Reaccions a la condemna per malversació de l'expresident del Fons Català de Cooperació

La sentència dona la raó al Fons Català, que va denunciar una utilització indeguda dels seus recursos econòmics per part de l’expresident de l’entitat. El FCCD es mostra satisfet amb el reconeixement dels fets denunciats per l’entitat per part de Romero, i amb el retorn d'aquests 35.000€ com a restitució dels danys ocasionats al Fons Català.

L'expresident s'ha declarat culpable dels fets i ha estat condemnat aquest dijous, 5 de novembre, per un delicte continuat de malversació impròpia després que la fiscalia, l'acusació particular exercida pel FCCD i la defensa arribessin a un acord durant la conciliació abans de l'inici de la vista a la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona. Romero ha estat condemnat a 2 anys de presó sense ingrés, per manca d'antecedents i amb la condició de no cometre cap delicte durant aquest període, 4 anys d'inhabilitació per exercici de càrrec públic i la devolució de 21.444,45€ al Fons Català, que se sumen als 14.000€ que ja va retornar en el moment de l'inici de les investigacions.

L'actual president del FCCD, Isidre Pineda, ha expressat la seva satisfacció per la resolució d'aquest cas de mala praxis i ha reiterat "el nostre ferm compromís en fer un ús eficient i transparent del diner públic per la cooperació al desenvolupament, així com la bona gestió de les aportacions dels ens locals socis." Per a Pineda, la sentència "reafirma el posicionament del Fons Català", que ho va denunciar i reforça el compromís del FCCD "a l'hora de garantir una gestió dels recursos públics responsable, eficaç i transparent, vinculada sempre a la finalitat de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional, on la corrupció i la malversació no hi tenen cabuda."

Per al president del Consell de Cooperació al Desenvolupament, Lluís Puigdemont, es tracta d'una bona notícia per al món de la cooperació "La corrupció i la mala política han de foragitar-se de qualsevol gestió pública. I sobretot, quan aquests fons econòmics van destinats a persones amb menys oportunitats o que són per ajudar a millorar la situació sanitària, educativa, alimentària...de països empobrits, en guerra o per desastres naturals. Posen en perill la credibilitat i la honestedat de moltes ONG que treballen amb l'esforç i de manera altruista, per fer que aquest món sigui un mica més humà. ", i afegeix, " Felicitem als responsables del FCCD, per haver denunciat i portat davant la justícia aquest fet tan vergonyós."

"Des de l’Ajuntament de Girona condemnem els fets que ha reconegut el mateix expresident del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i ens alegrem que s’hagi confirmat des dels tribunals la negligència de la seva actuació d’apropiació indeguda de diners propis de la institució.", diu Núria Pi, regidora de cooperació, que afegeix: "vull reiterar la meva absoluta confiança en les entitats amb qui treballem a favor dels països subdesenvolupats, una feina que dona fruits molt importants per a les persones que viuen en aquests països i a qui podem ajudar amb els projectes que compartim Ajuntament i entitats. En aquests moments de pandèmia, on s’han posat també de relleu les desigualtats entre països al moment de poder lluitar contra el virus, és important mantenir la confiança en el correcte ús dels recursos públics i ser el màxim d’útils i efectius."

"El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va néixer amb plom a les ales", diu Pau Lanao, president de la Coordinadora d'ONG Solidàries que veu com a premonitori el fet que l'assemblea del 6 de juliol del 1986, a Salt, les qüestions polítiques esborressin alguns ajuntaments de l’acte fundacional. "Com va dir el primer president, Salvador Sunyer", diu Pau Lanao "es tractava d'obrir les portes que encara continuaven tancades a fi de construir un món diferent a l'actual, més just i amb els recursos més ben distribuïts". Segons Lanao, "Era una aposta propera, municipalista, impulsada per ONGs i societat civil que massa aviat hagué de sobreviure a determinats interessos partidistes que el va allunyar dels objectius inicials. Figures con la de Teo Romero van ser el resultat d’uns temps de desordre en els que era més important la lluita política soterrada que la solidaritat i la cooperació. Uns temps que per es van allargar massa i van portar el Fons a un pas de la inanició." Per al president de la Coordinadora, després de la sentència, el Fons ha de recuperar " l’esperit inicial i tornar a ser l’instrument a l’abast dels ciutadans que ajudi a construir un món «diferent i més just."