Pere Ortega (Centre Delàs): «La guerra d’Ucraïna és un mitjà per justificar la despesa militar i tenir exèrcits fortament armats.»

Pere Ortega és pacifista, activista, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i un dels ponents d’aquesta taula rodona que organitza Justícia i Pau Girona a la Casa de Cultura de Girona, i que compartirà amb Mon Marquès, de Justícia i Pau Girona. 

Desarmar i educar. Aquesta és la fórmula per a reconstruir la pau? 

PERE ORTEGA: Educar és fonamental tant en la infantesa com quan s’és adult. Educar, precisament, en valors que contemplin la resolució de conflictes mitjançant el diàleg. I això serveix tant per a la ciutadania, com per als governants. Els estats han de saber que els conflictes entre estats s’han de resoldre mitjançant el diàleg i la concertació. Per això hi ha les vies diplomàtiques. Desarmar serveix perquè rebaixant les armes i els materials militars, els estats guanyen en confiança entre ells. Perquè si un estat veí s'està armant fins les dents, jo li tindré por i també m’armaré. Aquesta és la lògica de les curses d’armament. Per tant, el que cal és trencar aquesta lògica i desarmar-nos fins a un mínim denominador comú. Així construirem un món més pacífic.

En un any en què el govern espanyol treu pit per la despesa social, el pressupost de defensa ha crescut en un 22%. La ciutadania és prou conscient del què es gasta en defensa?

P.O: L’Estat espanyol cada any, i com tots els estats, s’arma i augmenta el seu pressupost per Defensa. Això respon a una pura inèrcia. És a dir, s’armen perquè tots els estats diuen que per viure en pau necessiten tenir un exèrcit fortament armat, perquè tenen amenaces de l’exterior. Aquest és el principal argument per augmentar la despesa. El cas espanyol és, a més, singular perquè l'estat amaga bona part de les seves despeses militars en la despesa d’altres ministeris. Per exemple: tot el que es dedica a desenvolupament de noves armes, surt del ministeri d’Indústria; tot el que es dedica a missions militars a l’exterior, surt d’una caixa que en diuen ‘d'imprevistos’ i de la que cada any en surten uns 1.000 milions d'euros...o la seguretat social dels militars, les mútues militars...Tot això duplica el pressupost declarat del ministeri de Defensa. Per tant, Espanya es gasta cada any uns 23.000 milions que venen a ser uns 55 milions d’euros diaris, per a un exèrcit sobredimensionat i sobradament armat...I no hi ha cap amenaça des de l'exterior que pugui trasbalsar la seguretat del país. És una despesa inútil.

Davant la guerra d’Ucraïna, algunes veus han tornat a remarcar la importància de tenir un bon exèrcit. Són necessaris els exèrcits?

P.O: La guerra d’Ucraïna, malauradament com totes les guerres, és un mitjà per justificar la despesa militar i tenir exèrcits fortament armats. No cal ni recórrer a Ucraïna. Qualsevol altra guerra en qualsevol altre indret del món, fa que els països veïns s’armin. Per exemple, la guerra de Síria ha servit perquè Turquia, l'Iran i l’Aràbia Saudita s’hagin armat fortament, ja que d'alguna manera el conflicte sirià els tocava. Ara, amb el d’Ucraïna, passa el mateix. Com que està al centre d’Europa i a més ha estat motiu d’enfrontament a l’OTAN, perquè d'una banda Ucraïna pretenia entrar a l’OTAN, i de l'altra, Rússia s’hi oposava i denunciava que hi havia instal·lacions militars, doncs resulta que s’ha organitzat una guerra. Una guerra que és producte, precisament, del rearmamament i de posar instal·lacions militars en llocs que amenaçaven Rússia. El camí contrari és el del desarmament que és el que hem d’exigir la ciutadania per evitar unes despeses militars inútils.

Deia l’Arcadi Oliveres: “els conflictes s’han de transformar i donar-los vies de sortida no-violenta”. En el cas d’Ucraïna, Europa ha fracassat a l’hora de d’esgotar totes les vies diplomàtiques per frenar la guerra?

P.O: L'Arcadi tenia tota la raó. El camí de la pau és el de la no-violència. Els conflictes s'han de resoldre per altres vies com la interpersonal o entre els estats. I per tant, la guerra d'Ucraïna és un fracàs dels polítics, però també una mica dels pacifistes perquè no hem sabut transmetre prou, que la via diplomàtica, el diàleg i les negociacions eren la millor opció per resoldre aquest conflicte. És clar que al davant teníem una persona com Vladimir Putin que és irreductible, i amb uns plantejaments molts difícils de poder assumir. Però la UE no ha estat a l'alçada...ha estat força segrestada per l'OTAN, un organisme militar que busca la confrontació directa amb Rússia i que l'ha acabat aconseguint. Això no eximeix de responsabilitat a Rússia, que és totalment culpabe i responsable d'una invasió i d'una guerra. Però el fet és que la UE ha fracassat i per tant, la situació de futur serà difícil. Ha estat un fracàs per la pau.

En un article, criticaves les sancions econòmiques que puguin arribar a causar, directa o indirectament, mal a les poblacions dels països afectats per la guerra d’Ucraïna. Un altre error dels aliats de Zelensky?

P.O: Les sancions econòmiques mai no són una bona cosa perquè qui primer ho patirà serà la població, quan el que es pretén és sancionar l'estat. És molt complicat aplicar sancions econòmiques...lo lògic seria que es castigués els responsables. En el cas de Rússia, m'ha semblat molt bé que es castigués els oligarques. Se'ls ha bloquejat els seus iots,se'ls ha segrestat els seus comptes...Però caldria ser molt curosos amb la resta de sancions. Perquè la guerra d'Ucraïna ens ha tornat a demostrar que el món s'ha globalitzat. I tots som molt interdependents, els uns dels altres. No podem prescidindir del gas rus, de les mascaretes de la Xina...Hem après que hem de ser més autosuficients, que hem d'intentar que els recursos que tenim serveixin per abastir la nostra població, que un conflicte pot desballestar l'economia de molts països, i ho demostra la inflació del 9,8 a la que hem arribat.

El Kremlin s’ha sentit amenaçat per la contínua expansió de l'OTAN cap a les seves fronteres. Quina reflexió hauria de fer l’OTAN?

P.O: El primer responsable de la guerra a Ucraïna és la Rússia de Vladimir Putin, que ha envait Ucraïna i ha començat una guerra al mig d'Europa. Però això no eximeix de responsabilitats l'OTAN. Des del moment en què el 1991 s'havia desfet el pacte de Varsòvia, la URSS havia desaparegut, s'havia desintegrat i estava en una debilitat enorme, Europa havia d'haver mirat d'acostar-se a Rússia i pensar que forma part d'Europa, que compartim una cultura...Dostoievski, Pushkin i tants d'altres. I en canvi, va seguir el camí contrari: l'OTAN no només no va desaparèixer sinó que va seguir expandint-se i reforçant-se amb la incorporació de les exrepúbliques soviètiques. Va anul·lar tots els acords nuclears que tenia amb Rússia, va posar bateries de míssils a Europa i va instal·lar més bases militars en els països de les antigues repúbliques soviètiques...Fins que Putin  va dir prou. Va dir: "no vull que Ucraïna i Geòrgia formin part de l'OTAN". I Europa no li va fer cas, amb la possibilitat, a més, que Ucraïna s'incorporés a l'OTAN. I finalment ha acabat envaint un país. Això no justifica a Rússia però sí que cal entendre que s'ha sentit amenaçada i que això, malauradament, pot desencadenar un conflicte. 

Els últims dies els mitjans de municació han mostrat imatges esgarrifoses de morts de centenars de civils a Ucraïna, fosses comunes...Els mitjans de comunicació tenen un paper de testimoniatge però són també un dels actors del conflicte?

P.O: Respecte la guerra d'Ucraïna, els mitjans de comunicació van desorientats. Tots sabem que a les guerres el primer que se sacrifica és la veritat. La informació és molt parcial. El que diuen el governs de Kíev i el Kremlin no és fiable perquè només informen fent crítica de la part contrària i amagant els errors i els crims propis. Els periodistes més honestos es malfien de les informacions oficials, diuen que l'únic que poden explicar és allò que veuen i allò que opina la gent del carrer, que és la que està patint les conseqüències de la guerra. I després hi ha aquestes imatges esgarrifoses que hem vist aquests dies, que fan patir molt. Jo em malfio d'aquestes informacions. Sense una investigació independent que pugui verificar que són certes, poden estar manipulades. Hem vist imatges de gitanos despullats, lligats a arbres, i com eren fuetejats per ucraïnesos; hem vist cossos emmanillats i gent morta pels carrers en les fugides de russos d'alguns pobles; ens han mostrat imatges de Mariúpol -que està al Donbass- en les quals vèiem com els russos han estat sacrificats per la brigada Azov, que és una brigada feixista d'ucraïnesos...En totes les guerres es cometen crims i atrocitats, en totes les guerres es violen dones. No crec que la guerra d'Ucraïna sigui diferent. Jo crec que s'estan cometent crims per les dues bandes.