quedar plegats de braços. Al final és un posicionament totalment simbòlic però creiem que hem de ser capaços de dir que som uns quants els que no hi estem d’acord. Tampoc pensàvem que aquesta iniciativa duraria tant de temps. Ara ja portem dos anys i mig de concentracions. Primer va sorgir a altres poblacions de Catalunya,  i encara ara se’n fan a Reus, Lloret, Barcelona… Tenim un mínim de xarxa i vas veient que l'efecte simbòlic, com en moltes coses de la vida, és important. Les concentracions ens permeten parlar de pau amb gent que s’atura a preguntar i que potser tenen un altre punt de vista. La majoria de la gent a l’Estat espanyol vol la pau, però després està d'acord que hi hagi un increment en la despesa militar.

En quines altres accions i iniciatives de Justícia i Pau es pot implicar la ciutadania?

D’una banda, ara mateix hi ha aquestes concentracions setmanals de Pau. També volem implicar més entitats en el tema de la pau i potser l’assemblea de la Coordinadora seria un espai per atraure entitats de cooperació, de drets humans, que vulguin ajudar a construir aquest nou discurs de Pau. 

També hi hauria tot el tema de sensibilització en drets humans. Des de JiP cada any triem un dret humà i intentem fer un acte compartit amb més entitats. Hem treballat tot el tema de subministres energètics, el padró… i hi ha també una línia de treball de JiP menys coneguda que és la reinserció de persones que estan a la presó.  Ara mateix tenim dues o tres persones voluntàries que acompanyen presos de Puig de les Basses i que participen d'aquest programa comú de reinserció de persones preses, sense xarxa social.  Primer cal fer un vincle amb aquesta persona que és dins de la presó perquè, quan en surtin,  l'ajudis també a trobar xarxa, a accedir a una sèrie de programes…en definitiva, a refer la seva vida. Aquesta línia de treball és molt interessant i està vinculada als drets de justícia social restaurativa, que volem començar a treballar amb altres entitats com Càritas. El retorn que tens és molt potent. T’ajuda a tenir una mirada molt diferent de la societat en què vivim, quan veus qui acaba a la presó i per què, i les dificultats d’aquestes persones per tornar a tenir una situació digna o a dimensionar l’impacte de la salut mental a la presó.  

*Laudato si' (Lloat sigueu) és la segona encíclica del Papa Francesc, que porta per subtítol Sobre la cura de la casa de tots.^[1] En aquest document el papa critica el consumisme i desenvolupament irresponsable, i fa una crida per a fer "una reacció global" per combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic. Font: Wikipedia