«El talent i la creativitat són dues bones eines per fer servei als altres»

Raquel Sabater, coordinadora tècnica de la Fundació Utopia i responsable de cooperació internacional de les entitats membres de Plataforma Educativa. Contacte. 

La Fundació Utopia és “filla” de Plataforma Educativa. Com neix?

Sí, Plataforma Educativa, que l'any que ve farà 20 anys, és una de les fundadores de la Fundació Utopia. Fa 8 anys, Plataforma, que desenvolupa diferents projectes d’acció social a Catalunya, va començar a fer projectes de cooperació al desenvolupament amb l’objectiu de replicar l’experiència dels projectes catalans a altres països. I es va començar a Centreamèrica. En concret, a Guatemala. Des de Plataforma Educativa es va pensar: «aquest bagatge acumulat, per què no l’apliquem a projectes de desenvolupament humà a d'altres territroris». I d’aquí, vam començar a fer el primer projecte de cooperació amb la contrapart del Sud, Proyecto Cultural El Sitio. A partir d'aquí es va crear la Fundació Utopia que va esdevenir l'entitat de cooperació al desenvolupament de Plataforma Educativa.

I per què es comença a Guatemala?

Com la majoria de vegades en aquests casos, va ser inicialment per una motivació personal. El director general de Plataforma, en Jordi Pascual, va conèixer la realitat de Guatemala i s’hi va estar un temps per a conèixer-ho més a fons. Quan va veure les realitats de la ciutadania, va pensar en aplicar-hi el què Plataforma havia estat treballant aquí. A més, allà va tenir l'oportunitat d'implicar-se a l'organització El Proyecto Cultural El Sitio, on es va desenvolupar una unitat de projectes socials per beneficiar els més desafavorits mitjançant l’art i la cultura. A partir d’aquesta amistat, van néixer els primers projectes de cooperació fins que es va acabar creant la Fundació Utopia, l'any 2008, per poder-los gestionar de forma més eficient.

I de Guatemala, a tot Centreamèrica.

Sí, paral·lelament a la feina que fèiem a Guatemala es va veure la possibilitat de treballar amb nanos d’Hondures, també a Nicaragua, El Salvador, Costa Rica i Panamà. I gràcies a la cooperació dels països nòrdics, que treballen per zones i no per països, vam arribar a tot Centreàmerica. Al principi, quan vam començar a treballar a Guatemala, teníem diferents donats com l’AECID, la Fundació Kellog's, la cooperació sueca, la noruega, la finlandesa o l’americana... Anaven veient els resultats que teníem amb els joves i ens van anar ampliant el suport per tot Centreamèrica. Però amb el pas del temps, els finançadors es van retirar per la crisi econòmica mundial, i nosaltres no volíem deixar els projectes sinó que fos el mateix país qui sostingués els projectes que estaven arrancats. Aquesta és la nostra política des de llavors: comencem amb ajuda internacional, per l'anem sostenint i anem buscant aliances al propi país.

I actualment, on seguiu?

Seguim a Guatemala, ara amb la Fundación Sobrevivientes, que lluita contra la violència intrafamiliar, i en també amb un projecte de promoció de Dones Teixidores. També som a l’ Uruguai com a experts col·laboradors en matèria de centres residencials i ara som força presents al Marroc. Com que a Salt treballem amb nens marroquins no acompanyats -a CRAES, per exemple-, hem topat de ple amb la problemàtica de la immigració forçada. Treballant allà, intentem evitar aquesta immigració per evitar el risc que comporta que un nano de 12-13 anys travessi la bassa per arribar aquí. Ara mateix al Marroc, a la zona de Fes, hi estem fent un projecte que vam desenvolupar a Guatemala amb èxit: la incubadora d’empreses. Es tracta d’un projecte que prepara joves en l’emprenedoria. I a més, ostentem la vicepresidència de FICE España que és una Federació Internacional de Comunitats Educatives, Solidaritat i de Cooperació present a tot Llatinoamèrica.

I quin és el nexe de tots els projectes que Utopia fa arreu?

La creativitat i la innovació social com a motor de desenvolupament humà sostenible.

Per què és tan important la creativitat?

Perquè, sigui quina sigui la teva situació socioeconòmica, tens uns talents innats. Aquests talents innats, els pots posar al teu servei i al dels altres. Tu pots estar en una situació molt, molt paupèrrima, i treure la creativitat que tens dins i tirar endavant. I aquest principi l’apliquem a tot: ja sigui a l’EFCI, l’escola de facilitadors, a la incubadora, etc. Tots els nostres projectes duen aquest segell: Que el teu talent t’impulsa a fer coses per a tu i la teva comunitat. Nosaltres només potenciem el talent, formem, ajudem a tenir una beca d’estudis, a buscar-te una empresa que per responsabilitat social corporativa tutoritzi el teu propi projecte d’empresa…És clar que en determinats moments, també donem un altre tipus de suport. Per exemple, en el cas de Sobrevivientes, que tenen un alberg d’urgència per a dones maltractades, potser primer cal cobrir necessitats bàsiques com alimentació o suport jurídic, i llavors ve la fase d’empoderament, que les dones s’aixequin i detectin el seu paper en la comunitat.

Dieu que feu cooperació internacional i a peu de carrer perquè els dos món no estan tan lluny. Us costa justificar la tasca de cooperació internacional en un moment en què la gent d’aquí també ho està passant malament.

No, perquè ho expliquem molt bé. A nivell social, si tu expliques a Salt que estàs fent el mateix projecte que es fa a Guatemala, això crea un vincle entre els d’aquí i els d’allà perquè s’adonen que les bases són les mateixes. Per exemple, amb el projecte Nahual, amb el que vénen dos nois guatemaltencs durant tres mesos a Catalunya, és molt clar. Ara mateix tenim en Pedro i l’Ana, que treballen colze a colze amb els monitors d’aquí i afavoreixen una altra visió de Guate. Fan que els nostres usuaris vegin que també es pot aprendre de la gent del Sud.

El projecte Nahual seria el que està fent de nexe d’unió entre el Nord i el Sud d’una manera més clara?

Sí, és un projecte d’intercanvi que des de fa 7 anys s’implementa a Girona. I aquest any, el Consorci de Benestar Social ha apostat per dur-lo també a Salt. Es tracta de portar aquí una persona dels nostres projectes de cooperació, formada per nosaltres en creativitat i innovació, per a què durant tres mesos facin tallers amb Serveis Socials, públic en general... i donin a conèixer les diferències i similituds amb la realitat centreamericana. Vénen a retornar el que han après a l’Escola de Facilitadors de Guate, que fins al 2009, ha format uns 350 nois i noies. D’aquests, molts han anat a treballar a ONG del seu país, amb el seu govern, han creat les seves pròpies empreses, associacions... Cada any només podem becar 2 persones perquè vinguin a Catalunya, amb totes les despeses pagades, coneguin una altra realitat, i facin una feina que els donarà un impuls, de ben segur, al seu currículum.

I ara aquesta l’Escola de Facillitadors l’esteu aplicant amb dones, aquí?

Sí, la de Guate va acabar el 2009. I ara ho estem aplicant aquí, a Catalunya, amb dones. Un any ho vam provar amb joves d’entre 12 i 18 anys i també van sortir projectes molt xulos. I des de fa tres anys, ho estem desenvolupant amb dones derivades de serveis socials, d’escassos recursos econòmics, però amb capacitat de lideratge. És a dir: tu no tens una situació econòmica bona, però tens ganes d’emprendre algun projecte i tens una idea de negoci. Nosaltres t’ajudem. O potser t’ha baixat l’autoestima tant, o tens una situació personal tan dura, que penses que potser estudiant una mica més, pots canviar de vida i sentir-te millor. El que fem aquí és idèntic als tallers que fèiem a l’Escola de Facilitadors a Guatemala però adequant el temari al nostre context sociocultural. La persona, des de la intel·ligència emocional, es va aixecant, aixecant, fins que es preveu un canvi i un somni. A partir d’aquest somni, fa un projecte i busca les eines necessàries per dur-lo a terme. En el cas de les dones de Salt, el seu somni és muntar les seves pròpies empreses. I surten empreses molt maques d’artesania, menjars precuinats, roba...

I s’acaben duent a terme?

Algunes sí. El problema que tenim és el del finançament. A Guatemala teníem un banc que donava microcrèdits. Però aquí no tenim previst treballar amb cap banc. El que està passant és que les dones s’estan unint i com que són negocis de poca despesa inicial, ho intenten tirar endavant amb l’ajut d’amics o familiars. De cares a l’any que ve, estem estudiant de fer crowdfunding per finançar aquests projectes. Ara ajudem a fer un bon pla d’empresa i interactuem amb serveis específics, com el Servei Municipal d’Ocupació de Salt, per buscar solucions. Acostumen a haver-hi traves econòmiques però això també ens passa al Marroc on hi ha projectes boníssims dels nanos, que queden aturats pel finançament. Costa molt trobar finançament! És una assignatura pendent d’aquest país i els seus polítics.

I com està el projecte Xokolà?

En un local que tenim prop del Parc de Migdia, volíem crear un punt de trobada entre entitats de codesenvolupament i entitats del barri de sant Pau, i facilitar així l’intercanvi de talents. I així vam començar i durant dos anys ha funcionat a ple rendiment: teníem joves que feien voluntàriament classes d’informàtica, ioga per a aturats...El projecte es sostenia a través d’entitats que pagaven una petita quota per fer servir les instal·lacions. Nosaltres ens ocupàvem de posar un dinamitzador que coordinava el banc de voluntaris, les activitats, etc. Però amb la crisi, les entitats van començar a no poder pagar i nosaltres no podíem fer més despesa extra. Així que vam aturar el projecte d’intercanvi de coneixements i ara mateix estem fent formació per gent a l’atur. Un projecte d’inserció laboral.

I el Projecte Ítaca?

Aquest projecte implica que a algú d'aquí amb ganes d’anar a Guatemala, faci una estada de tres mesos col·laborant en algun dels nostres projectes. Però a diferència de les brigades, era una experiència individual. Aquesta persona s’ho havia de pagar tot, però nosaltres li preparàvem l’estada en funció de les seves demandes. L’única premissa era que la persona havia de treballar 4-6 hores amb l’entitat que l’acollia i, un cop aquí, fer un retorn. Però va arribar la crisi i viatjar a Centreamèrica és força car. Ho tenim en stand by.

La crisi altre cop...

Sí, però mira, no hem tancat. Els projectes amb la crisi s’han transformat. Mira el Xokolà: ha canviat d’objectiu. Tot evoluciona i s’adapta a la nova realitat i a les noves necessitats.

Quin consideres que seria el vostre punt fort?

Doncs, fer veure que el talent i la creativitat són dues bones eines per fer servei als altres, i que no importa d’on siguis perquè tothom en té. Equiparar les persones. Posar en contacte cultures diferents per enfortir el desenvolupament humà sostenible a través de la creativitat i de la comunitat.

De cares al 2014, quins projectes teniu.

Com a Fundació Utopia volem seguir generant oportunitats de desenvolupament. Mantenir els projectes que tenim i promoure l'EFCI, l'INCUBA i Nahual a d'altres indrets, ja que donen molt bons resultats. I és clar, seguir donant suport a iniciatives com la Fundación Sobrevivientes, iniciar el treball amb el projecte de Dones Teixidores i treballar pel manteniment de Xokolà.