Un mapa símbol del poder

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L’autor defensa que la representació cartogràfica i la manera com interpretem la història no són neutres, sinó que responen a un eurocentrisme arrelat que condiciona la nostra visió del món. Per a ell, la utilització generalitzada de la projecció de Mercator (que redueix visualment la mida d’Àfrica) i la celebració del 12 d’octubre com a «descobriment» invisibilitzen la realitat d’altres cultures i perpetuen un llegat colonial. Així doncs, considera que revisar aquests relats i adoptar mapes més equitatius és un pas imprescindible per qüestionar les nostres perspectives i avançar cap a una societat més justa i plural.

Podríem pensar que un mapa només serveix per representar el món, però també pot influir en la manera com el percebem. L’ONU ha aprovat una resolució, impulsada per Togo i la Unió Africana, per adoptar un mapa que representi millor les proporcions reals dels continents, ja que la projecció de Mercator, utilitzada majoritàriament, fa que l’Àfrica sigui representada 14 vegades més petita del que realment és. Encara que aquesta projecció es va crear amb finalitats de navegació, la seva utilització generalitzada ens ha acostumat a una determinada visió del planeta. 

Un mapa pot semblar neutral, però escollir com representem els territoris també implica una determinada perspectiva. El fet que Àfrica aparegui visualment molt més petita que la seva dimensió real contribueix a mantenir una visió del món centrada en Occident, ja que estem considerant una única manera de representar el món com a vàlida. Alternatives com la projecció Equal Earth o el mapa de Peters demostren que hi ha altres formes de representar la realitat amb més equilibri. Aquesta mirada també ens porta a qüestionar la manera com celebrem determinats episodis històrics, com el pròxim 12 d’octubre. Tradicionalment s’ha presentat com el descobriment d’Amèrica, però parlar de descobriment implica ignorar que aquell territori ja estava habitat per pobles amb les seves pròpies cultures, llengües i formes d’organització. El 12 d’octubre també representa l’inici d’un procés de conquesta, genocidi i colonització que va tenir conseqüències profundes per a les poblacions indígenes.

Per això, més que celebrar-lo, hauríem d’aprofitar aquesta data per reflexionar sobre la història i sobre les conseqüències del colonialisme, un colonialisme que encara perdura en les nostres vides i que fa necessari que ens qüestionem allò que considerem normal simplement perquè sempre ho hem vist així. No es tracta de sentir-nos culpables, sinó de ser conscients de les nostres perspectives i estar disposats a revisar-les. Un mapa no canviarà el món per si sol, però pot ajudar-nos a mirar-lo d’una altra manera. I si volem construir una societat més justa, potser el primer pas és precisament aquest: entendre que la nostra manera de veure el món no és l’única possible.

Àngel Vàzquez Viu, copresident de la Coordinadora

Article publicat a El Punt Avui