Què és el diàleg Intrarwandès?
En l'assemblea del mes de juliol, l'Imma Parada, del Grup d'Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat, amb el suport d'en Josep Maria Bonet, de la mateixa entitat, ens va explicar l'experiència viscuda a l'últim Diàleg Intrarwandès, que es va celebrar del 30 d'abril al 3 de maig a Palma de Mallorca. Els presents a l'assemblea a la fresca vam poder preguntar i aprendre d'aquest procés. Per tots i totes les que no hi éreu, us en resumim les característiques principals d'aquests diàlegs.
En què consisteix el diàleg?
Inicialment, els diàlegs eren trobades entre rwandesos de les 2 ètnies majoritàries, hutu i tutsi, que tenien com a objectiu la reconciliació de la societat civil per acabar construint una societat rwandesa que pogués viure en pau. En el darrer diàleg celebrat a Palma, per primera vegada hi van participar congolesos i membres de l'ètnia minoritària rwandesa, els twa. Les persones que hi participen són gent que viu a l'exili a Europa, Àfrica i els Estats Units, i que són escollides pel seu lideratge o influència en la comunitat a l'exili. Per participar en aquests diàlegs, cal acceptar unes normes:
-El diàleg té lloc en un espai físic i temporal per expressar punts de vista, interessos, expectatives i necessitats; per escoltar el mateix dels altres; i per arribar a una nova visió de la que teníem abans de començar el diàleg. Es fa a partir del respecte i l'actitud de no-violència. I sempre es garanteix la confidencialitat i la seguretat de les persones participants.
Rols de les persones que l'integren:
Els/les participants accepten el diàleg i les seves normes de forma voluntària, comprometent-se a favor del seu país per treballar un procés futur. El passat no el podem canviar, només honrar i aprendre'n. El resultat serà el que decideixin els participants fruit del seu esforç personal i per tal que tothom hi guanyi.
Els/les facilitadors/es, no són protagonistes, no donen pistes ni condueixen el diàleg, no diuen qui té raó ni quina és la veritat. A través de preguntes conviden a exterioritzar aspectes o emocions negatives que bloquegin el diàleg perquè els participants busquin allò positiu i trobin solucions creatives acceptades pel conjunt. No són els moderadors. Acompanyen els participants per què arribin a conclusions. No determinen el resultat, que pertany només als participants.
El/la Moderador/a: un dels participants i principal promotor del diàleg.
Els Observadors: entitats compromeses amb el poble de Rwanda i/o la RDC. No participen en el diàleg de forma activa o directa. Acompanyen amb una presència constructiva i només intervenen si se'ls demana l'opinió per un tema molt precís. Accepten les normes del diàleg, sobretot la confidencialitat.
CONTEXT
Quan en anteriors edicions del diàleg intrarwandès ja s'ha tingut ocasió de deixar aflorar els sentiments i les emocions, ara és hora de construir el país en un context de guerra, devastat i desestructurat a tots nivells, per la guerra per les conseqüències d'un règim totalitari. Com construir-lo?
Com va dir un dels participants: "el futur d'un país no està només a les mans dels polítics".
La construcció d'un país només passa per la RECONCILIACIÓ. Com fer-la possible?
1. Primer cal analitzar la situació actual des dels punts de vista SOCIAL, POLÍTIC (i JURÍDIC) I ECONÒMIC.
2. Què podem fer nosaltres per millorar aquesta situació? No perdre temps en pensar què ha de fer Rwanda.
CONCLUSIONS. QUÈ CAL FER PER MILLORAR LA SITUACIÓ ACTUAL AL PAÍS I ACONSEGUIR UN ESTAT DE DRET?
• Crear una identitat rwandesa (es té sentiment de pertinença a una ètnia però no hi ha un sentiment nacional)
• Eradicar la instrumentalització que s'ha fet de les ètnies dins i fora del país
• Fomentar un diàleg inclusiu dins i fora de Rwanda que inclogui tots els partits, ètnies, totes les capes socials, i els refugiats
• Establir una veritat consensuada, una memòria col·lectiva consensuada per un equip d'historiadors que l'escriguin i interpretin
• Reconèixer totes les víctimes des de l'octubre de 1990
• Instaurar un sistema de justícia just i igual per tothom. Lluitar contra la impunitat (estendre la competència del TPIR). Recomanar a l'ONU que creï un organisme independent que investigui tots els crims des de l'octubre de 1990 fins avui dia i dins i fora de Rwanda
• Crear majories polítiques no ètniques
• Garantir un multipartidisme
• Donar-se temps per crear una democràcia
• Crear un mecanisme independent que vetlli pel compliments dels drets humans (traves a la llibertat d'expressió, etc).
• No callar res
• Fomentar un espai per al perdó: hi ha molt sentiment anti-hutu i anti-tutsi, i molta por
• Sensibilitzar el jovent sobre les solucions pacífiques, educar en la cultura de la pau per aconseguir una pau durable. El jovent refugiat té una doble cultura
• El paper de la dona és fonamental per a la construcció de la pau i per la reconciliació (denuncien que el govern actual no fa possible la reconciliació)
• Guanyar o recuperar el respecte per la vida
• Reformar els sistemes de seguretat incloent l'exèrcit, subordinar-los al poder civil: està en mans d'1 persona i d'1 ètnia, no està al servei del poble. Excés de militarització.
• Eliminar el clientelisme
• Separació real dels poders legislatiu, executiu i judicial
• Garantir que se celebrin unes eleccions lliures
• Repassar el paper que han jugat en el passat els experts nacionals i internacionals, l'església i els colonitzadors
• Aconseguir el suport internacional (econòmic -la pau és cara- i moral)
