Més recursos sobre els Drets Humans
Aquesta setmana el CeDRe de la Coordinadora d'ONG Solidàries proposa alguns recursos relacionats amb els articles que van del 7 (Totes som iguals davant la llei) al 13 (Dret a la Llibertat de moviments, dins o fora del nostre país). Aquestes recomanacions formen part de la campanya #tirapeldret, amb motiu del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el proper 10 de desembre.
Com ja sabeu, el préstec del CeDRe és gratuït i obert a tota la ciutadania. A més, i només per a les entitats de la Coordinadora, hi ha unes condicions especials, sense fiances i amb períodes de préstec més llargs. Us animem a difondre la iniciativa amb els hashtags #30drets30recursos #tirapeldret i a donar un cop d'ull a les propostes que us poden ser d'utilitat, en els actes de sensibilització sobre Drets Humans.
Article 7. Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació. RECOMANACIÓ:
Llibre: La gestió de la diversitat i la no discriminació a l'empresa. Diversos autors. Edita CCOO, 2006. Des de sempre la immigració ha estat motor de canvi i innovació de la societat catalana. Tant per a les empreses com per a les organitzacions sindicals la gestió de les plantilles amb bon nombre de treballadors i treballadores estrangeres implica molts reptes i responsabilitat, que inclou la lluita contra possibles situacions de discriminació i explotació laboral.
Article 8. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei. RECOMANACIÓ:
Documental: Dixan. Edita: Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines, l'any 2017. Uns veïns de Banyoles i Barcelona que havien deixat Algèria fugint d’una guerra, van acabar condemnats per l'Audiència Nacional com a suposats "terroristes islamistes" i expulsats. La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines va assumir-ne la defensa des de la detenció el gener de 2003 i no s’ha cansat mai de repetir que es va tractar d'un muntatge del govern d'Aznar per provar de justificar la intervenció espanyola en la Guerra de l'Iraq.
Article 9. Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament. RECOMANACIÓ:
Llibre infantil. A la garjola! De Henri Meunier. Ed.Takatuka, any 2011. A un parc on regna l’harmonia arriba un furgó policial i els agents detenen una senyora negra perquè no presenta els papers que s’ha deixat a casa. Però les detencions no s’acaben aquí: amb la frase “No cola, a la garjola!”, l’agent amb més graduació també deté un gat verd i un ocell que li sembla estrany. Una faula sobre la intolerància i la desmesura en l’aplicació de la llei d’estrangeria que pot servir per a treballar amb els menuts aquest tema que no acaben de comprendre, com diu a la coberta posterior, ja que no entenen què passa quan la policia atura o deté a alguna persona immigrant sense papers.
Article 10. Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal. RECOMANACIÓ:
Llibre autobiogràfic: Ruanda: entre las cuatro paredes de la 1930. De Victoire Ingabire Umuhoza. Ed. Tal y Cual, any 2016. Llibre escrit per la política ruandesa Victoire Ingabire, empresonada des d'octubre del 2010, que revela la veritat oculta de la seva condemna a 15 anys de presó, desemmascarant la sinistra corrupció de policies, fiscals i fins i tot jutges. Si el que diu és veritat, els agents ruandesos van falsificar proves, van intimidar a testimonis de la defensa i van violar les lleis impunement amb la finalitat d'eliminar la seva figura política.
Article 11. 1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.RECOMANACIÓ:
Llibre infantil. En Max se’n va, De Erio Gherg i Jörg. Ed. Takatuka, any 2009. En Max està molt dolgut amb els altres animals de la granja perquè aquests l'acusen d'haver-se cruspit l'Àlex, el capgròs! Per què ningú creu en la innocència d'en Max? Per què el castiguen tancant-lo a la gàbia del conill? El que no saben, ni en Max ni cap dels altres animals, és que l'Àlex amb els temps ha canviat d'aspecte i s'ha transformat en una bonica granota; el llibre ens parla doncs sobre les injustícies i el perill que comporta moltes vegades fer judicis precipitats.
Article 12 Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Pel·lícula: Domicilio Privado, Dirigida per Saverio Costanzo l’any 2005. Mohamed és director i professor de literatura anglesa d'un dels instituts més progressistes de Palestina. Viu en un poblet amb la seva esposa i els seus cinc fills. La seva casa, situada a mig camí entre un poble palestí i un assentament jueu, no triga a convertir-se en un punt estratègic i acaba sent confiscada i ocupada per soldats israelians. Malgrat això, Mohamed es nega a marxar. Les seves fermes conviccions pacifistes el porten a creure que és possible conviure amb els soldats.
Article 13. 1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. 2.Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Llibre: En la tierra de los olivos: una historia de mujeres por la paz. De Sumaya Farhat-Naser. Ed. El Aleph, any 2006. Farhat-Naser ens relata en forma d’història narrativa com dos grups de dones, unes palestines i les altres israelianes, van decidir sumar esforços i crear The Jerusalem Link, projecte que pretenia apropar les dues parts d'aquest conflicte per assentar les bases de la convivència. Quan la feina a peu de carrer ja no va ser possible, Sumaya Farhat-Naser es va posar a escriure per deixar constància de tota la feina realitzada per unes dones que van lluitar, durant més de dues dècades, per assolir punts de trobada, solucions i compromisos que responguessin als interessos de palestins i israelians.
