Mor Lluís Pla, en Tano del GERD

L’any 1998 naixia el GERD, acrònim del Grup Editor de la Revista del Discapacitat. En Tano, juntament a en Fermí Sidera, l’estimat i també desaparegut Min, posava en marxa una atípica capçalera feta per i per a persones amb discapacitat. La revista L’Atípic va arribar a aconseguir la Mosca de la Informació que atorga el Col·legi de Periodistes per donar visibilitat als problemes i les inquietuds dels discapacitats de les comarques gironines durant 10 anys. Però la crisi va fer que el juliol del 2009 s'edités l'últim número.

En Tano patia una tetraplegia incompleta que no va ser mai un impediment per viatjar i engegar els projectes de cooperació al desenvolupament que van fer gran el GERD, l’entitat solidària de Sarrià de Ter, una de les més veteranes de la Coordinadora d’ONG Solidàries. Amb la seva empenta i la seva ambició, la seva ha estat una trajectòria de superació i de solidaritat cap als més vulnerables.

Cap al 2003, arran d’un viatge turístic a Cuba i després d’interessar-se per com vivien les persones discapacitades en els països empobrits, en Tano va tornar a Sarrià amb moltes ganes d’iniciar projectes de cooperació enfocats a la discapacitat. I va començar endegant una recollida de cadires de rodes, caminadors i materials d’ortopèdia per l’illa. És en aquest punt que en Jan Millastre, l’actual president de la Coordinadora, va passar a formar part de l’entitat.

La donació de cadires va donar pas a un projecte molt més ambiciós, de fabricació de cadires a la mateixa Cuba, a Holguín, i més endavant es va replicar a Aguacatán, a Guatemala. Serà en aquest municipi guatemalenc agermanat amb Sarrià de Ter on també s’iniciarà una Escola d’Educació Especial, amb la col·laboració d’entitats locals d’ajuda als discapacitats (ASOPEDI i Transiciones). I és que el cap d’en Tano sempre bullia de projectes per millorar la vida dels discapacitats dels països empobrits. A més de l’escola, a Guatemala s’ha creat un servei de fisioteràpia, un taller de de fabricació de cadires de rodes, un servei de recollida de pròtesis, un projecte d’inserció laboral, la construcció de cases per a famílies sense recursos...«El seu últim alè ha estat de felicitat. Estava orgullós de poder veure els fruits de tot el que GERD ha anat sembrant a Guatemala», explica en Jan Millastre, que casualment es troba a Guatemala revisant els projectes en marxa.  

Tot just la setmana passada, en Tano veia com es començava a fer realitat un dels seus últims somnis, en col·laboració amb el Fons Català de Cooperació: una xarxa centreamericana de discapacitat que facilités l’accés a cadires de rodes i ajudes tècniques per a tothom, especialment per a les persones amb menys recursos. «Aquest llegat, que ha estat sobretot fruit del seu afany i esperit de lluita, serà una referència ineludible en el futur per recordar la seva memòria.», diuen des del Fons Català que descriuen en Tano, amb bon coneixement de causa, com a somniador realista, incisiu i solidari fins al moll de l’ós i «molt a prop de les persones que pateixen injustícies».