Mor Sebas Parra, mestre teixidor de complicitats

Benvolgut Sebas, 

Ens ho havies explicat un munt de vegades que alfabetitzar no volia dir saber escriure les lletres de l’abecedari ni tampoc interpretar-ne el significat llegint les paraules que formaven quan les trobàvem arrenglerades una rere l’altra. No, l’alfabetització anava molt més enllà, llegir i escriure només eren el primer pas per comprendre el món que ens envoltava i implicar-nos en transformar-lo. Ho sabem prou bé, és una de les moltes lliçons que ens vas donar. Però ves per on, ara et pensem i el que ens ve al cap són lletres i paraules.

Paraules que comencen amb la lletra S, la de Sebas, és clar, però també la de Salt, aquesta vila on tant et vares involucrar, des de l’Escola d’Adults -tot un referent- a l’agermanament amb la població nicaragüenca de Quilalí o el Pla d’acollida. La S de Socuéllamos, el poble manxec on vas néixer i créixer, i la de Santa Eugènia, aquest barri gironí on et vas arrelar i on tan implicat vas estar en la seva dinamització i cohesió. Però també la S de sandinisme, aquella revolució que ens va enamorar i servir d’exemple a tantes i tants i que et va dur a practicar la S de solidaritat, en donen fe els incomptables projectes duts a terme a Amèrica Llatina i aquesta Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines de la que en vas ser un dels fundadors i que sempre vas considerar casa teva. I la S de social, d’aquells estudis d’Educació Social de la UdG que vas contribuir a crear i consolidar o de la Xarxa de Lluita pels Drets Socials de la qual vas ser un dels impulsors.

N’hi ha més de paraules. Aquelles que comencen amb P, la de Parra i les de passió i de perseverança, unes actituds que posaves en els projectes en què t’implicaves i que sabies encomanar a tots aquells que t’envoltaven. I, si posem esment en la teva manera de ser, no ens podem deixar la P de profunditat, la que aplicaves sempre en analitzar qualsevol context o situació. Per descomptat la P de pedagogia, aquesta eina que et va enamorar i que, ben emprada, ens ha de permetre construir una societat lliure. I, como no, la P d’aquells mestres de qui tant vas aprendre, el brasiler Paulo Freire i el nica Orlando Pineda. I no ens podem deixar la P de puny, el puny alçat d’una persona compromesa i lluitadora com sempre vas ser.

Podríem afegir moltes altres lletres -i faríem tot un diccionari recordant-te-, però deixa’ns només que hi afegim l’A. La d’alfabetització i la de l’agraïment immens que totes nosaltres i tantes i tantes altres persones et devem. Un agraïment que serà real i sincer si ens posem a donar continuat a les tasques que no vas ser a temps d’acomplir. Sí, serà fent-nos nostre el missatge que ens vas fer arribar en l'acte de l'Agenda Llatinoamericana de dimecres passat: «El món viu, el compromís i la lluita segueixen!»

T'estimem, Sebas!