Una trentena d’entitats gironines organitzen una concentració en defensa al dret a la protesta

L’acte voial mostrar el desacord de totes les entitats amb la modificació dels delictes de desordres públics, ja que suposa una vulneració de drets i intensifica la tendència repressiva dels darrers anys. Aquest acte va reproduir el format de la concentració que es va dur a terme el dijous 1 de desembre davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona.

En el cas de Girona, es va llegir el mateix manifest que es va consensuar a principis de desembre i s’ha intentat que s’hi adhereixin totes les seccions locals d’aquestes entitats, així com d'altres organitzacions de la societat civil rellevants a les comarques gironines. A més, la concentració ha comptat amb les intervencions de diferents represaliats afectats pel delicte de desordres públics, així com amb la participació de l’advocat Manel Mir.

Les entitats que s’han adherit a la Plataforma unitària de Comarques Gironines són:

- ADAC- ADIC - Alerta Solidària - ANC - Ateneu 24 de juny - Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes - Casal Independentista El Forn - CDR Girona-Salt - CDR Ter- Gavarres - Coordinadora Obrera Sindical - Coordinadora d'ONG Solidàries de comarques gironines i Alt Maresme - CUP - Demòcrates de Catalunya - Fundació Llibreria Les Voltes - Girona Avança - Guanyem Girona - IAC - JNC - Junts X Catalunya - La Intersindical - La Forja - MES - Òmnium Gironès - PAH Girona-Salt - PAH Gironès - PAHC Blanes - Poble Lliure - Reagrupament - SEPC - Front d’alliberament gai de Catalunya

En el manifest es remarca que la proposta de derogació del delicte de sedició, genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta, deixant en mans dels tribunals la interpretació i aplicació de conceptes jurídics massa ambigus. Per a les entitats que subscriuen el manifest: "El dret de protesta és el dret dels drets", un mecanisme de participació ciutadana que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu.

"Des del 2015", diuen els signants del manifest, "la reforma del Codi Penal (...) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana -popularment coneguda com a Llei Mordassa-, s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’expansió de la mobilització social als nostres carrers, inclosa la que reclama el dret a l’autodeterminació." 

Les entitats signants del manifest exigim que el Codi Penal s’adeqüi als estàndards internacionals sobre drets humans, sense criminalitzar les actuacions socials que defensen i conquereixen drets humans per a totes.

Davant la proposta de reforma del Codi Penal: prou criminalització, defensem sempre el dret a la protesta!