Tant tens, tant pagues?

La societat espanyola s'empobreix per la caiguda de les rendes i l'augment de la desigualtat en el seu repartiment, amb l'enfonsament de les rendes més baixes i les retallades en les polítiques de protecció social. Segons dades del 2013, un 25% de la població viu en condicions d'exclusió social. Per frenar la desigualtat cal defensar la justícia social i una de les eines més eficaces és la política fiscal.

1. La política fiscal ha de combatre la desigualtat al marge d'interessos partidistes, contribuint a una societat més justa i equitativa.
2. S'ha de recaptar prou per finançar un model social que garanteixi serveis públics de qualitat i igualtat d'oportunitats.
3. S'ha d'aplicar "tolerància zero" al frau fiscal, incloent mesures que posin fre a la impunitat dels evasors.
4. Els privilegis i l'opacitat dels paradisos fiscals han de desaparèixer.
5. Recaptar més no pot suposar augmentar l'esforç fiscal de les classes mitjanes i els més pobres. Qui més té, més ha de contribuir.
6. Tots, empreses i individus, han de tributar en funció de la seva capacitat i de la seva activitat econòmica real, sense privilegis, ni excepcions.
7. Les grans fortunes i les rendes del capital han de contribuir en major mesura, per reduir la pressió sobre els salaris i el consum.
8. El sistema tributari ha de ser progressiu i equitatiu en el seu conjunt sense mesures que afavoreixin els interessos d'uns quants.
9. Els beneficis fiscals han de ser excepcionals i només s'haurien d'aplicar, si permeten crear valor real i durador (com la creació de nous llocs de feina de qualitat).
10. Una bona política tributària requereix un debat públic obert, transparent i amb participació ciutadana.