17/06/2026
Quatre veus en el 40è aniversari del Fons Català
Quatre veus vinculades al Fons Català de Cooperació des de perspectives diferents -el president Jordi Cuadras, la diputada d’Acció Social i alcaldessa de Vilablareix, Maite Tixis, l'alcaldessa de Fornells de la Selva i presidenta del Consell Comarcal del Gironès, Sònia Gràcia, i l'activista de l’Agenda Llatinoamericana, Jordi Planas- reflexionen sobre el passat, el present i els reptes de futur d’aquesta xarxa de municipis, en quatre breus entrevistes.
Nascut a Salt l’any 1986, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s’ha consolidat com la principal eina de cooperació municipalista de Catalunya. Amb més de 300 ajuntaments i ens supralocals associats -que representen el 85% de la població catalana-, l’entitat canalitza recursos i esforços per impulsar projectes de cooperació, justícia global i acció humanitària arreu del món.
Aquest dijous, 18 de juny, a partir de les 18h, "De les arrels al futur", acte de celebració del 40è aniversari del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a l'Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona.
Jordi Planas, vinculat a Justícia i Pau i a l’Agenda Llatinoamericana, és un dels testimonis del naixement a Salt, del Fons Català: «El Fons és una eina imprescindible i tenim l’obligació d’administrar degudament aquesta històrica herència.»
Com recordeu els orígens del moviment que acabaria donant lloc al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament?
Jordi Planas: L’any 1981, Justícia i Pau va impulsar la campanya del “0,7% un qüestió de Justícia”. La vam presentar a Arbúcies i l’ajuntament, amb en Jaume Soler com a alcalde, es van fer seva la campanya, amb compromís, militància i acció. De seguida hi van destinar el 0,3% del seu pressupost.
Més endavant altres municipis s’hi van adherir i ens vam coordinar, ajuntaments i Justícia i Pau, per formalitzar institucionalment un projecte de solidaritat i cooperació internacional que finalment, es va constituir al poble de Salt, amb l’alcalde Salvador Sunyer, com a primer president del Fons Català. En Joan Gomis, president de Justícia i Pau de Catalunya, en va ser el primer vicepresident, i en Jaume Soler, en Nic, el primer secretari.
Quin paper va tenir la campanya del 0,7% impulsada per Justícia i Pau en la gestació del Fons?
JP: Tenia sobretot dos objectius: pressionar el govern de l’Estat espanyol perquè complís els seus compromisos davant l'ONU, i també, sensibilitzar la ciutadania davant el problema més greu de les desigualtats i la fam al món. Sabíem que el 07% no solucionaria ni de molt lluny aquest problema, i que calia anar molt mes enllà. I crèiem que els municipis eren un factor clau i significatiu per afrontar els efectes destructors de l’imperi dels diners.
Per què va ser tan significatiu el compromís assumit per l’Ajuntament d’Arbúcies en aquell primer acte públic?
JP: Perquè l'Ajuntament d´Arbúcies estava aliniat amb uns principis ètics que anaven molt mes enllà de l’assistència social i apuntaven a lluitar contra les causes estructurals de la pobresa i la desigualtat. Per aquest ajuntament, era clau incorporar la cooperació internacional com un dels objectius en els seu programa electoral i era partidari de lluitar per una educació en valors humans, que ensenyessin a pensar universalment.
Què destacaries del Fons Català?
JP: Els millors fruits neixen de l’intercanvi entre diferents, i el Fons Català és plural. Cap polític de la junta està remunerat. Tant l´actual director tècnic, Oliver Peña, com el president, Jordi Cuadras, són dos joves actius que s’han compromès a millorar el Fons Català. El Fons és una eina imprescindible i tenim l’obligació d’administrar degudament aquesta històrica herència.
Jordi Planas: L’any 1981, Justícia i Pau va impulsar la campanya del “0,7% un qüestió de Justícia”. La vam presentar a Arbúcies i l’ajuntament, amb en Jaume Soler com a alcalde, es van fer seva la campanya, amb compromís, militància i acció. De seguida hi van destinar el 0,3% del seu pressupost.
Més endavant altres municipis s’hi van adherir i ens vam coordinar, ajuntaments i Justícia i Pau, per formalitzar institucionalment un projecte de solidaritat i cooperació internacional que finalment, es va constituir al poble de Salt, amb l’alcalde Salvador Sunyer, com a primer president del Fons Català. En Joan Gomis, president de Justícia i Pau de Catalunya, en va ser el primer vicepresident, i en Jaume Soler, en Nic, el primer secretari.
Quin paper va tenir la campanya del 0,7% impulsada per Justícia i Pau en la gestació del Fons?
JP: Tenia sobretot dos objectius: pressionar el govern de l’Estat espanyol perquè complís els seus compromisos davant l'ONU, i també, sensibilitzar la ciutadania davant el problema més greu de les desigualtats i la fam al món. Sabíem que el 07% no solucionaria ni de molt lluny aquest problema, i que calia anar molt mes enllà. I crèiem que els municipis eren un factor clau i significatiu per afrontar els efectes destructors de l’imperi dels diners.
Per què va ser tan significatiu el compromís assumit per l’Ajuntament d’Arbúcies en aquell primer acte públic?
JP: Perquè l'Ajuntament d´Arbúcies estava aliniat amb uns principis ètics que anaven molt mes enllà de l’assistència social i apuntaven a lluitar contra les causes estructurals de la pobresa i la desigualtat. Per aquest ajuntament, era clau incorporar la cooperació internacional com un dels objectius en els seu programa electoral i era partidari de lluitar per una educació en valors humans, que ensenyessin a pensar universalment.
Què destacaries del Fons Català?
JP: Els millors fruits neixen de l’intercanvi entre diferents, i el Fons Català és plural. Cap polític de la junta està remunerat. Tant l´actual director tècnic, Oliver Peña, com el president, Jordi Cuadras, són dos joves actius que s’han compromès a millorar el Fons Català. El Fons és una eina imprescindible i tenim l’obligació d’administrar degudament aquesta històrica herència.
Maite Tixis, alcaldessa de Vilablareix i diputada delegada de Acció Social i Igualtat: «El Fons permet que els municipis i els ens supramunicipals puguem treballar de manera coordinada, sumar capacitats i contribuir, des de la proximitat, a una cooperació transformadora i arrelada.»
Com valora la Diputació de Girona el paper que està exercint actualment el Fons Català en el context dels reptes globals actuals, com ara l’emergència climàtica o les desigualtats creixents?
MAITE TIXIS: Des de la Diputació de Girona valorem molt positivament el paper que exerceix avui el Fons Català perquè continua sent una eina útil, viva i necessària per
articular una resposta local davant de reptes globals que ens interpel·len directament. En un context marcat per les crisis humanitàries, l’emergència climàtica i les desigualtats persistents, el Fons fa possible que els municipis i els ens supramunicipals puguem treballar de manera coordinada, sumar capacitats i contribuir, des de la proximitat, a una cooperació transformadora i arrelada. Aquesta mirada compartida és especialment valuosa perquè ens recorda que la solidaritat i la justícia global no són realitats llunyanes, sinó compromisos que també es construeixen des del territori.
De quina manera la participació de la Diputació al Fons Català ajuda a reforçar les polítiques de cooperació internacional i solidaritat dels municipis del territori?
MT: La nostra participació és una manera concreta de reforçar les polítiques de cooperació internacional i solidaritat dels municipis de la demarcació, especialment perquè permet generar xarxa, compartir experiència, i posar recursos i coneixement al servei d’objectius comuns. Des del món local sabem que molts ajuntaments, sobretot els de dimensions més petites, no sempre poden afrontar sols determinats projectes o línies de treball. El Fons els ofereix un marc col·lectiu, rigorós i consolidat per canalitzar aquest compromís, i això contribueix a enfortir un municipalisme solidari que actua amb visió compartida, però respectant la singularitat de cada territori. En aquest sentit, la implicació de la Diputació també ajuda a donar estabilitat, continuïtat i abast a aquesta acció conjunta.
La implicació de la Diputació també permet fomentar la presència d’entitats gironines al catàleg de projectes del Fons Català, facilitant així que puguin accedir a finançament i promovent la seva visibilització i reconeixement a la resta d’ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.
Quins objectius o línies de treball considera prioritaris la Diputació per al futur de la seva col·laboració amb el Fons Català, especialment davant dels nous desafiaments que afronta la cooperació municipalista?
MT: De cara al futur, crec que la col·laboració entre la Diputació i el Fons Català ha de continuar prioritzant aquelles línies de treball que facin possible una cooperació útil, transformadora i ben connectada amb els nous desafiaments globals. Això vol dir reforçar la capacitat dels municipis per donar resposta a crisis cada vegada més complexes, continuar apostant per l’educació per a la justícia global i la sensibilització, i consolidar espais de cooperació entre administracions i entitats que permetin actuar amb més eficàcia i coherència. També és important continuar posant en valor el paper del món local com a actor clau de solidaritat internacional, perquè una de les grans fortaleses del Fons és precisament haver sabut teixir, durant 40 anys, una xarxa sòlida de municipalisme compromès. Aquest aniversari no només serveix per reconèixer la trajectòria feta, sinó també per renovar la voluntat de continuar avançant plegats.
MAITE TIXIS: Des de la Diputació de Girona valorem molt positivament el paper que exerceix avui el Fons Català perquè continua sent una eina útil, viva i necessària per
articular una resposta local davant de reptes globals que ens interpel·len directament. En un context marcat per les crisis humanitàries, l’emergència climàtica i les desigualtats persistents, el Fons fa possible que els municipis i els ens supramunicipals puguem treballar de manera coordinada, sumar capacitats i contribuir, des de la proximitat, a una cooperació transformadora i arrelada. Aquesta mirada compartida és especialment valuosa perquè ens recorda que la solidaritat i la justícia global no són realitats llunyanes, sinó compromisos que també es construeixen des del territori.
De quina manera la participació de la Diputació al Fons Català ajuda a reforçar les polítiques de cooperació internacional i solidaritat dels municipis del territori?
MT: La nostra participació és una manera concreta de reforçar les polítiques de cooperació internacional i solidaritat dels municipis de la demarcació, especialment perquè permet generar xarxa, compartir experiència, i posar recursos i coneixement al servei d’objectius comuns. Des del món local sabem que molts ajuntaments, sobretot els de dimensions més petites, no sempre poden afrontar sols determinats projectes o línies de treball. El Fons els ofereix un marc col·lectiu, rigorós i consolidat per canalitzar aquest compromís, i això contribueix a enfortir un municipalisme solidari que actua amb visió compartida, però respectant la singularitat de cada territori. En aquest sentit, la implicació de la Diputació també ajuda a donar estabilitat, continuïtat i abast a aquesta acció conjunta.
La implicació de la Diputació també permet fomentar la presència d’entitats gironines al catàleg de projectes del Fons Català, facilitant així que puguin accedir a finançament i promovent la seva visibilització i reconeixement a la resta d’ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.
Quins objectius o línies de treball considera prioritaris la Diputació per al futur de la seva col·laboració amb el Fons Català, especialment davant dels nous desafiaments que afronta la cooperació municipalista?
MT: De cara al futur, crec que la col·laboració entre la Diputació i el Fons Català ha de continuar prioritzant aquelles línies de treball que facin possible una cooperació útil, transformadora i ben connectada amb els nous desafiaments globals. Això vol dir reforçar la capacitat dels municipis per donar resposta a crisis cada vegada més complexes, continuar apostant per l’educació per a la justícia global i la sensibilització, i consolidar espais de cooperació entre administracions i entitats que permetin actuar amb més eficàcia i coherència. També és important continuar posant en valor el paper del món local com a actor clau de solidaritat internacional, perquè una de les grans fortaleses del Fons és precisament haver sabut teixir, durant 40 anys, una xarxa sòlida de municipalisme compromès. Aquest aniversari no només serveix per reconèixer la trajectòria feta, sinó també per renovar la voluntat de continuar avançant plegats.
Sònia Gràcia, presidenta del Consell Comarcal del Gironès i alcaldessa de Fornells de la Selva: «el municipalisme solidari no s'atura on acaben les fronteres de les nostres competències, sinó allà on hi ha una causa justa per defensar.»
Actualment, més de 300 ajuntaments i ens supralocals formen part del Fons. Què explica aquest creixement sostingut?
SÒNIA GRÀCIA: Aquestes quatre dècades ens han ensenyat que el «Compromís local» és l’única via real per aspirar a la «Justícia Global». Aquest creixement és una demostració que el municipalisme solidari no s’atura on acaben les fronteres de les nostres competències, sinó allà on hi ha una causa justa per defensar. Crec que aquest creixement sostingut s'explica per un model que resol les limitacions dels ajuntaments.
SÒNIA GRÀCIA: Aquestes quatre dècades ens han ensenyat que el «Compromís local» és l’única via real per aspirar a la «Justícia Global». Aquest creixement és una demostració que el municipalisme solidari no s’atura on acaben les fronteres de les nostres competències, sinó allà on hi ha una causa justa per defensar. Crec que aquest creixement sostingut s'explica per un model que resol les limitacions dels ajuntaments.
Per què participa Fornells en el Fons Català?
Des de municipis de la mida de Fornells de la Selva, sabem que cooperar ens fa millors, ens ajuda a connectar els nostres veïns i veïnes amb les realitats més complexes del món, promovent la pau, l’acollida i els drets humans de de la base, des de la proximitat. La solidaritat es construeix des del carrer, des del barri, des de la proximitat de la política local.
Per què és important que els governs locals tinguin una veu pròpia en matèria de cooperació internacional?
Que els governs locals tinguin veu pròpia és fonamental per estructurar un model de cooperació descentralitzada únic, horitzontal i transformador i rau en la seva capacitat de transformar realitats des de la proximitat. Els municipis viuen el dia a dia de la ciutadania i tenen coneixement de la realitat.
Tot i que cal tenir en compte que els ajuntaments de manera individual tenim recursos limitats. I és a través del Fons, que, sumem esforços per finançar grans projectes de desenvolupament i emergència.
Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: “Estem treballant per aconseguir que la cooperació sigui una política estructural pública en qualsevol ajuntament.”
El lema del 40è aniversari és “Compromís local, justícia global”. Què significa avui aquesta idea?
JORDI CUADRAS: Aquest lema explica clarament el que som: des de la política local tenim visió global. És a dir, ens sentim interpel·lats i interpel·lades per les persones que viuen en països desfavorits. I creiem en la cooperació al desenvolupament com l’eina per a fer front a aquesta realitat i aconseguir millorar la seva vida. Cal ser conscients que pel sol fet d’haver nascut en un país del Sud moltes persones al món pateixen guerres, persecució dels drets humans, les conseqüències del canvi climàtic, migracions forçades o pobresa cronificada.
Quins són els principals reptes que afronta actualment la cooperació municipalista?
JC: El principal repte sobre el qual estem treballant és aconseguir que la cooperació sigui una política estructural pública en qualsevol ajuntament. Que no depengui de si hi ha més o menys entitats al municipi vinculades a aquest àmbit perquè l’Ajuntament hi aposti. Hem d’aconseguir que sigui un departament més de l’administració local i consolidar-lo. A més, ens ho hem marcat com a objectiu tenint en compte que vivim un moment en el qual moltes entitats tenen problemes de relleu generacional. Per tant, hem d’aspirar a que els ajuntaments facin cooperació municipalista quan hi ha un teixit associatiu fort i que és imprescindible perquè tira del carro, però que aquesta aposta també la tinguin en el cas que aquest teixit no existeixi.
Creieu que la solidaritat internacional viu un moment de desmobilització?
JC: No diria que viu un moment de desmobilització però sí que viu un moment en el qual els discursos que hi van en contra són molt forts i on l’Ajuda Oficial al Desenvolupament ha caigut un 23% a nivell mundial el darrer any. Davant d’això, tenim la sort de viure en un país on el compromís amb la cooperació no només no es redueix, sinó que s’incrementa. Els darrers dos anys, el Govern d’Espanya ha fet créixer un 12 i un 13% respectivament l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, el nou Pressupost de la Generalitat també doblarà els recursos a la cooperació dels 40 als 85 milions d’euros i, en el darrer exercici, el Fons Català hem fregat els 5 milions d’euros d’Ajuda Oficial al Desenvolupament que és la xifra més alta dels darrers 10 anys. Fem front als discursos amb fets i amb pressupostos.
Quin missatge voldríeu transmetre als municipis que encara no formen part del Fons?
JC: Primer de tot, haig de dir que celebrem que el darrer any haguem pogut incorporar nous ajuntaments socis, això és una molt bona notícia. Som la tercera xarxa municipalista del país amb 335 governs locals que representen el 85% de la població de Catalunya i que decideixen aportar una petitíssima part del seu Pressupost a la cooperació al desenvolupament. És una part ínfima però que nosaltres i les entitats amb les quals col·laborem convertim en grans projectes que milloren la vida de la gent. Per tant, els diria que formar part del Fons Català és formar part d’una xarxa que agrupa al municipalisme solidari del país, que beu d’un històric de lluita i compromís global molt arrelat a la societat catalana, que compta amb 40 anys d’història i que defensa el valor més humà de tots: l’empatia. Com imagineu el Fons Català d’aquí a vint anys? El gran desig seria que ja no calgués l’existència del Fons Català, ja que això voldria dir que hauríem aconseguit fer realitat la justícia global.
JORDI CUADRAS: Aquest lema explica clarament el que som: des de la política local tenim visió global. És a dir, ens sentim interpel·lats i interpel·lades per les persones que viuen en països desfavorits. I creiem en la cooperació al desenvolupament com l’eina per a fer front a aquesta realitat i aconseguir millorar la seva vida. Cal ser conscients que pel sol fet d’haver nascut en un país del Sud moltes persones al món pateixen guerres, persecució dels drets humans, les conseqüències del canvi climàtic, migracions forçades o pobresa cronificada.
Quins són els principals reptes que afronta actualment la cooperació municipalista?
JC: El principal repte sobre el qual estem treballant és aconseguir que la cooperació sigui una política estructural pública en qualsevol ajuntament. Que no depengui de si hi ha més o menys entitats al municipi vinculades a aquest àmbit perquè l’Ajuntament hi aposti. Hem d’aconseguir que sigui un departament més de l’administració local i consolidar-lo. A més, ens ho hem marcat com a objectiu tenint en compte que vivim un moment en el qual moltes entitats tenen problemes de relleu generacional. Per tant, hem d’aspirar a que els ajuntaments facin cooperació municipalista quan hi ha un teixit associatiu fort i que és imprescindible perquè tira del carro, però que aquesta aposta també la tinguin en el cas que aquest teixit no existeixi.
Creieu que la solidaritat internacional viu un moment de desmobilització?
JC: No diria que viu un moment de desmobilització però sí que viu un moment en el qual els discursos que hi van en contra són molt forts i on l’Ajuda Oficial al Desenvolupament ha caigut un 23% a nivell mundial el darrer any. Davant d’això, tenim la sort de viure en un país on el compromís amb la cooperació no només no es redueix, sinó que s’incrementa. Els darrers dos anys, el Govern d’Espanya ha fet créixer un 12 i un 13% respectivament l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, el nou Pressupost de la Generalitat també doblarà els recursos a la cooperació dels 40 als 85 milions d’euros i, en el darrer exercici, el Fons Català hem fregat els 5 milions d’euros d’Ajuda Oficial al Desenvolupament que és la xifra més alta dels darrers 10 anys. Fem front als discursos amb fets i amb pressupostos.
Quin missatge voldríeu transmetre als municipis que encara no formen part del Fons?
JC: Primer de tot, haig de dir que celebrem que el darrer any haguem pogut incorporar nous ajuntaments socis, això és una molt bona notícia. Som la tercera xarxa municipalista del país amb 335 governs locals que representen el 85% de la població de Catalunya i que decideixen aportar una petitíssima part del seu Pressupost a la cooperació al desenvolupament. És una part ínfima però que nosaltres i les entitats amb les quals col·laborem convertim en grans projectes que milloren la vida de la gent. Per tant, els diria que formar part del Fons Català és formar part d’una xarxa que agrupa al municipalisme solidari del país, que beu d’un històric de lluita i compromís global molt arrelat a la societat catalana, que compta amb 40 anys d’història i que defensa el valor més humà de tots: l’empatia. Com imagineu el Fons Català d’aquí a vint anys? El gran desig seria que ja no calgués l’existència del Fons Català, ja que això voldria dir que hauríem aconseguit fer realitat la justícia global.
Aquest dijous, 18 de juny, a partir de les 18h, "De les arrels al futur", acte de celebració del 40è aniversari del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a l'Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona.
