Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
30/07/2008

Premi a la difusió del Decreixement

L'Agenda Llatinoamericana ha presentat avui les bases del "Premi a la difusió del decreixement". El guardó valorarà tots aquells treballs escrits, cicles de conferències, treballs de recerca, accions directes, etc., que facin difusió del decreixement com alternativa al creixement il·limitat. Els treballs o memòries dels actes organitzats s'han de fer arribar abans del 30 de juny del 2009.

En la presentació, el pedagog i museòleg Joan Surroca, ha remarcat que el principal objectiu del premi és donar a conèixer el decreixement entre la ciutadania. En aquest sentit, Surroca ha remarcat la incompatibilitat entre el creixement sostenible que pregona la classe política i el decreixement com a filosofia de l'austeritat i d'una altra forma de consumir, diferent a la pròpia del capitalisme. "No podem parlar de creixement sostenible, mentre el 80% de la població  mundial no ha pujat mai a cap avió, i en canvi, la població rica acut als vols de baix cost per passar dos dies a Roma", assegura Surroca.

Sense que el decreixement signifiqui tornar a viure com els nostres avantpassats, sí que implica viure amb més contenció, de la que estem habituats als països rics. En tant que filosofia de viure, el decreixement dóna cabuda a una unió àmplia de maneres de pensar: el feminisme, el moviment okupa i tota aquella gent que treballa per reduir les desigualtats nord-sud, han assegurat els convocants.

Surroca també ha fet referència a la jornada de les 65 hores com a una forma moderna d'esclavisme. "A més d'apostar per productes locals, caldria anar a la jornada de 15 hores per disposar de més temps per a totes aquelles coses que ens donen felicitat: els fills, la família, els amics, contemplar una posta de sol...I Europa parla de la jornada de 65 hores i ningú surt a revoltar-se. És incomprensible", ha assenyalat Surroca.

Bases aquí>>

Amb el suport de

Amb la col.laboració de