Recurs del mes d'abril 2015
Abril coincideix amb una festa molt nostrada que té com a protagonista el llibre. Per aquest motiu dediquem el recurs del mes d’abril als contes i novel·les infantils. D’una banda a uns contes molt especials que han fet escriptors i escriptores gironines amb la col·laboració artística de la mainada de Girona i Figueres. Aquests són els reculls dels Contes per la Pau, un total de 12 contes infantils que parlen de pau, graciosament il·lustrat per l’alumnat de les escoles de primària d’ambdues ciutats.
A part i per acompanyar aquestes dues obres d’art de la Pau, u recomanem altres contes infantils i novel·les. Totes les propostes us permeten treballar la pau i els drets humans des de diversos punts de vista:
70 Milles fins al paradís, una novel·la de Robert Klement. Siad, un infermer de Somàlia, i la seva filla Sara esperen a Tunísia juntament amb altres refugiats africans, fins que els passadors d’emigrants il·legals els facin arribar a Europa. La travessa del Mediterrani a bord d’una vella barca malmesa esdevé un malson. Després d’una llarga odissea, els ocupants extenuats i mig morts de set són capturats pels guardacostes italians. El suposat paradís Europa resulta ser un centre per a immigrants indocumentats en què, sota condicions indignes, han d’esperar fins que es decideixi si els permeten entrar al país o si els retornen a l’Àfrica.
la Marta diu NO! de Cornelia Franz i Stefanie Sharnberg. Quan la mare plega tard de treballar, la Marta, en sortir de la guarderia, sempre va a ca l’avi Francesc, el veí que viu al pis del costat. De fet, a la Marta l’avi Francesc li cau bé, però darrerament s’arramba massa quan toquen el piano i li fa petons mullats. La Marta no sap com explicar-ho a la mare, això. Un dia es posa malalta, i per fi diu a la mare que ja no té ganes d’anar a ca l’avi Francesc. La mare no s’enfada gens, i aleshores la Marta ja no ha de tornar a casa del veí. Un llibre per ajudar les nenes i els nens a posar límits i a dir que no
L'abella de més, d'Andrés Pi Andreu i Kim Amate. Al rusc hi ha hagut un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d'abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d'aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d'espai.
Érase 25 veces caperucita roja, vint-i-cinc contes de 25 autors diferents.El projecte té el seu origen en un taller per a il·lustradors que va tenir lloc en el Museu Itabashi de Japó durant l'estiu de 2003. Es va demanar als participants, els treballs dels quals es reprodueixen íntegrament en el llibre, que no es limitessin a posar els seus dibuixos al costat de les paraules de Perrault, sinó que se sentissin lliures per fer tots els canvis que desitgessin en funció dels seus propis interessos. El resultat és tan variat com a sorprenent: hi ha històries de por, de riure i d'aventures, i els hi ha també de fantasmes, d'amor i gastronomia.
El hada Roberta, un conte de Carmen Gil. Narració fantàstica que explica que Lucía és molt desgraciada perquè no s'agrada gens. Les fades decideixen ajudar-la i li manen a Roberta, un fada de gran cor que compon cançons, però que també és molt despistada en els seus encanteris. A partir d'aquest dia, Roberta acompanya a Lucía al col·legi, al zoo, a la biblioteca..., i a tot arreu posa en dificultats a la nena amb els seus encanteris mal encertats. Al final, després de tantes aventures, la fada Roberta aconsegueix el seu propòsit: Lucía descobreix, feliç, la seva gran bellesa, perquè ella és única i irrepetible, com tots i cadascun de nosaltres.
El jardín curioso, de Peter Brown. Un dia, mentre explora la seva ciutat monòtona i grisa, un nen curiós anomenat Liam descobreix un jardí en dificultats. Decideix ajudar a créixer a les plantes, sense ni tan sols imaginar-se el que és a punt de provocar. Amb el pas del temps, el jardí cobra vida pròpia i s'expandeix per la ciutat, canviant-ho tot al seu pas.
El azul es un color càlido de Julie Maroh. Premi atorgat en 2011 pel Públic en el Festival d'Angoulême a França, arriba la També està premiada amb el Premi Autor Novell en el Saló del Còmic i de les Arts gràfiques de Roubaix (França) i el Premi del Consell Regional del Festival de Blois (França), pel seu contingut ciutadà, tots dos l'any 2010. una obra que descriu amb molta delicadesa el quotidià d'una jove dona mitjançant la lectura dels seus diaris. Clementine i Emma intenten estimar-se malgrat les dificultats que suposa la visió de l'homosexualitat per part de la societat actual i els propis prejudicis de Clementine. Però descobrim una història d'amor que, malgrat ser tràgica, podria ser la de qualsevol, i sense diluir la seva intensitat en una profusió de reivindicacions socials. Aprendre, créixer, estimar. Això és el que ens ensenya aquest emotiu i absorbent slice-of-life, endinsant-nos en el més personal i el més intim de dos joves valentes.
Paula i la lleugeresa de l'èsser, novel·la de Zoran Drvenkar i Peter Schössow. La Paula té vuit anys i no havia estat mai tan grassa com ara. Quan s’assabenta que el seu padrí Hiram vindrà a visitar-los des d’Austràlia, pensa que s’amagarà, avergonyida. I l’Hiram fa una cosa increïble. Llança la Paula enlaire i ella es queda surant com una ploma, i s’hi troba tan bé que decideix no tornar a baixar. Un llibre sobre els models malaltissos de bellesa i magror dominants, per a nens i nenes.
