Suspens rotund a les polítiques migratòries i d'ajuda humanitària

Els desplaçaments globals en xifres

Més de 65 milions de persones han fugit per culpa de la violència, xifra superior a la de la II Guerra Mundial. D'aquests, 19,3 milions són refugiats i 40,8 són desplaçats interns. A més, només en 2015 els desastres naturals van empènyer a 20 milions de persones fora de les seves cases, encara que es calcula que aquests fenòmens desplacen entre tres i deu vegades més persones que les guerres. A tot això se sumen els migrants econòmics. Són ja 224 milions els que cauen en aquesta categoria que creix a un ritme superior al del creixement de la població mundial.

Espanya i la crisi humanitària

L’organització considera que la paràlisi institucional d’Espanya no justifica que el Govern en funcions no compleixi amb els seus compromisos davant una situació urgent. Espanya ha de canviar de forma radical les seves polítiques de migració i refugi, fent que els drets prevalguin per sobre de qualsevol altra política

Les polítiques del Govern espanyol destinades a protegir i assistir a les persones desplaçades no només incompleixen els compromisos adquirits sinó que, en molts casos, vulneren els drets de les persones. Així ho demostra l'informe presentat per Oxfam Intermón que estudia l'actuació d'Espanya davant la major crisi de desplaçament de la història.

Espanya és la 14ª economia mundial per PIB i ocupa el lloc número 26 en l'índex de desenvolupament humà, per tant disposa de recursos per donar una resposta adequada a l'actual crisi migratòria. Un dels mecanismes que Espanya hauria de promoure són les vies de trànsit segures i legals perquè la gent no hagi d'arriscar la seva vida en el seu intent d'arribar a territori segur. Però la realitat demostra que està molt lluny de complir amb els seus compromisos. Fins avui, només han arribat a territori espanyol 474 refugiats, d'un total de 17.387 al que les autoritats s'havien compromès acollir. Això significa que el Govern espanyol només ha complert amb el 18% de l'objectiu de reassentament i amb l’1% del de reubicació. A més, Espanya no concedeix visats humanitaris perquè cap llei estatal contempla aquesta possibilitat.

Insignificant ajuda humanitària

Espanya també suspèn en ajuda humanitària. En un context internacional en el qual cada vegada hi ha més persones afectades per crisis humanitàries (95 milions segons l'ONU) els fons requerits s'han multiplicat gairebé per cinc. Tot i això, les aportacions dels donants no han acompanyat les necessitats. Espanya és un dels països que més ha contribuït a aquesta bretxa: l'ajuda humanitària ha estat la partida més retallada dels pressupostos de l'Estat, un 67% des de 2011 caient a 44 milions en 2015. Espanya ha destinat 16 milions a Síria, molt poc per atendre les enormes necessitats, i ignora altres crisis humanitàries que també provoquen milions de refugiats, com les de l'Iraq o Afganistan.

Blindatge de fronteres

Des de 2006 el Govern espanyol va desplegar una àmplia resposta diplomàtica, econòmica i militar a Àfrica per frenar la migració ‘il·legal’ procedent de la aleshores anomenada ‘crisi dels cayucos’. La resposta va ser ràpida i contundent: es va engegar el Pla Àfrica i altres acords de cooperació que asseguraven estar al servei del desenvolupament del continent africà. La realitat amagava la voluntat d'externalitzar les fronteres, pagant perquè uns altres controlessin els fluxos migratoris, fent passar aquesta col·laboració per Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).

Aquesta externalització de fronteres ha servit de model per a Europa. Exemple d'això són l'acord UE-Turquia o el Marc d'Associació sobre Migració elaborat per la Comissió Europea.

Al seu propi territori, l'ús de murs i concertines a Ceuta i Melilla, la creació de centres de detenció i les devolucions en calent són mecanismes de control migratori que atempten contra els drets de les persones, tal com denuncien organismes com el Tribunal Europeu de Drets Humans o el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides.

A més, tot això ha obligat a milers de persones a canviar de ruta, afegint perills i incerteses. A dia d'avui, malgrat ser l'única entrada terrestre entre Europa i Àfrica, Espanya és la porta menys utilitzada, amb prop de 3.000 persones anuals, molt lluny dels més de 160.000 que han creuat Grècia en 2016 o els 105.000 que han passat per Itàlia. Per no parlar de les més de 800.000 persones que van arribar a Grècia l'any passat.

Recomanacions per a l’Estat espanyol

En aquest context de desplaçament global sense precedents, el Secretari General de Nacions Unides va anunciar la primera Cimera sobre Refugiats i Migrants que se celebrarà el 19 de setembre a Nova York. L'endemà, Barack Obama oficiarà la Cimera de Líders sobre Refugiats amb la finalitat de que els països augmentin els seus compromisos de reassentament i d'ajuda.

Tot i que el document pre-aprovat abans de la Cimera de l'ONU no inclou cap compromís concret per millorar la vida de les persones desplaçades, és un primer pas per millorar la resposta global a aquesta crisi. Per a Espanya és una ocasió única per fer un gir radical a les polítiques de migració i refugi, fent que els drets prevalguin per sobre de qualsevol altra política.

Què demana Oxfam Intermón al Govern espanyol en funcions i al Parlament:

● Promoció de vies legals i segures.

● Augment de l’ajuda humanitària.

● Promoció dels drets de les persones desplaçades en la seva política exterior.

● Protecció de les persones que arriben a les nostres fronteres.

 Informació elaborada per Oxfam intermón.