Menys poder adquisitiu a les llars més pobres
Aquest mes de juny, la inflació s'ha situat en el 10,2%, el nivell més alt en 37 anys, i ha reduït notablement el poder adquisitiu de les famílies. Les llars més pobres, a més, queden un 30% més afectades per la inflació, que les més riques.
Un dels encariments més destacats el veiem en les factures del gas i la llum. Per contra, els ingressos de les quatre empreses energètiques més grans del nostre país van créixer un 34 % entre el 2020 i el 2021, segons càlculs d'Oxfam Intermón. Aquesta organització demana al Govern que actuï amb urgència reforçant els mecanismes de protecció social i que garanteixi un sistema tributari responsable i solidari perquè hi aportin més els qui més tenen.
La nova crisi socioeconòmica causada pel conflicte a Ucraïna i la pandèmia deixa a Espanya una empremta desigual i injusta segons l'última anàlisi de l'ONG Oxfam Intermón, La desigualtat no se'n va de vacances.
Segons Oxfam Intermón, la població en risc de pobresa o exclusió social va augmentar al 27.8% durant el primer any de la pandèmia (2020) alhora que posa el focus en alguns sectors –financer, farmacèutic, energètic i alimentari– que van sortir-ne beneficiats, en el mateix període. En el cas del sector energètic, elss ingressos de les quatre empreses més grans del nostre país van créixer un 34 % entre el 2020 i el 2021. És a dir, els seus beneficis el 2021 van ser el doble de la mitjana observada durant els cinc anys anteriors. Només les centrals hidroelèctriques i nuclears haurien generat entre el març del 2021 i el març del 2022 més de 6.500 milions d'euros de beneficis extraordinaris.
Això explicaria, segons l'entitat, que la vida és més cara per a aquelles persones que menys recursos tenen i que per tant, s'ha aguditzat la desigualtat. La diferent composició de la cistella de la compra i el fort augment de preus de béns essencials com l'energia perjudica especialment les llars de col·lectius més vulnerables.
Per a les llars amb menys poder adquisitiu, avui és un 14% més car mantenir el mateix patró de consum que abans de la pandèmia. Mentre per a les llars més acabalades, el preu de la cistella de la compra també ha augmentat, però un 11%. Respecte a l'augment del preu de l'energia i el seu impacte a les llars amb menys ingressos, Oxfam Intermón estima que, només el primer trimestre del 2022, el 35% dels ingressos d'aquestes llars han estat destinats al pagament de l'energia. Però també afecta moltes llars de classe mitjana-baixa, on gairebé un 4% de les llars, és a dir, 75.019 llars han destinat més del 50% dels seus ingressos per fer front a aquesta partida.
Per reduir aquesta profunda desigualtat entre llars, Oxfam Intermón proposa algunes mesures per actuar amb urgència sobre les causes de la desigualtat a través dels impostos sobre els beneficis extraordinaris, el reforç de l'Ingrés Mínim Vital o el suport a persones autònomes, PIMES i empreses incentivant la transició energètica. A mitjà termini, a més, Oxfam Intermón considera vital emprendre polítiques de protecció social, així com mesures enfocades al mercat de treball i al suport al teixit productiu, a la cura ia la criança. Per aquesta organització és necessari explorar la política de rendes, així com garantir polítiques de protecció i suport a les persones refugiades i en moviment, entre d'altres. A més, de dissenyar un sistema tributari responsable i solidari perquè aportin més els qui més en tenen.
La Taula del tercer sector de Salt (TESS) formada per 15 entitats que acompanyen a persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, i entre les que s'hi compten la Fundació SER.GI, Valentes i Acompanyades, Càritas Salt i Nou Sol, ha elaborat un document que recull aquells factors que segons les entitats socials són imprescindibles tenir presents si es vol transformar la desigualtat social del municipi i garantir l’assoliment d’uns drets bàsics fonamentals dels veïns i veïnes de Salt. FOTO: Fundació SER.GI
El darrer informe d’Oxfam Intermón és demolidor: en temps pandèmic, les 10 persones més riques del món han duplicat la seva riquesa, mentre que els ingressos del 99% de la resta de la humanitat han disminuït.
Càritas Girona va presentar la setmana passada la seva memòria segons la qual, al 2021 es van atendre 27.998 persones, un 12% més que abans de la pandèmia.
