Relat tòxic

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor denuncia com la ultradreta ha imposat un relat públic basat en la criminalització de la immigració i la pobresa, la negació de la violència de gènere i l’atac als drets humans i a les ONG. Aquest discurs s’ha estès aprofitant el malestar provocat per la crisi econòmica, la precarietat i la manca de resposta de les institucions davant problemes com l’habitatge, la sanitat o l’educació.

El relat de la ultradreta ha colonitzat l’esfera pública amb un marc mental que criminalitza la immigració i la pobresa, nega la violència de gènere —malgrat les xifres—, ataca una igualtat que considera assolida i deslegitima les ONG, un dels últims bastions crítics d’una societat civil que encara defensa la necessitat de garantir els drets humans.

Aquesta ofensiva no és casual ni espontània. És el resultat d’un xup-xup de llarg recorregut en què es barregen l’angoixa provocada per la crisi socioeconòmica i la desconfiança cap a unes institucions incapaces de donar resposta als grans reptes actuals: la crisi de l’habitatge, la precarietat laboral o el deteriorament de l’estat del benestar. Un còctel perfecte per dinamitar el marc dels drets humans a cop de deshumanització.

La realitat ens mostra com aquest discurs s’ha anat escampant per tots els àmbits de la nostra vida: als mitjans de comunicació — alguns dedicats en cos i ànima a donar-hi corda —, a l’àgora política — amb una dreta cada cop més radicalitzada i “antisistema”—, a la carnisseria de la cantonada, on dubtem si respondre comentaris racistes, o en sobretaules enverinades amb persones de qui mai hauríem pensat que en sentiríem dir el que ara, sense vergonya ni filtres, diuen.

Cal treballar per un canvi de paradigma amb la mirada posada en el curt, el mitjà i el llarg termini. Necessitem articular un nou relat que assenyali els veritables responsables d’aquesta situació; que expliqui quin nou ordre mundial s’està construint i qui són les mans milionàries i brutes que el financen. També hem de saber quines històries se’ns amaguen i quines veus es volen silenciar. Perquè ja sabem que la informació és poder, i sense totes les cartes damunt la taula no podrem aixecar la barricada discursiva que necessitem amb urgència.

Si volem aturar un discurs basat en la divisió social, la por a la pèrdua d’identitat i la inseguretat, ens hi hem d’implicar tots i totes. El teixit social i les entitats fa temps que hi som. Però cal que l’Estat també s’arremangui i destini, a més, recursos a allò que realment preocupa i afecta a la ciutadania: l’habitatge, l’educació i la sanitat.

Àngel Vàzquez Viu, copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat El Punt Avui >>