PILAR BAYÉ (ACAPS GIRONA): "El poble sahrauí ja va ser abandonat una vegada i no es pot tornar a a fer"

Quan vam quedar la setmana passada havíem de parlar de l’acollida dels infants sahrauís a l’estiu i ara en Pedro Sànchez, ens ha posat un nou tema sobre la taula. S’esperava l’ACAPS un canvi de guió tan radical i solitari com el que ha decidit emprendre el president del govern espanyol?

PILAR BAYÉ: No ens l’esperàvem just en aquest moment però tampoc és que sigui un canvi de guió. Perquè amb tants anys de no fer res per la causa sahrauí... Al començament sí que es van pronunciar clarament. L’any 1976, en Felipe González va dir allò de "El nostre partit estarà amb vosaltres fins a la victòria final". Però després cap govern els ha donat suport obertament. De fet, continuen fent el mateix de sempre, però ara es fa públic.

Tot i que el dret internacional avala les reclamacions d'independència del Poble Sahrauí, i que l’ONU certifica l’obligació de fer un referèndum, Espanya els vols tornar a abandonar. Quin és l’estat d’ànim als camps de refugiats?

PB: Estan decebuts perquè s’ha fet públic i perquè no s’ho esperaven. Però tampoc canvia l’actitud que tenien des del govern espanyol d’enquistar el problema sahrauí i de no buscar cap solució.

L’opinió pública sembla molt més a favor de donar suport al poble sahrauí que no el govern espanyol...

PB: Sí, sí...fins i tot hem rebut suports del mateix partit socialista! Sembla que hagi actuat unipersonalment. Els seus socis de Podemos també s’han posicionat. Aquí, tant el president del govern, Pere Aragonès, com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que també va rebre el delegat del Front Polisari, donen suport a la causa sahrauí... I Algèria, tampoc està d’acord amb la postura espanyola

A part de la lectura del manifest a la trobada d'aquests dilluns a la Plaça del Vi de Girona, i de la manifestació d’avui dimecres a Barcelona, hi ha previstes més accions de protesta?

PB: Sí, avui hi ha una manifestació gran a Barcelona que a Espanya es fa a totes les capitals de província, i dissabte n’hi ha una de gran a Madrid, a la qual també hi serem presents. Estem organitzant un autobús que surti de Girona fins a la manifestació a Madrid. Com més puguem ser, millor. A més, l’associació d’ajuntaments solidaris amb el Sàhara ha preparat una moció que farem arribar a tots els ajuntaments.

Què demana ACAPS al govern espanyol?

PB:  Que es retracti i rectifiqui. El Poble Sahrauí ja va ser abandonat una vegada i no pot tornar-lo a abandonar, després de tant de temps d’aguantar, de fer-ho de manera pacífica...ja n’hi ha prou!

Parlem de Vacances en pau. Després de dos anys sense poder-se fer, tornen per fi els infants sahrauís. Hi ha ganes de retrobades?

PB: Sí, els hem trobat a faltar molt! Hem intentat no perdre contacte amb les famílies d’allà, tot i q ha estat molt difícil i ara és un començar de zero. Després de dos anys, els  nens i nenes que havien vingut l’últim cop, ja són grans i no poden tornar. I ara serem més estrictes amb l'edat i començarà a venir mainada de 8 anys. Per tant, seran nens i nenes nous i suposo que les famílies acollidores, també. Perquè les que havien fet una acollida fa dos anys, en no poder repetir amb l’infant, et diuen que prefereixen descansar i donar suport d’una altra manera. Per tant, és com començar de zero, i ara ens cal trobar noves famílies que vulguin acollir durant dos mesos els nous nens i nenes que vindran.

Aquesta setmana arrenqueu les xerrades informatives (24 març, a les 19.30h, a l’Ateneu Republicà de Bescanó i  el 30 de març, a les 19h, a l’Espai Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona)

PB: Fa dies que estem difonent la campanya a xarxes però les xerrades comencen ara, sí.

Quin objectiu en el nombre d’infants us heu marcat per a aquest any?

PB: L’últim any que es va fer el Vacances en Pau teníem 34 nens i nenes a tota la zona – Garrotxa, Gironès, Baix Empordà i la Selva interior-. Si aquest any que partim de zero podem arribar a 15 infants acollits, estaria molt bé. Perquè amb tota la moguda que ara hi ha dels refugiats d’Ucraïna, encara no sabem si això ens anirà a favor o en contra. Veiem que ara hi ha molta gent disposada a acollir, però la nostra és una acollida temporal, per només els dos mesos d’estiu.

La guerra a Ucraïna està fent que moltes famílies catalanes es proposin acollir. Us ha sorprès aquesta reacció cap a la acollida de persones ucraïneses?

PB: Sí, ens ha sorprès veure com s’hi aboca tanta gent i em pregunto si saben què significa fer una acollida d’aquest tipus en què no saps per quant de temps serà. El que oferim nosaltres és diferent, és una acollida temporal i ja ens costa trobar gent!

Quin impacte ha tingut la covid als camps dels refugiats sahrauís?

PB: L’impacte més gran va desencadenar-se en iniciar-se tot el problema de la covid. Hi havia molts cooperants als camps de refugiats que van haver de marxar. Els sahrauís van optar per aïllar-se i per tant, es van quedar sols. Això va anar bé perquè no hi va entrar la malaltia, que hagués estat desastrós perquè no tenen medicaments, no tenen respiradors, etc. Però aquest aïllament també va fer que els arribés menys ajuda humanitària i s’han sentit molt sols. Vulguis que no, sempre hi havia gent d’entitats grans com Metges sense Fronteres o similars, i de cop i volta van deixar de ser-hi. Al tancar els campaments, es va fer fora a tothom. Nosaltres hi teníem estudiants en pràctiques de la UdG que es van haver d’evacuar de pressa i corrents, amb l’últim avió que sortia. Ara ha començat a entrar-hi algú però està sent molt complicat. A nosaltres mateixos ens està costant molt. Hi volíem anar per tornar a arrencar el projecte de la UdG, amb estudiants d’Infermeria i no hem aconseguit vols. De tota Espanya només surten vols des de Barcelona i es prioritza algerians i sahrauís. És molt complicat anar-hi.

Per què encara teniu estudiants de pràctiques de la UdG en espera oi?

PB: Sí, sí. Aquests dos anys no s’hi ha pogut anar i tenim els de Magisteri, Pedagogia i Infermeria en espera i els del curs següent, també...però no hi ha vols. Nosaltres fa dos anys que no hi podem anar. Sort que tenim un bon col·laborador sahrauí a terreny que ens dona un cop de mà.

I enviar-hi ajuda, doncs, també ha de ser molt difícil?

PB: Tinc 32 caixes al garatge de casa, esperant poder enviar-les, a les famílies dels nens acollits al 2020 i que es van fer l’any passat, per enviar-les a l’estiu i  mantenir el caliu. Amb roba d’abric, farmaciola, bolquers...hi haurà coses que ja no els serviran a les persones a qui anava adreçat! La veritat és que han quedat molt perjudicats perquè no els arribem medicaments, ni aliments frescos, res...Del Tinduf els arriba alguna cosa, però tot ha quedat molt disminuït... Sí que és cert que s'ha posat en marxa una botiga web, el butigon, on pots fer la compra de la cistella en línia i se n’ocupen de dur-ho a la família dels camps de refugiats que sigui.

Quins requisits ha de tenir la família que vol acollir un infant sahrauí?

PB: Tenir-ne ganes i poder-ho fer. No demanem gaire res més. Perquè són unes vacances de dos mesos: casal, platja, gaudir.. unes bones vacances...i després tornen a casa seva. Són nanos i nanes que després dels dos mesos sempre tenen ganes de tornar a casa seva. Les famílies només han de pagar l’alimentació i el vestir, i la maleta de quan se’n van. Els desplaçaments des dels camps de refugiats i la tornada, ho paga l’associació. I si  l’ajuntament no paga el mes de casal, ho paga l’associació. El projecte és una acollida de dos mesos. Això fa que es creïn vincles i hi ha famílies, que a l’hivern, segueix enviant paquets cap allà, o que acaben viatjant als camps per conèixer la família...Però no hi tenen cap obligació.

Què aconsellaries a algú que es planteja acollir un infant sahrauí, què hauria de tenir present?

PB: Que els nens venen amb ganes da passar-ho bé però que després tenen ganes de tornar cap a casa...Ells allà tenen una família que se’ls estima i  malgrat les condicions en les que viuen, amb ben poca cosa són feliços...Que pensin que l’idioma no és cap problema, ho tinc comprovadíssim que després de dos mesos, tots marxen comunicant-se en català. Jo animo a la gent a que ho provi, és una experiència maca, un estiu diferent, amb un infant més a casa...

No poden sortir de territori espanyol oi?

PB: No, com que no tenen documentació vénen amb un visat col·lectiu que fa el govern espanyol i que només serveix per a Espanya. Pel que fa al tema sanitari, venen amb targeta sanitària i quan arriben els fem una revisió mèdica complerta. Tenim també un conveni amb la Clínica Bofill, per si hi hagués alguna patologia més seriosa que requerís especialista i que no pot esperar. I suposo que aquest any també tindrem el Col·legi d’Odontòlegs, que ens assignen dentistes gratuïtament. L’aigua que es beu als camps de refugiats i l’alimentació, els malmet molt la boca. Un altre suport que teníem, fa dos anys i que espero que continuï, era la Clínica Baviera per a revisions de la vista dels infants, que amb la sorreta del desert, a vegades també tenen afectacions.