Josep Fontana parla de la immigració i les seves causes
L'historiador Josep Fontana es va formar a la Universitat de Barcelona. Va ser professor ajudant de Jaume Vicens Vives i Jordi Nadal i deixeble de Pierre Vilar i Ferran Soldevila. Ha impartit docència a les universitats de Liverpool, Barcelona, València i Autònoma de Barcelona. També ha estat director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives i actualment és professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Josep Fontana és un dels millors historiadors de tot l'estat, amb un currículum impressionant. Fruit de la seva tasca investigadora, ha escrit més de vint llibres així com també molta feina de divulgació, tot impulsant revistes d'investigació històrica com Recerques o col·laborant a L'Avenç. Ha estat director de l'Editorial Crítica i és president de l'Associació d'Història Econòmica.
Ha desenvolupat principalment la seva recerca al voltant de la història econòmica i de la història espanyola del segle XIX, però no ha dubtat de parlar de temes molt més recents, sense defugir-ne alguns de ben polèmics. Entre d'altres, ha fet una anàlisi molt crítica de l'anomenada transició política espanyola i ha parlat també del que serà el tema de la seva xerrada: les migracions.
El professor Fontana, creu que l'ensenyament de la història pot ajudar els ciutadans a desenvolupar la seva capacitat de fer una crítica racional de la realitat i a ser conscients que la societat és un producte de les accions humanes, és a dir, que no hi ha res que sigui "fatal" o "natural". Parli del que parli, en Josep Fontana és un home que odia les respostes esquemàtiques, els determinismes i els tòpics. Saber això, ha estat decisiu perquè penséssim en ell per fer aquesta xerrada. El tema de la immigració sovint s'alimenta de tòpics ben o malintencionats i és voluntat de la nostra plataforma treballar per fer-los sortir a la llum i introduir en el debat unes dosis de racionalitat. Podeu estar ben segurs que el professor Fontana en posarà al descobert una bona colla.
Que un investigador de la seva categoria hagi acceptat fer una xerrada com aquesta, vol dir que el tema el preocupa i que té molt clar que els científics, per molt reconeixement social i acadèmic que tinguin, tenen una responsabilitat i un compromís amb la societat a la que pertanyen. Aquest compromís, menys freqüent del que convindria, l'honora.
