Apàtrides

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. El procés de regularització del Govern espanyol exclou el col·lectiu dels apàtrides, que no tenen la ciutadania de cap Estat. Aquesta exclusió afecta especialment els sahrauís residents a l'Estat espanyol, que representen prop del 95% de les sol·licituds de protecció d'aquest col·lectiu. L'autor apunta que la decisió respon a la subordinació de la política espanyola davant les pressions i interessos del Regne del Marroc.

Davant d’un procés de regularització que, teòricament, beneficiarà més de mig milió de persones, hi ha un col·lectiu que n’ha quedat exclòs: els apàtrides. Són “Los nadie” del poema d’Eduardo Galeano: “(...) los hijos de nadie, los dueños de nada. Los nadies: los ningunos, los ninguneados,...”. La Convenció sobre l’Estatut dels Apàtrides, adoptada l’any 1954 per les Nacions Unides, defineix com a apàtrida tota persona que no és considerada nacional de cap Estat. Es tracta de persones que no tenen reconeguda cap ciutadania, una situació que constitueix una anomalia dins del dret internacional i una vulneració de drets per a qui ho pateix. Actualment, diversos col·lectius arreu del món es troben en aquesta situació, com els rohingyes de Myanmar, els descendents d’haitians a la República Dominicana o els sahrauís residents a l’Estat espanyol. La regularització aprovada pel Govern espanyol els ha deixat fora, tot i que figuraven en els primers esborranys de la norma. Resulta especialment significatiu que prop del 95% de les persones apàtrides que sol·liciten protecció a l’Estat espanyol siguin d’origen sahrauí. Aquesta dada planteja interrogants sobre els motius reals de la seva exclusió, ja que no es tracta d’una simple coincidència, sinó d’una nova mostra de la subordinació de la política espanyola als interessos i les pressions del Regne del Marroc. Sota el pretext d’una futura llei que hauria de regularitzar la seva situació, la realitat és que aquesta població, i la resta d’apàtrides, queden desprotegits i abandonats per l’Estat espanyol. Cinquanta anys després de la retirada espanyola del Sàhara Occidental, milers de sahrauís continuen sense veure reconeguts els seus drets ni se’ls ofereix una via efectiva per viure amb dignitat i seguretat jurídica al país que, d’acord amb el dret internacional, continua sent la potència administradora del seu territori. Aquesta exclusió representa una nova condemna per a un poble que arrossega dècades de desplaçament, incertesa i manca de reconeixement. Lluny de reparar una injustícia històrica, es perpetua una situació de vulnerabilitat que afecta persones privades del dret més elemental: el de pertànyer a una comunitat política que els garanteixi drets i protecció.

Àngel Vàzquez Viu, copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a ElPuntAvui>>